
26
de Març
de
2015
Act.
27
de Març
de
2015
Internet està travessant una revolució silenciosa marcada pel sorgiment de centenars de nous dominis que es distancien del puntcom per redefinir qui és qui a la xarxa de xarxes, un negoci de milions de dòlars que enfronta en subhastes als gegants tecnològics. Es tracta d'una transformació gradual que va començar en 2011, l'impacte de la qual es va començar a notar en 2014 i que, quan conclogui, haurà afegit més d'1.300 nomenclatures en el ciberespai, els anomenats nous dominis genèrics d'alt nivell o gTLD que van des de .advocat fins a .ioga.
Google i Amazon van entrar de ple en la pugna per la titularitat de desenes de dominis (més de 50, Google; més de 30, Amazon), una estratègia corporativa per prendre posicions en un mercat emergent liderat per Dònuts, que va sol·licitar la gestió de més de 300 gTLD.
El reis dels dominis
"Hem guanyat la majoria de les subhastes en les quals hem participat, però hem perdut moltes també", comenta a Efe un dels cofundadors de Donuts, Daniel Schindler, la companyia dels quals va ser superada per Google a finals de febrer en la disputa per .app. L'empresa del famós cercador es va imposar en la licitació a dotze companyies -Amazon entre elles- en estar disposada a pagar més de 25 milions de dòlars per aquest domini.
"En el cas de .app i Google és obvi per què ho van valorar tant, perquè tenen una tenda d'aplicacions i això és central pel que fan", indica Schindler, qui explica que la meta de Donuts és tenir una àmplia i variada cartera de dominis per arribar a tot tipus de clients, i no centrar-se en uns pocs.
La quantitat abonada per Google va ser la màxima aconseguida en les subhastes organitzades per l'organisme regulador, laCorporació per a l'Assignació de Noms i Nombres de Dominis d'Internet (ICANN), almenys que s'hagi fet públic. La majoria de les vegades el resultat és una incògnita, ja que se celebren a porta tancada, però no és infreqüent que s'abonin diversos milions de dòlars per un gTLD.
"És un negoci de baix cost perquè no fabriques cap producte, es ven a través de l'aire, per la qual cosa els beneficis són molt alts", detalla a Efe el director de la consultora RightOfTheDot, especialitzada en dominis, Michael Berkens.
Al setembre, Amazon es va fer amb .buy per 4,5 milions de dòlars i .tech va ser venut per 6,7 milions a Dot Tech. Se sap també que Microsoft va postular per .live i .docs i va ser superat per Donuts en el primer cas i per Google en el segon, i que la companyia de televisió per satèl·lit Dish Network es va adjudicar .llati.
"Estem encantats. Si empreses com Google i Amazon pensen de la mateixa forma que nosaltres, no podem estar tan bojos com semblàvem. Això ens reconforta. És genial perquè desperten interès sobre el que està passant", apunta Schindler.
Infinitat de dominis
Fins que el ICANN va aprovar en 2011 la creació dels gTLD, l'univers dels dominis era molt limitat. Hi havia una vintena de genèrics (.com, .org, .net, etc.), així com les denominacions per països (.us, .es, .mx), per la qual cosa als nous usuaris se'ls feia cada vegada més complex donar amb un nom que no estigués ja registrat.
En 2012, es va obrir oficialment el termini per sol·licitar noves denominacions i el ICANN va rebre més d'1.900 peticions en una primera ronda, xifra que es va reduir a poc més d'1.300 dominis després de la seva avaluació, dels quals la meitat tenien diversos pretendents i el seu propietari final es determina per mitjà d'una subhasta.
Entre 2012 i 2013, van començar a celebrar-se subhastes però no va anar realment fins a 2014 que els primers nous dominis van començar a deixar-se veure. Els gestors dels dominis, una vegada rebuda la llum verda de l'ICANN, els ofereixen al públic a través de plataformes com GoDaddy i unes altres.
Es tracta d'un negoci que, en el cas de .info, genera entorn de 75 milions de dòlars a l'any (existeixen més de 5 milions de noms registrats amb .info -dades de 2013- i la subscripció ronda els 15 dòlars anuals a EUA)
La llista de dominis ja adjudicats inclou noms com .grip, .vision, .email, .dental, .gratis, .digital, .pizza, .bar, .restaurant i uns altres que aviat arribaran, com .cafe i .movie.
Donuts es va fer amb .movie, al que també aspiraven Google i Amazon, i es podrà comprar a partir del 24 de juny, assegura Schindler, que durant els propers dos mesos contactarà amb estudis de Hollywood per prémer el seu interès a usar aquesta denominació per a la promoció de les seves pel·lícules en internet.
És un procés similar al que Donuts ha posat en pràctica amb golfistes i futbolistes professionals pels seus .golf i .football. "Volem, certament, que campions usin aquests dominis", va declarar l'executiu de Dònuts.
Google i Amazon van entrar de ple en la pugna per la titularitat de desenes de dominis (més de 50, Google; més de 30, Amazon), una estratègia corporativa per prendre posicions en un mercat emergent liderat per Dònuts, que va sol·licitar la gestió de més de 300 gTLD.
El reis dels dominis
"Hem guanyat la majoria de les subhastes en les quals hem participat, però hem perdut moltes també", comenta a Efe un dels cofundadors de Donuts, Daniel Schindler, la companyia dels quals va ser superada per Google a finals de febrer en la disputa per .app. L'empresa del famós cercador es va imposar en la licitació a dotze companyies -Amazon entre elles- en estar disposada a pagar més de 25 milions de dòlars per aquest domini.
"En el cas de .app i Google és obvi per què ho van valorar tant, perquè tenen una tenda d'aplicacions i això és central pel que fan", indica Schindler, qui explica que la meta de Donuts és tenir una àmplia i variada cartera de dominis per arribar a tot tipus de clients, i no centrar-se en uns pocs.
La quantitat abonada per Google va ser la màxima aconseguida en les subhastes organitzades per l'organisme regulador, laCorporació per a l'Assignació de Noms i Nombres de Dominis d'Internet (ICANN), almenys que s'hagi fet públic. La majoria de les vegades el resultat és una incògnita, ja que se celebren a porta tancada, però no és infreqüent que s'abonin diversos milions de dòlars per un gTLD.
"És un negoci de baix cost perquè no fabriques cap producte, es ven a través de l'aire, per la qual cosa els beneficis són molt alts", detalla a Efe el director de la consultora RightOfTheDot, especialitzada en dominis, Michael Berkens.
Al setembre, Amazon es va fer amb .buy per 4,5 milions de dòlars i .tech va ser venut per 6,7 milions a Dot Tech. Se sap també que Microsoft va postular per .live i .docs i va ser superat per Donuts en el primer cas i per Google en el segon, i que la companyia de televisió per satèl·lit Dish Network es va adjudicar .llati.
"Estem encantats. Si empreses com Google i Amazon pensen de la mateixa forma que nosaltres, no podem estar tan bojos com semblàvem. Això ens reconforta. És genial perquè desperten interès sobre el que està passant", apunta Schindler.
Infinitat de dominis
Fins que el ICANN va aprovar en 2011 la creació dels gTLD, l'univers dels dominis era molt limitat. Hi havia una vintena de genèrics (.com, .org, .net, etc.), així com les denominacions per països (.us, .es, .mx), per la qual cosa als nous usuaris se'ls feia cada vegada més complex donar amb un nom que no estigués ja registrat.
En 2012, es va obrir oficialment el termini per sol·licitar noves denominacions i el ICANN va rebre més d'1.900 peticions en una primera ronda, xifra que es va reduir a poc més d'1.300 dominis després de la seva avaluació, dels quals la meitat tenien diversos pretendents i el seu propietari final es determina per mitjà d'una subhasta.
Entre 2012 i 2013, van començar a celebrar-se subhastes però no va anar realment fins a 2014 que els primers nous dominis van començar a deixar-se veure. Els gestors dels dominis, una vegada rebuda la llum verda de l'ICANN, els ofereixen al públic a través de plataformes com GoDaddy i unes altres.
Es tracta d'un negoci que, en el cas de .info, genera entorn de 75 milions de dòlars a l'any (existeixen més de 5 milions de noms registrats amb .info -dades de 2013- i la subscripció ronda els 15 dòlars anuals a EUA)
La llista de dominis ja adjudicats inclou noms com .grip, .vision, .email, .dental, .gratis, .digital, .pizza, .bar, .restaurant i uns altres que aviat arribaran, com .cafe i .movie.
Donuts es va fer amb .movie, al que també aspiraven Google i Amazon, i es podrà comprar a partir del 24 de juny, assegura Schindler, que durant els propers dos mesos contactarà amb estudis de Hollywood per prémer el seu interès a usar aquesta denominació per a la promoció de les seves pel·lícules en internet.
És un procés similar al que Donuts ha posat en pràctica amb golfistes i futbolistes professionals pels seus .golf i .football. "Volem, certament, que campions usin aquests dominis", va declarar l'executiu de Dònuts.