Parlem de natius i d’immigrants digitals

Mentre que les 'natives digitals' són les persones que han nascut en entorns tecnològics, les 'immigrants digitals' han adoptat la tecnologia posteriorment a la infantesa

Les 'natives digitals' són les persones que han nascut en entorns tecnològics | Cedida Les 'natives digitals' són les persones que han nascut en entorns tecnològics | Cedida

En els àmbits de la sociologia i les TIC sovint sentim a parlar de natiu o nadiu digital (amb el femení nativa o nadiua digital) per fer referència a la persona que ha nascut en un entorn tecnològic digital normalitzat i que té un coneixement i un domini notable de les seves aplicacions.

Per contraposició, es parla d’un o una immigrant digital per designar la persona que ha adoptat la tecnologia digital posteriorment a la infantesa, fet que pot traduir-se en una certa dificultat a l’hora de fer-ne ús.

En altres llengües, aquests conceptes s’expressen d’una manera similar. En el primer cas, trobem nativo digital o nativa digital, en castellà; enfant du numérique i natif numérique o native numérique, en francès, i digital native, en anglès. En el segon cas, tenim en inmigrante digital, en castellà; immigrant numérique o immigrante numérique, en francès, i digital immigrant, en anglès.

Malgrat que tant natiu digital o nativa digital com, també, immigrant digital són formes calcades dels originals anglesos, el seu ús en català també és justificable a partir dels sentits que tenen natiu (o nadiu) i immigrant, respectivament, en la llengua general com a fill d'un poble determinat o com a persona establerta en un país diferent del propi. Aquest ús metafòric és el mateix que s'hi ha aplicat en anglès.

Pel que fa a l’alternança entre les formes natiu/nativa i nadiu/nadiua, totes dues recollides al diccionari normatiu, sembla que la variant culta natiu/nativa és la forma més usada en àmbits d’especialitat, tot i que la variant nadiu/nadiua és igualment adequada.

Malgrat que tant 'natiu digital' o 'nativa digital' són formes calcades dels originals anglesos, el seu ús en català també és justificable a partir dels sentits que té 'natiu' en la llengua general 

En l’àmbit tecnològic, l’adjectiu natiu -iva també s’utilitza per fer referència a l'aplicació o el programa que han estat específicament dissenyats per ser executats en una plataforma concreta; per exemple “una aplicació nativa per a Android” o “un programa natiu per a iOs”.

I també es documenten conceptes relacionats com ara natiu -iva en núvol (per a l'aplicació o el programa que han estat específicament dissenyats per a ser executats en núvol); anunci de vídeo natiu, per a l’anunci de vídeo que es crea específicament per a ser reproduït en una plataforma determinada; i publicitat nativa per a fer referència a una tècnica publicitària consistent a crear continguts d’acord amb les característiques i les funcionalitats específiques de les plataformes a què van destinats.

Podeu consultar aquests termes al Cercaterm i al canal Terminologia de les TIC.

Més informació
El català humanitza la imatge de les marques en les xarxes socials
I si ens arrisquem a parlar del capital de risc?
Avui et destaquem
El més llegit