Nanotecnologia i emprenedoria, al servei de la societat. És una frase que resumiria l'essència de la start-up catalana Endor Nanotechnologies, creada el 2005 per Joaquim Querol i Javier Fernández. El seu origen és la innovació, segons Querol, fundador, soci i director general, qui relata que la idea inicial era "muntar una empresa que pogués construir coses amb valor tecnològic i úniques pels clients".
Per això, la tria va ser la nanotecnologia, ja que permet fer "coses creatives", diu el fundador. I com que volien complir amb el requisit de ser útil socialment, van apostar per la seva aplicació mèdica, concretament en el camp de l'oncologia i la regeneració de la pell.
Emprendre per innovar
A diferència del que passa normalment, ni Querol ni Fernández sabien quin producte volien fer, només sabien que volien "crear coses noves i disruptives". Van investigar dins el camp de la nanotecnologia a Barcelona, consultant diferents centres de recerca, i finalment van conèixer una de les conseqüències que deixa la quimioteràpia en els pacients: lesions dermatològiques molt severes.
El treball amb prototips, feina prèvia a la sortida al mercat del cosmètic que ara venen, va durar dos anys. Es tracta d'un procés llarg perquè, detalla Querol, "el desenvolupament de nous productes amb nanotecnologia és sempre molt llarg donat el seu caire innovador".
Així llancen una crema fruit d'una investigació per regenerra la mucosa bucal en pacients malalts de càncer. Es tracta d'una crema basada en una nanoestructura metàl·lica –feta amb esferes d'or- que activa el moviment de les cèl·lules i la seva reproducció.
 |
| Volen vendre Y.en com un cosmètic, no com un producte mèdic per una malaltia. Endor Nanotechnologies |
Malgrat estar associat a la medicina, venen el producte com qualsevol altre cosmètic. "Tot i que en el sector hi ha la tendència de donar-li un aire mèdic, nosaltres som molt conscients del que és una malaltia i del que no, pel que vam decidir orientar la marca cap a la bellesa, com qualsevol altra crema", matisa Querol.
Pioners en el món de la nanotecnologia
La nanotecnologia és encara una novetat en el món de la ciència i la tecnologia. De fet, el director general d'Endor Technologies assegura que ara és quan s'estan veient els primers productes. Això els situa a ells com un dels primers de tot el món en l'àrea mèdica a arribar a l'usuari de carrer. "Fins ara no s'havia anat més enllà de la recerca als laboratoris", apunta Querol, "i no hi ha més que una dotzena de productes al mercat".
Un altre de les traves que cal superar en l'emprenedoria nanomèdica és la d'obtenir l'autorització de la Comissió Europea per comercialitzar productes de cosmètica. Y.en ja el té -i també és dels primers-, el que significa que compleix tots els requisits que marca la normativa vigent des del 2013 a la Unió Europea.
Subsistir i créixer amb les vendes
A més de Querol i Fernández, hi ha una tercera sòcia: Judith Sendra. Entre tots tres, i un préstec inicial del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial de 300.000 euros, van impulsar durant els primers cinc anys la start-up amb un capital total de 700.000 euros.
Des de llavors i fins ara, la companyia s'ha mantingut en peu amb les vendes, i "sense donar entrada a un inversor", subratlla Querol. "Ens hem intentat moure amb tota la rapidesa possible per tenir productes a la venda", afegeix, de manera que s'han finançat sense problemes. Aquest 2014 han tancat l'any amb 400.000 euros de facturació.
Portar el sèrum a tota Europa
El passat desembre Endor Technologies va rebre el premi Sénen Vilaró a la millor empresa innovadora de l'any, atorgat pel Consell Social de la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera. Això ha sigut un impuls per agilitzar la tasca que tenen entre mans: "Comunicació i comercialització del producte que ja hi ha a la venda". Està disponible a Madrid i Barcelona, i es troben en ple procés de portar el sèrum a París i créixer internacionalment. També tenen l'objectiu de trobar algun gran laboratori amb qui tancar un acord.
Com que tenen coberta la branca de cosmètica i saben que entren ingressos, ara han centrat la fase de recerca en l'oncologia, on hi han destinat el 60% del pressupost.