Les repercussions de l’invent del senyor Watt (la màquina de vapor) no es van fer sentir de manera universal, transcendental, fins que es va aplicar al ferrocarril. Probablement perquè la seva aplicació estava lligada a la mobilitat. El primer model de màquina de vapor es va instal·lar el 1776, però la primera locomotora a vapor no es va inventar fins el 1826. Al llarg d’aquells cinquanta anys es va innovar en fàbriques, etc., però el ferrocarril no va començar a expandir-se fins més tard. El fet demostra que l’aplicació pràctica dels invents no és radical i que, potser, les darreres innovacions (smartphone, internet, etc.) estan lluny de tenir una utilització plenament madura. L’electricitat es va desenvolupar al llarg del darrer quart de segle XIX però, encara que sembli mentida, l’aplicació general de l’electricitat no es va consumar fins la dècada dels 1970 -jo he conegut la nevera de gel-.
Actualment, sembla que la implantació dels invents és més ràpida. Facin una ullada al passat. La dècada dels 1960-70 va ser la de la generalització dels ordinadors a les empreses. Màquines monstruosament grans i cares, s’anaven fent petites per ser utilitzades a l’empresa mitjana. Aquells vint anys van culminar amb l’aparició del PC (personal computer) desenvolupat per IBM i introduït comercialment el 1981. A partir d’aquell moment va començar el compte enrere de la mort de les màquines d’escriure. La desaparició del paper carbó i del famós typex que maquillava els errors. Podem dir que a mitjans dels 1990 la revolució a les oficines estava consumada. Només 15 anys, i tot gràcies a una màquina que, quan es va treure al mercat, tothom pensava que serviria únicament per fer càlculs complexos.
La cosa no s’atura aquí. Han parat vostès atenció a que, cada cop més, el llançament de nous telèfons portàtils provoquen menys expectació? Lògic. Tot allò que se li pot posar a un telèfon mòbil ja li ha estat posat. Per ara... L’objectiu, en general, ha consistit en incorporar-li al telèfon tot allò que es pot posar a un PC. I la transició ha estat ràpida.
Aleshores sorgeix la pregunta: va cada cop més de pressa l’adaptació de la societat als nous invents o és que encara hi ha molt per veure i que no sabem? La paradoxa no s’atura aquí perquè resulta que a mida que la implantació de les noves tecnologies s’ha accelerat, la productivitat global s’ha reduït. Que està passant? Com més s’inventa, com més s’innova, menys es produeix?
A mida que la implantació de les noves tecnologies s’ha accelerat, la productivitat global s’ha reduït
Entre el 1973 i fins el 2003, la productivitat occidental va créixer en mitjana entre el 2% i el 2,5%. Per contra, entre el 2003 i el 2023, aquest creixement s’ha vist reduït al 0,4%. Això explicaria, en part, la paradoxa que planteja que les actuals generacions trenquin la tendència que deia que cada generació vivia millor que l’anterior. Recordin que un creixement anual de la productivitat del 2,3% fa que es dobli la productivitat respecte la generació anterior. Ara bé, com mesurem la productivitat? L’aparició de les noves tecnologies fan que mesurar aquest factor sigui cada cop més difícil. Què aporta a la productivitat Google Maps? I les vendes per internet? I l’email? I el Whatsapp? Sobretot quan aquests productes són de franc, és a dir, el consumidor no en paga res. Tot plegat es fa difícil d’analitzar. Quant hauríem de guanyar de més per pagar el que tots aquests productes i serveis costen si fossin comercialitzats a preus de mercat? Un sistema de navegació costava molts diners abans de l’aparició de Google Maps. Que ho preguntin a excursionistes i transportistes. HI ha qui estima que aquests serveis de franc tindrien un valor de mercat que superaria els 30.000 euros.
El món dels serveis és eteri, i inclou el cambrer de les Rambles però també l’enginyer aeronàutic que treballa a Toulouse
I aquí entrem en la importància dels béns manufacturats. Per molts serveis que existeixin, al final la gent necessita coses palpables, quantificables. Jo puc valorar el fet que pel preu d’un cotxe, en tingui dos. Calcular la productivitat, aquí, és fàcil. Ara bé, que el transportista em porti un paquet en un dia en lloc d’emprar-ne dos, què val? Les tendències re-industrialitzadores no són cap banalitat. El món dels serveis és eteri i, com hem dit altres cops, inclou el cambrer de les Rambles però també l’enginyer aeronàutic que treballa a Toulouse. Les contribucions a la innovació són diferents, evidentment. Tot sembla indicar que la innovació i la productivitat de diferents sectors no es poden posar al mateix sac. Ni molt menys.