"Compartiria amb nosaltres el nom de les persones amb qui ha xatejat aquesta setmana?", "Senador, preferiria no fer-ho aquí, públicament". Amb aquesta pregunta tan simple Richard Durbin va posar entre l'espasa i la paret el fundador de Facebook durant la seva compareixença al Congrés nord-americà arran de l'escàndol de Cambridge Analytica. La imatge d'aquesta aparició de Mark Zuckerberg és paradigmàtica de com ha avançat l'any per les grans tecnològiques. El 2018 ha estat marcat per la regulació del seu negoci en favor de la privacitat dels usuaris i la veracitat dels continguts que consumim en línia.
De fet, els passats 12 mesos han estat definitius perquè els principals actors socials i polítics apostin de manera definitiva per reglar el sector. La gran bomba va detonar al març, quan va transcendir que la consultora britànica Cambridge Analytica (que va tancar mesos després arran d'una crisi) havia recopilat, sense el seu consentiment, les dades de milions d'usuraris per tal d'elaborar perfils psicològics i influir en els seus posicionaments polítics.
A causa d'això, les accions de Facebook es van desplomar a la borsa i el conseller delegat de l'empresa, Mark Zuckerberg, va haver de demanar disculpes públicament i donar explicacions a la cambra baixa.
La guerra de les fake news
Realment, la pressió ha estat constant sobre la companyia de Facebook. L'empresa, que també és propietària de WhatsApp i Instagram, aquest any també ha hagut d'afrontar la convocatòria d'eleccions al Brasil i la celebració de les midterms nord-americanes amb el fantasma de les fake news encara sobrevolant. Per evitar els errors del passat, concretament els de les presidencials de 2016, aquesta vegada la companyia va crear una war room a la seva seu de Menlo Park, Califòrnia. Des d'allà, una trentena de persones van coordinar treballadors d'arreu del món amb l'objectiu de rastrejar a temps reals els comentaris en línia sobre els comicis i retirar els continguts "no honestos".
Europa es protegeix
Pel que fa a Europa, el 25 de maig va entrar en vigor el nou Reglament General de Protecció de Dades. La nova legislació, d'obligat compliment per tots els països que formen part de la Unió Europea i les empreses que treballen en aquest territori, té un doble objectiu: posar al dia la legislació dels diferents Estats i donar a l'usuari la potestat de decidir qui té i què es fa amb les seves dades.
En aquest sentit, s'han introduït conceptes com el dret a l'oblit, és a dir, que una plataforma estigui obligada a eliminar totes les dades que guarda d'un usuari si aquest ho sol·licita.