Elisa Robles Fraga és advocada i llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia. La innovació ha estat el leitmotiv de la seva vida professional, ja que en les tres últimes dècades ha ocupat diversos càrrecs dins el Govern espanyol relacionats amb aquest àmbit. Destaca el seu paper com a directora general de Tecnologia i Seguretat Industrial als entre 1996 i 1998, i com a directora general d'Indústries i Tecnologies de la informació entre el 1998 i el 2000, dins el Ministeri d'Indústria i Energia del primer govern d'Aznar.
També ha estat directora general del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), l'oficina espanyola d'ajuda a la innovació. En l'actualitat, treballa en la implementació del programa marc europeu Horitzó 20/20 com a consellera coordinadora de Ciència i Innovació en la representació permanent d'Espanya a la Unió Europea. Aquest divendres ha participat en el Cornellà Creació Fòrum en un diàleg cara a cara amb Eugènia Bieto, directora general d'ESADE, i allí és on VIA Empresa l'ha entrevistat. L'objectiu del diàleg entre ambdues dones ha estat reflexionar sobre la importància de promoure l'emprenedoria en el marc de la innovació.
Som prou conscients de la importància de la innovació?
S'ha de començar des de ben petits a l'escola primària a parlar de ciència i explicar la seva importància, perquè no se n'hi dóna prou, encara que vivim envoltats de disseny i innovació. Cal també més formació en els professors i en àmbits com la integritat dins la investigació perquè no hi hagi conductes errònies com el plagi o la mentida. Són codis de conducta que poden no semblar molt rellevants, però perjudiquen la qualitat de la investigació i, en últim terme, s'acaben girant contra la mateixa innovació. També s'ha d'inculcar la igualtat de gènere en el contingut de la investigació. No parlem que les dones tinguin el mateix paper en els centres de recerca, que l'han de tenir a igualtat de vàlua, sinó que s'ha de tenir en compte que a vegades les coses que funcionen per a un home no serveixen per a la dona, i a l'inrevés. No és el mateix investigar un principi actiu que pugui solucionar un problema cardiovascular en un home que en una dona, ja que molts cops no serveix la mateixa pastilla. No tenir en compte les característiques de gènere en temes d'investigació pot dur a perdre molt temps i diners. I totes aquestes coses són rellevants per al bon desenvolupament de la cerca que després serà innovació.
Parlem de recerca, desenvolupament i innovació com un tot. A la pràctica, els resultats de les investigacions científiques arriben a les empreses?
Hi ha un gap entre ciència i innovació, perquè aquesta última es refereix a posar quelcom en el mercat, com nous productes. Tenim molt bona ciència bàsica però a vegades fallem, i fallem bastant en el conjunt d'Europa, en transformar-la en productes, serveis i processos rendibles. Aquest és el problema que tenim. Potser no som els Estats Units, no tenim una mentalitat tan ràpida i el mercat és diferent, però hi ha molt bones idees europees que s'exploten a l'altra banda de l'oceà. Això vol dir que la base és bona.
 |
| Robles i Bieto, durant el Cornellà Creació Fòrum. ProCornellà |
Què pot fer l'Administració per eliminat aquest gap?
El nou programa marc ja uneix de forma clara ciència i investigació amb innovació, ja que finança projectes ja propers al mercat com podrien ser els prototips, que són molt costosos. Això és quelcom que abans no es feia. Aquesta necessitat i aquest problema està clarament detectat i se sap que és per aquest camí per on s'ha d'anar. Així doncs, cal ajudar que quan un té una bona idea la pugui posar al mercat, i que si ell no ho vol fer, pugui vendre-la, llicenciar tecnologia o fer un acord de propietat industrial perquè un altre a qui li interessi li tregui profit.
I com s'ajuda des del sector públic?
Finançant projectes. El finançament de la Unió Europea pot arribar a cobrir el 70% del projecte a fons perdut, i això és el millor finançament que hi ha en l'àmbit europeu perquè són unes condicions que cap país ofereix. D'altra banda, a Espanya, el CDTI té tot un ventall d'instruments, des dels més propers als més allunyats al mercat, que van més en la línia de crèdits amb condicions beneficioses que no pas subvencions. En els estudis que es fan entre les empreses que hi recorren es comprova que el 94% de les empreses que demanen finançament esperen un creixement de les vendes i el 70% en les exportacions. A més, també s'observa que el pes dels productes i serveis desenvolupats gràcies a les ajudes representaran quasi el 18% de les vendes totals en el seu segon any d'explotació comercial.
Quin paper juga l'Estat espanyol en el repartiment d'ajudes europees a la innovació en comparació amb altres socis europeus?
No ens va malament. No tenim la potència com Alemanya, Regne Unit o França, però estem per davant d'Itàlia en participació en el programa marc i al mateix nivell que Holanda. Això vol dir que tenim entitats públiques i privades que presenten bons projectes i que, realment, ho estem fent bé. Les primeres convocatòries del programa marc Horitzó 20/20 estan mostrant que la nostra representació va com un tir. És complicat participar en programes marc com aquest perquè la manca de recursos en els països després de la crisi que fa que hi hagi més demanda, però el pes espanyol va a l'alça. La taxa d'èxit actual –empeses que aconsegueixen ajuda en relació a les que es presenten- és del 14%, exactament igual que la mitjana europea.
Es coneixen prou aquestes ajudes?
Es coneixen, però potser no prou. S'organitzen moltes jornades d'informació i difusió a tot Espanya, a Brussel·les i també a través d'Internet. En aquest àmbit és fonamental la col·laboració públic-privada perquè no totes les empreses tenen perquè tenir el seu propi laboratori intern d'R D i han de saber que poden fer ús dels recursos externs. L'Administració munta oficines de projectes i equips que assessoren sobre quins programes els poden interessar.