Els efectes derivats del conflicte bèl·lic a Ucraïna han tornat a situar el món en un context d'incertesa. Més enllà de l'impacte humà i social de la guerra, aquest afer torna a generar dificultats en les economies, moltes d'elles encara desconnectant-se de la respiració assistida de la COVID-19. Ara bé, malgrat els inconvenients i les posicions conservadores dels grans fons d'inversió, Barcelona exposa els reptes i les oportunitats del seu ecosistema emprenedor.
El consistori de la capital catalana, a través del programa de capital risc Barcelona Accelera, mobilitza 400 milions d'euros que s'escampen per 91 empreses i, a la vegada, 3.000 llocs de treball. Els números no amaguen el neguit de la comunitat emprenedora per tenir una legislació que deixi competir, en igualtat de condicions, amb els grans ecosistemes d'Europa i la resta del món. En el marc de la tercera edició del Tech Spirit, algunes veus expertes veuen la llei estatal d'startups, que precisament s'ha d'acabar de validar avui al Congrés dels Diputats, com un bon punt de partida.
Capacitat per regular l'àmbit intangible
La nova legislació garanteix beneficis fiscals per inversors i emprenedors, però també altres facilitats per atraure i retenir el talent. "La solució no ve només pels recursos financers, la clau és generar un bon entorn de negoci", planteja José Carlos García, president de l'Instituto de Crédito Oficial. En línies similars s'ha expressat José Bayón, màxim responsable d'Enisa, qui ha advertit que un dels reptes de les lleis és regular "aquells aspectes intangibles".
Un dels punts dèbils de l'ecosistema català és la manca de talent digital. En aquest sentit, Jordi Òliva ha instat a mirar l'exemple dels Estats Units. "Fa trenta anys, a Silicon Valley i les principals universitats, el millor talent arribava de l'estranger. Si som capaços de tenir una bona fiscalitat, la gent vindrà aquí i no haurà d'anar a Finlàndia", apunta el consell delegat de l'Institut Català de Finances.
José Carlos García (ICO): "La solució no ve només pels recursos financers, la clau és generar un bon entorn de negoci"
En clau catalana, Òliva afegeix que el sector de la salut és una de les grans oportunitats del món emprenedor. Fa uns dies, un informe d'Acció apuntava que les empreses del digital health a Catalunya registren una facturació de 440 milions d'euros. Bona prova d'aquesta bonança és el fet que els principals fons d'inversió del sector tenen representació o oficina pròpia a Barcelona.
Les noves demandes dels inversors
Sense aparcar l'alt grau d'incertesa a escala mundial, la comunitat situada al voltant de l'univers emprenedor observa un aspecte positiu: la sostenibilitat. "Ja no només se'ns demana una rendibilitat o retorn, els nous inversors tenen inquietuds per millorar alguna cosa de la societat, explica Núria Zaragoza, directiva d'Aldea Tech Fund.
D'exemples per corroborar aquesta dinàmica no falten. Recentment, el fons sobirà de Noruega ha determinat que les seves inversions vagin destinades a firmes que puguin assolir el punt de neutralitat energètica el 2050. Només per mesurar la incidència d'aquesta política, l'organisme estatal del país escandinau mou 1,2 bilions de dòlars.
Zaragoza afegeix que els inversors han entès que, cada cop, la gent demana productes i serveis "més sostenibles i està disposada a pagar més diners si cal". En algunes converses als passadissos de la Llotja de Mar, seu del Tech Spirit, s'interpreta com a positiu el fet que la legislació de les empreses emergents contempli un paraigua legal pels nòmades digitals.