"Catalunya és, indubtablement, un dels grans hubs científics del Sud d'Europa", afirmava Xavier Ferràs, professor d'Operacions, Innovació i Data Sciences d'ESADE, aquest matí a La dura realitat de la transferència tecnològica. Ho deia, tot just després d'haver exposat les últimes dades publicades per l'ACUP, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, que reflecteixen la grandària del sistema de recerca a Catalunya, compost per 42 centres de recerca (incloses les universitats): l'any 2018, les universitats públiques catalanes van generar un total de 17.366 publicacions científiques, fetes per més de 8.000 investigadors a temps complet, i van atreure 282 milions d'euros de fons de recerca competitius i no competitius. És més, aquesta producció científica catalana representa més de l'1% del total de publicacions científiques de tot el món.
Ferràs en treu pit, tant a l'article com a l'últim esmorzar organitzat per VIA Empresa i Ibercaja, que ha tingut lloc aquest matí a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) i que ha comptat amb la participació de 17 persones destacades en el món de la recerca i de la innovació de Catalunya, juntament amb dos representants d'Ibercaja: Jose Maria Santos, gerent comercial de negoci, i Albert Salvador, director del centre de negocis. "Tenim un ecosistema que fa goig", ha afirmat davant d'Eurecat, del Barcelona SuperComputing Center, del Barcelona Health Hub, del MWCapital, de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), de HM Hospitales i d'altres entitats i universitats, i tots s'hi han mostrat d'acord. "Però el model actual de transferència és un concepte erroni i ineficaç i hem de canviar el focus", ha afegit Ferràs, encenent la primera espurna del debat.
Transferència o tracció?
Després de generar i difondre coneixement, una de les principals missions de les universitats i centres de recerca és transferir aquest coneixement i tecnologia a la societat, a les empreses. La vara més utilitzada per mesurar la transferència és el nombre de patents i spinoffs que surten de les universitats. I les xifres parlen per si soles: entre el 2014 i el 2018 es van sol·licitar a Catalunya 447 patents, unes 100 per any. "És coherent tot l'esforç -d'inversió- que fem veient les patents que estan sortint?", ha criticat Ferràs. Amb les spinoffs, tres quarts del mateix: si el 2014 hi havia 107 empreses emergents sorgides de les universitats públiques catalanes, el 2018 eren 137. És a dir, en quatre anys només es va produir un increment net de 30 spinoffs.
Ferràs: "Tenim una debilitat en els indicadors de transferència"
"Tenim una debilitat en els indicadors de transferència", ha conclòs Ferràs. Les xifres mostren una producció científica potent, però "després la sortida al mercat no l'acabem de veure". I en aquest desajustament entre recerca i transferència, el doctor en Administració d'Empreses ha assenyalat una mala praxi: les universitats actualment premien les publicacions científiques dels seus professors, però no els casos de transferència. "Els incentius no s'orienten cap a les transferències i, per tant, els professors tampoc ho fan".
Xavier Ferràs al debat organitzat per Ibercaja i VIA Empresa | Marc Llibre
En aquest sentit, Anna Sanchez, CEO d'iTimes, ha apuntat que, "a més del sistema d'incentius, també s'ha de canviar el sistema de selecció del professorat". O "promoure els doctorats industrials", ha afegit Inés Fernández, professora de la Universitat de Barcelona, que són projectes de recerca orientats a empreses estratègiques. Es tracta d'aprofitar el gran flux de doctorats de Catalunya -2.500 anuals segons Jordi Mas, director general de la FRCI- i orientar-los cap a l'aplicació pràctica.
Segons, Josep Samitier, director de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), una de les debilitats de l'ecosistema del coneixement català "és que no el tenim connectat". Ha posat com exemple l'empresa Hipra, "ningú es creia que seria capaç de desenvolupar una vacuna per a la covid-19".
Quina palanca prémer? Oferta o demanda?
Per a Ferràs, la innovació és un fet empresarial i, per tant, "només millorarem significativament la transferència universitària actuant sobre les empreses". És a dir, activant la demanda i promovent la innovació a les empreses. Per a fer-ho, es necessita "confiança, comunicació, utilitzar els mateixos codis", ha apuntat Sánchez. Fernández hi està d'acord i posa com a exemple els grups Tecnio, "espais de connexió on es genera aquesta relació de confiança tan necessària". Mar Galtés, directora de desenvolupament corporatiu de Tech Barcelona, també aporta el seu exemple: "Des de Tech Barcelona contribuïm a crear aquest entorn de confiança per acostar les distàncies i els llenguatges i accelerar les dinàmiques entre corporacions, startups i la resta de stakeholders que són partícips de l'ecosistema digital i tecnològic."
Ferràs: "Només millorarem significativament la transferència universitària actuant sobre les empreses"
Com a representant de la demanda, Carles Garriga, CEO del grup Mikalor, indica que té la sensació que "els empresaris hem de buscar el coneixement nosaltres i això és una tasca dificilíssima". Garriga ha denunciat que "en els últims anys hi ha una deriva de pensament en què sembla que posar en contacte actius públics i privats és corrupció". "Hem de fer un esforç per canviar aquest paradigma de desconfiança", ha apuntat.
__galeria__
En aquest sentit i assenyalant de nou al sector públic, Pere Condom, director d'Investigació i Transferència de la Universitat de Girona, denuncia que "la burocràcia està pervertint el sistema i l'està desincentivant". L'ha comparat, de fet, "amb un sistema operatiu antiquat per un ordinador, que fa que un dia de cop i volta no el pots ni encendre".
En el debat sobre "estirar de la demanda o de l'oferta", David Domingo, manager de The Collider (MWCapital) -especialitzada justament en la creació de spinoffs-, aporta una idea que apunta a l'oferta, als investigadors: "Donar formació als científics perquè sàpiguen portar el seu coneixement a la innovació". I Xavier Oleart, fundador i CEO d'Edryx Healthcare, utilitza el seu cas personal per reclamar la mateixa mesura: "Després d'haver estudiat una carrera i un màster -vinculats a la farmàcia i les ciències de la salut-, em sobta que en cap moment m'han explicat com fer un compte de pèrdues i guanys o un balanç de resultats". La innovació s'ha de fomentar des de les aules, "i no formar a la gent únicament perquè siguin mà d'obra".
Finançament o comandes?
Segons Ferràs, el problema amb el qual es troben les empreses és el gap financer, i Antoni Garrell, president de HM Hospitales de Catalunya hi està d'acord: "Les empreses tenen un problema de finançament perquè no hi ha una banca industrial per finançar empreses i pimes". Segons Garrell, "no podem demanar a empreses de 10 treballadors que innovin", que representen, de fet, un terç del teixit empresarial català.
Navarro: "La innovació va de córrer, d'arribar el primer"
Però les startups necessiten diners o comandes? Ezequiel Navarro, conseller delegat del grup Premo, ho té clar: comandes. Necessiten "tenir productes, clients i camí per recórrer". Navarro creu que el que falta, de fet, és velocitat: "la innovació va de córrer, d'arribar el primer. No s'ha de ser excel·lents, sinó el primer", i en aquest sentit, òbviament, sobren "les lastres i la burocràcia".
Sobre la velocitat, Eva Rosell, directora del Barcelona Health Hub, comparteix l'estratègia que han hagut de fer per guanyar temps: les startups relacionades amb les ciències de la salut tenen timings de validació molt lents, "normalment les seves solucions es validen en dos anys, però en aquest termini una startup pot morir", explica. Per això, van parlar amb l'Hospital de Sant Pau -el seu veí i partner-, per aconseguir que les solucions de les seves startups es validin, o no, en temps rècord: en nou mesos. "Hem trigat dos anys i mig en aconseguir-ho", admet.
Rodríguez: "El món no ens espera"
"El món no ens espera", apunta Àurea Rodriguez, gerent d'Eurecat a Tarragona i desenvolupament corporatiu, "per molt PERTE que hi hagi". "De fet, el PERTE pot ser una bona política de tracció, però els miracles no existeixen", ha afegit.
El camí no passa "pels diners o per parlar d'innovació, sinó per innovar directament", apunta Navarro, amb l'objectiu de vendre: "Tractar el problema des del punt de vista de la gana i no de la nutrició", apunta.
El ressò optimista: les coses estan canviant
A la fricció entre l'anàlisi positiu i negatiu, entre allò que s'ha de fer i allò que s'ha de refer, Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC), reflexiona sobre una tendència de fons: "les coses estan canviant i hi ha barreres que s'han trencat". Martorell fa referència a la Llei estatal de Ciència, Tecnologia i Innovació: "Totes les lleis que s'han aprovat en els últims 10-15 anys anaven cap a la direcció de controlar i posar restriccions, però aquesta llei estableix un marc optimista tant en la flexibilització dels instruments que les entitats acadèmiques poden crear com en la promoció de la mobilitat de talent entre el sector públic i el sector privat". Idees que fa uns anys "haguessin sigut impensables i que, malgrat que encara no soluciona un problema, ajuda a eliminar barreres", ha afirmat.
I per a valorar els canvis, cal conèixer la història, l'evolució. "A Catalunya el primer fons de capital risc que es va crear per a finançar empreses va arribar l'any 2008, Ysios, i fins que aquest no va atraure altres fons no es va crear l'ecosistema real de transferència de coneixement que avui coneixem", ha explicat Roger Gomis, cap del laboratori de Control de Creixement i Metàstasi del Càncer de l'IRB Barcelona, qui creu que aquest ecosistema el tenim des del 2015, "que no fa tant", que hi ha oportunitats i hi ha capital amb voluntat d'invertir, però que "hem de ser realistes i saber d'on venim". Continuar treballant per fer créixer l'ecosistema i ser "més tolerants amb el risc".