Quan s’acosta l’estiu, els estudiants universitaris es preparen per superar l’avaluació final i gaudir d’unes vacances sense preocupacions, però els mateixos centres també viuen una sensació similar amb la publicació de múltiples rànquings internacionals dels quals depèn el seu caixet. A principis de juny va veure la llum el World University Rankings 2025 que elabora la consultora Center for World University Rankings (CWUR); al juliol, l’University Ranking by Academic Performance (URAP), a càrrec de la Middle East Technical University (ETU) de Turquia; i aquest agost s’ha publicat el reconegut Academic Ranking of World Universities (ARWU), popularment conegut com a rànquing de Shanghai.
Tant del primer com del darrer pot vanar-se’n la Universitat de Barcelona (UB), que ha aconseguit situar-se com l’única universitat de l’Estat dins del top 200 del rànquing de Shanghai. Concretament, entre la 151a i la 200 posició de les més de 2.500 universitats analitzades de tot el món, un marge on ja va aconseguir entrar l’any passat després de situar-se entre la 201 i la 300a posició el 2023. “El valor que té mantenir aquesta posició d’excel·lència i lideratge que ens fa ser referent dins el sistema universitari català, espanyol i també hispanoamericà”, ha celebrat el rector de la UB, Joan Guàrdia, qui reivindica els resultats tant de la UB com del sistema universitari català “quan disposem d’una capacitat pressupostària molt per sota de la que gaudeixen les universitats que se situen entre les cent primeres”.
Si s’entra al detall de totes les matèries que avalua el rànquing de cada universitat, en la que més destaca la UB és en Farmàcia i Ciències Farmacèutiques, un àmbit en el qual se situa 27a a escala mundial. Les altres temàtiques on excel·leix la UB són Ciència i Tecnologia Alimentàries, Medicina Clínica, Infermeria i Ciències Polítiques. En totes elles, la universitat barcelonina se situa entre la 51a i la 75a posició.
Set universitats catalanes entre les 1.000 millors de 2025
A escala estatal, la següent universitat millor classificada és la Universitat de València, l’única dins de la franja que va de la 201a posició a la 300a. On sí que trobem més abundància és entre la 301a i la 400a posició, amb un total de sis universitats. D’aquestes, dues són catalanes, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que es troben empatades amb la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Granada i la Universitat del País Basc.
De la UAB ja en vam parlar quan es va publicar el rànquing de CWUR, ja que liderava la classificació espanyola amb la 126a plaça mundial. Al rànquing de Shanghai no té una valoració tan alta, però ha aconseguit mantenir-se en la mateixa franja que els darrers dos anys. En concret, hi ha dues matèries on es demostra la seva excel·lència, Ciències Veterinàries i Ecologia, on la universitat ubicada a Bellaterra és 19a i 39a a escala mundial, respectivament. En Geografia, la UAB aconsegueix posicionar-se entre la 51 i la 75a millors del món, mentre que en Matemàtiques s’ubica dins la franja de la 76a a la 100a posició.
Per la seva banda, la UPF emmiralla la UAB en la seva permanència en la franja dels 301 als 400 durant els darrers tres anys. En el seu cas, el centre barceloní es reivindica en Comunicació i en Economia, àmbits on és la 42a i 46a millor universitat del món, respectivament, d’acord amb el rànquing de Shanghai. La tercera matèria amb millor valoració són les Ciències Polítiques, on es posiciona entre la 51a i la 75a posició, el mateix rang que la UB.
La UB, la UAB i la UPF són les universitats catalanes millors valorades al rànquing de Shanghai
De la resta del rànquing, en el qual es troben les 1.000 universitats que ShanghaiRanking Consultancy identifica com les millors del món el 2025, trobem quatre centres catalans més. El primer d’ells és la Universitat Rovira i Virgili (URV), present a la forquilla que va de la 601a a la 700a posició. El centre tarragoní ha aconseguit escalar una franja respecte a l’any passat i destaca especialment en l’àmbit de Turisme i Hospitality, on es posiciona entre la 76a i la 100a millor universitat internacional.
La següent universitat catalana millor classificada és la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), un centre que es troba entre la 701a i la 800a plaça al rànquing de Shanghai, després que l’any passat caigués a la franja que va de la 801a a la 900a posició. La posició de la UPC en aquest rànquing contrasta amb altres classificacions, com l’elaborada per CWUR, en què la universitat ocupa la 432a plaça mundial, la vuitena estatal i la tercera a Catalunya. En aquest cas, la classificació general és més baixa, però es valora positivament la tasca de la UPC en Enginyeria Civil, àmbit on es troba dins l’interval que va de la 76a a la 100a posició.
Si baixem una altra franja, de la 801 a la 900a posició, trobem la Universitat de Lleida (UDL), un centre que en els dos anys anteriors es trobava en la forquilla que enguany ocupa la UPC. En aquest cas, el centre lleidatà no es troba entre les 100 primeres universitats en cap matèria específica, però sí en la franja que va de la 101a a la 150a en dos àmbits: Ciència i Tecnologia Alimentàries i Ciències de l’Agricultura.
Finalment, la darrera universitat catalana que aconsegueix entrar en el rànquing de Shanghai de les 1.000 millors de 2025 és la Universitat de Girona (UdG), present a l’interval de la 901a a la 1000a plaça. La UdG també empitjora la classificació respecte als dos anys anteriors, quan formava part de la forquilla immediatament superior. En el seu cas, la matèria estrella del centre gironí és la mateixa que la de la URV, Turisme i Hospitality, tot i que en aquest cas se situa en la franja que va de la 101a a la 150a posició.
Un rànquing amb accent estatunidenc
Malgrat el seu origen xinès, són els Estats Units els que lideren amb fermesa el rànquing de Shanghai. De les 10 universitats millor classificades, vuit són del país dirigit per Donald Trump, amb les universitats de Harvard i Stanford i l’Institut de Tecnologia de Massachusetts ocupant el podi. Cambridge i Oxford, ambdues britàniques, són les úniques excepcions europees dins del top 10.
Si ampliem fins al top 20, sumem set universitats més dels Estats Units, però també dues d’europees, la Universitat de París-Saclay (13a) i l’Escola Universitària de Londres (14a), així com la primera asiàtica, la Universitat de Tsinghua (18) de la Xina. I si avaluem el top 50, 26 d'elles són americanes (totes estatunidenques, menys la canadenca Universitat de Toronto), 15 són europees (sis pel Regne Unit, tres per França, dues per Alemanya i Suïssa i una per Suècia i Dinamarca), vuit són asiàtiques (sis de la Xina i dues del Japó) i una, australiana (la Universitat de Melbourne).