24
de Maig
de
2016
Amb la popularització de les compres en línia està passant quelcom molt similar amb el que a molts ens passa amb les targetes de crèdit, que sovint perdem la noció del que estem gastant. Entrar a Amazon, triar un parell de productes i comprar-los amb un sol clic, sense necessitat d'introduir dades bancàries creen una estranya i falsa sensació de gratuïtat.
Per aquest motiu, l'empresa britànica Intelligent Environments, que proporciona solucions tecnològiques a la banca, ha creat la primera plataforma bancària de la Internet de les Coses. Aquesta tecnologia permet enllaçar aplicacions financeres amb objectes físics, i la primera demostració l'han dut a terme creant una polsera que ens deixa anar una descàrrega elèctrica si gastem massa.
De fet la polsera en si no és un dispositiu nou. Es tracta de Pavlok, un aparell que enrampa quan fem alguna cosa que no toca (com ara no anar al gimnàs, agafar l'ascensor...). El seu funcionament integrat a la plataforma financera és força senzill: d'entrada, l'usuari ha de programar un import de saldo mínim al seu compte. En cas que els diners disponibles al compte corrent baixin per sota d'aquest llindar, la plataforma es comunica amb tots els elements enllaçats per tal d'executar una acció. En el cas de la polsera seria deixar anar un petit electro-xoc, però el sistema també permet, per exemple, abaixar la calefacció fent servir el termòstat Nest.
Així doncs, cada cop que l'usuari faci un pagament amb targeta, Pavlok li recordarà amb una descàrrega suau que està gastant massa.
El fet de la polsera en si és un exemple divertit, però el concepte d'enllaçar informació financera amb aparells electrònics és realment interessant en el camp de l'estalvi. El cas del termòstat n'és un clar exemple, perquè el sistema podria encarregar-se de reduir un parell de graus la temperatura –que pot suposar una reducció de la factura de la calefacció molt important al cap de l'any–, si detecta que l'usuari va just de diners o fins i tot apagar o abaixar la intensitat d'alguns llums de la casa de manera automàtica.
De moment tota la plataforma –batejada amb el nom d'Interact IO– està en fase de proves, tot i que els seus creadors asseguren que ben aviat en podrem veure aplicacions pràctiques implementades pels nostres bancs.
Per aquest motiu, l'empresa britànica Intelligent Environments, que proporciona solucions tecnològiques a la banca, ha creat la primera plataforma bancària de la Internet de les Coses. Aquesta tecnologia permet enllaçar aplicacions financeres amb objectes físics, i la primera demostració l'han dut a terme creant una polsera que ens deixa anar una descàrrega elèctrica si gastem massa.
De fet la polsera en si no és un dispositiu nou. Es tracta de Pavlok, un aparell que enrampa quan fem alguna cosa que no toca (com ara no anar al gimnàs, agafar l'ascensor...). El seu funcionament integrat a la plataforma financera és força senzill: d'entrada, l'usuari ha de programar un import de saldo mínim al seu compte. En cas que els diners disponibles al compte corrent baixin per sota d'aquest llindar, la plataforma es comunica amb tots els elements enllaçats per tal d'executar una acció. En el cas de la polsera seria deixar anar un petit electro-xoc, però el sistema també permet, per exemple, abaixar la calefacció fent servir el termòstat Nest.
Així doncs, cada cop que l'usuari faci un pagament amb targeta, Pavlok li recordarà amb una descàrrega suau que està gastant massa.
El fet de la polsera en si és un exemple divertit, però el concepte d'enllaçar informació financera amb aparells electrònics és realment interessant en el camp de l'estalvi. El cas del termòstat n'és un clar exemple, perquè el sistema podria encarregar-se de reduir un parell de graus la temperatura –que pot suposar una reducció de la factura de la calefacció molt important al cap de l'any–, si detecta que l'usuari va just de diners o fins i tot apagar o abaixar la intensitat d'alguns llums de la casa de manera automàtica.
De moment tota la plataforma –batejada amb el nom d'Interact IO– està en fase de proves, tot i que els seus creadors asseguren que ben aviat en podrem veure aplicacions pràctiques implementades pels nostres bancs.