Voler quedar-se a viure a València ja no és cap tabú. Ni vol dir que qui l'esculli no tingui ambició professional. Fa uns quants anys que l'ecosistema startup no només el va veure, sinó que el va pregonar. I van apostar per intentar romandre a la seva ciutat encara escalant rondes de finançament per sobre de cinc milions. Impensables, de moment, a prop del Mediterrani.
Aquest discurs se'l va apoderar amb rapidesa una part de la política local. L'emprenedoria, el talent, les condicions de l'urbs o la seva competitivitat econòmica respecte a altres grans lobbies solen generar bons posicionaments i algun rèdit electoral. I, a més, amb prou feines suposa feina, ja que una associació sense ànim de lucre, externa i amb camí ja transitat, és qui crea per si moltes de les oportunitats.
Anem als números: el Valencia Digital Summit ha aconseguit en dos dies 24.000 visitants (12.000 persones presents a les dues sessions de les 48 hores que va durar l'esdeveniment). Això el situa per sobre del 95% dels esdeveniments d'aquestes característiques que es fan a Espanya. Si bé els seus números contrasten enormement amb una anàlisi de suports rebuts.
Per començar, la baralla entre el que és nou i el «vell» penalitza el sector. Perquè la Ciutat de les Arts i les Ciències va ser futurista als anys 90, però no està feta per albergar una fira amb centenars d'estands i ponències (del més alt nivell mundial, per cert) en directe. L'acústica és deficient. I la impressió de qui visita, amb tota la disposició a favor seu, és que cal sortir de tant en tant perquè no et faci mal el cap. Penalitzant escoltar referents planetaris.
El València Digital Summit ha aconseguit en dos dies 24.000 visitants. Això el situa per sobre del 95% dels esdeveniments d'aquestes característiques que es fan a Espanya
Però no deixem de banda un problema sistèmic: el de com els empresaris i empresàries 'clàssics' semblen no voler adherir-se als nous corrents. Ni un sol president de companyies de referència pertanyents a la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) va fer acte de presència ni cap comunicació de suport. Com si els ecosistemes fossin oposats i no contribuïssin de la mateixa manera a l'economia de la regió.
També és pertinent preguntar-se com és possible tirar endavant un esdeveniment d'aquestes característiques amb un pressupost de menys d'un milió d'euros, usant el temps personal dels integrants de Startup Valencia (que tenen les mateixes empreses) i havent de facturar en petites quantitats a més de 10 vehicles administratius. Quan, d'altra banda, el consistori abonarà un cop i de manera unilateral un cànon de 750.000 euros per albergar un spin off de The Next Web, un dels principals referents europeus però sense arrelament inicial al territori.
A això es pot unir la qüestió de per què a la conferència anual de tecnologia The Web Summit hi acudeix el president de Portugal, donant suport a les companyies que ben aviat realitzaran el sorpasso en els índexs borsaris a les més tradicionals. Per què Pedro Sánchez es va trobar amb Obama al DES de Màlaga aquest mateix any. I com és possible que un govern que opta a ser Capital Europea de la Innovació mai no hagi portat el seu màxim representant al VDS, per més que gairebé tots els càrrecs locals hagin passat per allà.
Els empresaris i empresàries 'clàssics' semblen no voler adherir-se als nous corrents. Ni un sol president de companyies de referència pertanyents a la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) va fer acte de presència
Parlem encara d'una organització que no sabia si fer totes les comunicacions en anglès, però ha pres la decisió de fer-ho perquè ja no es pot continuar considerant un esdeveniment local. D'uns socis i sòcies que superen àmpliament entorns més consolidats com Barcelona o Madrid gràcies a la seva interacció i ajuda mútues constants. I l'atracció del talent gràcies a les campanyes exteriors, realitzades de motu propi i que han contribuït a generar transicions personals i professionals d'alt nivell a la capital del Túria.
Però, una vegada més, sol valorar-se més la brillantor del que és forà que el treball de qui és intern. Tot i que després, de cara a l'exterior, es presumeixi del que s'ha aconseguit.