El febrer del 2023, el Govern i el principal partit de l'oposició van pactar constituir un grup tècnic de treball per proposar escenaris de millora de la capacitat de l'aeroport de Barcelona que facilitin la presa de decisió per part de les institucions polítiques amb poder de decisió per fer-ho. Un any després, s'acaba de crear "una comissió tècnica que permet acordar el nou model aeroportuari que necessita Catalunya amb l'objectiu de transformar l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat perquè guanyi capacitat i es converteixi en un veritable hub intercontinental".
En un altre punt es parlava de "modernització" i aquesta ha estat precisament la paraula utilitzada per la consellera de Política Territorial, que no ha parlat en cap cas d'ampliació. En temes d'infraestructures, a Catalunya, ens costa molt la presa de decisions i, per tant, qualsevol pas endavant, com ha estat la constitució de la Comissió, encara que sigui petit, és positiu. El problema és que cada dia és més urgent solucionar els problemes de capacitat que tenim a l'aeroport de Barcelona i si no els solucionem, anirem perdent oportunitats!
És important insistir en la necessitat de portar el debat a un fòrum exclusivament tècnic que faci una avaluació seriosa de l'entorn i proposin solucions, a fi que les institucions amb poder de decisió decideixin la millor alternativa que permeti aconseguir un balanç ambiental positiu del conjunt del Delta. Algunes propostes tenen un gran recorregut en els mitjans de comunicació, però molt limitat o nul des del punt de vista econòmic, tècnic i operatiu. Els treballs de la Comissió es desenvoluparan fins a finals del 2025, amb el que existeix un alt risc d'interferència amb el calendari polític, sent la data límit per a eleccions a Catalunya el 25 de febrer del 2025 que conduiria a no enfocar el problema i aparcar la decisió sobre el futur del Sistema Aeroportuari Català.
Els tres temes per tractar: Governança, Elements de la infraestructura i Connexions Ferroviàries
Respecte de la Governança, és important que el territori al qual serveix participi en el seu posicionament estratègic, en la definició d'estratègies per aconseguir-ho i en el seguiment d'aquestes. Però, aquest objectiu, no hauria d'evitar avançar, ser actius, fent les nostres propostes per millorar la infraestructura aeroportuària i el seu entorn amb el gestor aeroportuari, trencar amb posicions còmodes i de defensa, sense esperar a conèixer el que uns altres tenen pensat per al Sistema Aeroportuari Català. D'aquí la importància que definim quin aeroport volem i podem ser. Un aeroport molt ben connectat amb el nostre entorn europeu (que ja ho som) o un aeroport obert a noves rutes de llarg recorregut, participant en l'important flux Est-Oest, com a "pont-enllaç d'Àsia a Àfrica i Amèrica". Si optem per aquesta última opció, és important disposar de capacitat horària a les franges més comercials (slots), perquè en aquests moments ja estan saturades.
S'ha de trencar amb posicions còmodes i de defensa, sense esperar a conèixer el que uns altres tenen pensat per al Sistema Aeroportuari Català
Disposem d'un excel·lent sistema aeroportuari a Catalunya, però també és cert que els aeroports de Girona i Reus no desenvolupen tot el seu potencial i, per tant, és necessari definir actuacions que augmentin el seu atractiu, orientades a les companyies aèries en relació amb el cost: Taxes, incentius, bonificacions, handling o combustible. El gestor aeroportuari acaba d'aprovar un interessant i important pla d'incentius, orientat a millorar l'atractiu dels aeroports regionals per al client - companyia aèria que van en aquesta direcció.
Si es fa un bon posicionament estratègic de l'aeroport de Barcelona, obrim la porta al creixement dels aeroports de Girona i Reus, si bé la utilització d'aquests aeroports no anul·la la limitació actual de disponibilitat de franges horàries, per la necessitat d'utilitzar la pista d'arribades per a enlairaments que no poden fer-ho per la pista propera al mar. L'escenari actual no és el millor, però tenim la solució per millorar-ho:
1. De propostes teòriques poden haver-hi vàries, però pràctiques o possibles des del punt de vista tècnic-operatiu i econòmic, les úniques opcions per anul·lar la interferència dels enlairaments amb les arribades es limiten a la utilització de la configuració de pistes independents en determinades franges horàries, la millor opció des del punt de vista estrictament operatiu i allargar l'actual pista propera al mar que permeti l'operació de tots els enlairaments i, per punt, sense interferència en el flux d'arribades.
2. Aconseguir que les aerolínies vegin atractives la resta de les destinacions de Catalunya, per la qual cosa és necessari definir una estratègia específica per als aeroports de Girona I Reus, consolidant la millora de la intermodalitat i definir i aplicar amb el gestor aeroportuari actuacions específiques comercials i de màrqueting.
Respecte de les connexions ferroviàries d'alta velocitat en els aeroports de Girona i Reus, és conegut que avancen independentment de la negociació sobre l'aeroport, amb treballs ja avançats. Previsiblement, el pròxim any, l'aeroport de Barcelona tornarà a xifres de tràfic properes a la seva capacitat de passatgers i d'operacions per hora. La primera afecta els diferents processos aeroportuaris: àrees de facturació, controls de seguretat, controls d'emigració i portes d'embarcament, a més dels corresponents als processos d'arribada, la qual cosa podria deteriorar el nivell de servei al passatger a nivells no desitjables. La segona afecta la disponibilitat de capacitat en franges horàries (slots), un aspecte clau per al client-companyia aèria, ja que "obre la porta a nous entrants". No val dir: "vingui un altre dia o més tard", no estem per perdre oportunitats de noves connexions.
Ens estem jugant el futur de l'aeroport en un moment clau per posicionar-nos en l'important flux Est-Oest i Àsia-Europa que s'està creant, molt important per disposar de vols de llarg recorregut. Hem de tenir en compte que una vegada presa la decisió hi ha tràmits a desenvolupar com l'actualització del pla director i l'aprovació de la Comissió Europea que requeriran un temps important, que farà que l'inici de les actuacions que es decideixin no puguin començar fins al període 2027-2031 i la seva execució no finalitzarà fins a la pròxima dècada! Hauríem de ser capaços de despolititzar les decisions tècniques i la forma de millorar la capacitat de pistes és una qüestió tècnica.
Ens estem jugant el futur de l'aeroport en un moment clau per posicionar-nos en l'important flux Est-Oest i Àsia-Europa
Professionals amb coneixement del Delta i l'aeroport han de fer una avaluació amb rigorositat, realisme i amplitud de mires de l'entorn i proposar solucions que ajudin a desencallar la situació actual i traslladar a les institucions amb poder i capacitat de decisió les millors alternatives que permetin aconseguir un balanç ambiental positiu del conjunt del Delta. És moment de prendre la iniciativa, Barcelona i Catalunya necessiten una bona infraestructura aeroportuària, per la qual cosa és imprescindible desencallar la situació actual i evitar la saturació de l'aeroport. Decidir! El pitjor escenari per al Sistema Aeroportuari Català i per al conjunt del Delta és que el Govern decideixi no fer res.
