El sector de l’acer a Europa com a palanca de la descarbonització global

Les mesures de la UE per gravar les emissions sobre béns intensius en emissions de carboni, com ara l’acer, afavoreixen la implementació de processos productius més nets a escala mundial

La UE està fomentant l'ús de matèries primeres reciclades per reduir la necessitat d'extracció de noves matèries | iStock La UE està fomentant l'ús de matèries primeres reciclades per reduir la necessitat d'extracció de noves matèries | iStock

Quan pensem en l’acer pensem en ponts, cables, estructures de torres elèctriques, carrosseries de cotxe... i moltes vegades no som conscients que la nostra vida quotidiana està envoltada d’una quantitat de petits productes formats per aquest material: les grapes, els clips, els carrets de la compra, forquilles, ganivets... fins i tot les rodes del cotxe porten acer en el seu interior. El que tampoc tenim en compte és que per aconseguir aquest acer es necessiten un seguit de processos industrials que, malauradament i de manera generalitzada, són un dels generadors d’emissions de CO2 més importants a escala global amb aproximadament el 7% del total de les emissions generades, segons informa l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). Si estimem una emissió total de 33 Gt (giga tones), 2,3 Gt són generades per aquesta indústria.

Si ens mirem les dades de 2022, resumides per la World Steel Association, els grans països productors d’acer del món són, en primer lloc, la Xina, amb una producció de més de 1000 milions de tones. A la segona posició apareix l'Índia amb 125 milions de tones (una producció pràcticament 10 vegades inferior a la Xina) i en tercer lloc el Japó amb 89,2 milions de tones. Ens n'hem d’anar fins a la setena posició per trobar un país europeu, Alemanya, amb una producció de 36,8 milions de tones i a l'onzena posició Itàlia amb una producció de 21,6 milions. 

Per tant, podem deduir que Europa no és un dels grans productors d’acer i que requereix importacions d’aquesta matèria primera per satisfer la demanda dels seus sistemes productius. Durant l'any 2022, l’Europa dels 27 va produir el 7,2% de la producció mundial d’acer, però també va importar 48,1 milions de tones d’acer, majoritàriament de països com Turquia, Rússia, Xina o Corea del Sud.

Quines accions ha previst la Unió Europea per controlar les emissions de CO2?

La Unió Europea està prenent mesures significatives per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) i promoure pràctiques més sostenibles en la importació de matèries primeres. Els Objectius de Reducció d'Emissions de la UE i els compromisos assolits s'alineen en la reducció d'almenys un 55% de les emissions netes de GEI per l'any 2030, en comparació amb el 1990. Per complir aquests objectius, la UE està fomentant l'ús de matèries primeres reciclades per reduir la necessitat d'extracció de noves matèries, la cerca d'Alternatives Sostenibles juntament amb la innovació dels processos de producció i transformació actuals d’aquestes i aplicant un sistema de control de les emissions generades dels productes produïts a dins però també dels importats.

La UE està fomentant l'ús de matèries primeres reciclades per reduir la necessitat d'extracció de noves matèries

Per tenir aquest control de les emissions de carboni, la UE ha creat el Mecanisme d'Ajust Fronterer de Carboni (CBAM), que es postula com una eina crucial per abordar les emissions de carboni associades a la importació de béns intensius en carboni. Per explicar-ho fàcil, el CBAM és una iniciativa que busca posar un preu just al carboni emès durant la producció dels béns importats amb processos intensius en l’emissió de carboni que ingressen al territori de la UE i igualar el preu del carboni dels béns importats amb el dels béns produïts als països de la UE, per la qual cosa aquest mecanisme fomenta la implementació o innovació en processos i mètodes de producció més nets tant dins com fora de les fronteres de la UE.

Les regulacions de la Unió Europea afavoriran indirectament a la descarbonització global

El CBAM va començar la seva aplicació en una fase de transició l'1 d'octubre de 2023 i, definitivament, el sistema final entrarà en vigor l'1 de gener de 2026 i s'aplicarà gradualment a certs béns i precursors la producció dels quals és intensiva en carboni i està en major risc de fuga de carboni i en sectors com el ciment, ferro, acer, alumini, fertilitzants, electricitat i hidrogen. Una vegada que els importadors hagin declarat les seves importacions i emissions, hauran d'obtenir certificats CBAM que determinaran el preu que han de pagar per les emissions de carboni associades a les seves importacions i que dependran directament dels sistemes de producció utilitzats en origen. El preu dels certificats CBAM es calcularà en funció del preu mitjà setmanal de subhasta de les assignacions del Sistema de Comerç de Drets d'Emissió de la UE (ETS), expressat en euros per tona de CO2 emès. Aquest sistema de comerç de drets d'emissió ja s'aplica a més de 10.000 instal·lacions europees d'empreses intensives en energia.

La UE ha creat el Mecanisme d'Ajust Fronterer de Carboni | iStock
La UE ha creat el Mecanisme d'Ajust Fronterer de Carboni | iStock

La innovació en sostenibilitat és una inversió rendible per a les empreses

Cada vegada més, les empreses, incloses les industrials, es veuen amb la necessitat de reduir les seves emissions de carboni i alinear-se amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) innovant els processos industrials i activitats d’economia circular. Per ajudar a complir aquests objectius empresarials, a Catalunya hi ha centres tecnològics, universitats i empreses especialitzades en processos d’innovació que col·laboren amb empreses afectades per processos intensius en carboni per la descarbonització dels seus sectors.

Basats en el nostre coneixement del mercat internacional com a empresa, des de DRUIDS Process Technology estem detectant que zones amb altes capacitats de producció d’acer com l’Europa de l’Est, l’Orient Mitjà o països de l’Àsia més oriental estan observant aquestes regulacions europees com una oportunitat per millorar o incorporar processos de producció que eliminin la intensitat de consum d’energies d’origen fòssil i els permetin tenir un avantatge competitiu eliminant el sobrecost que pot suposar importar a Europa acer produït amb sistemes de producció convencionals. O fins i tot veuen l'oportunitat de poder exportar més quantitat gràcies a inversions en noves tecnologies de producció.

Les empreses que adoptin pràctiques sostenibles o desenvolupin projectes d'innovació enfocats a la descarbonització de les seves indústries, tindran un avantatge competitiu

Amb aquest punt de vista del mercat estem veient que la tecnologia genuïna i patentada a casa nostra està tenint un gran interès, ja que els permet produir fil d’acer amb zero emissions de CO2. Fins el dia d’avui, des de l’experiència de DRUIDS acumulem ja una reducció de les emissions de CO2 de 309.014 tones que equival al CO2 que generen 110.000 cotxes domèstics de gasolina en un any.

Les empreses que adoptin pràctiques sostenibles o desenvolupin projectes d’innovació enfocats a la descarbonització de les seves indústries tindran un avantatge competitiu en un ecosistema que valora cada vegada més el compromís amb el medi ambient. En resum, el CBAM és una eina clau per garantir que les importacions compleixin amb els objectius climàtics de la UE i indirectament promouran pràctiques industrials més netes i sostenibles a tot el món, per tant, es pot concloure que la sostenibilitat no només és una responsabilitat corporativa, sinó també una inversió rendible per al futur.

Més informació
Experts destaquen el "paper fonamental" del biometà en la descarbonització del consum residencial
El Port de Barcelona licita la subestació elèctrica per la descarbonització de la seva activitat
La Nit de l'Eficiència Energètica: el 'momentum' de la descarbonització
L'ICAEN destinarà 968.000 euros a elaborar un full de ruta per la descarbonització de l'economia
Avui et destaquem
El més llegit