La logística és una activitat transversal clau per l’economia del país. Des de Pimec Logística elaborem anualment un indicador que incorpora la Generalitat al seu observatori de la logística, on constatem el seu pes a l’economia catalana. Aquest pes és creixent i arriba a quasi un 12%, uns 28.000 milions d’euros, un cop recuperada l’activitat de la crisi de la pandèmica de la covid-19 que la va afectar especialment. A més del seu gran pes en l’economia, és imprescindible si volem tindre un sector industrial i agroalimentari competitiu. Ens cal, per tant, una logística eficient si volem un país de futur, eficient i viable; i una de les palanques clau per aconseguir-ho són les infraestructures, i és aquí on tenim una situació dramàtica, a causa de la falta d’inversions cròniques que patim any darrere any.
Necessitem un país en xarxa, on es pugui desenvolupar activitat econòmica arreu, tot garantint que les principals àrees d’activitat econòmica i nodes logístics, portuaris i aeroportuaris estiguin connectats. Per aconseguir-ho caldria garantir que es realitzin les inversions compromeses i pendents des de fa molts anys i, segurament, canviar el sistema de governança.
Cal apostar per una gestió de proximitat com recomana la Unió Europea, i Catalunya ha d’assumir les plenes competències de la gestió de les principals infraestructures: ports, aeroports, rodalies i Consorci Zona Franca, per exemple.
Catalunya ha d’assumir les plenes competències de la gestió de les principals infraestructures
Dit això, vull destacar que -entre totes les infraestructures- n’hi ha una que és la veritable espina dorsal del país. Estem parlant del Corredor ferroviari del Mediterrani. En aquest sentit, si volem continuar exportant via terrestre és imprescindible anar substituint el camió pel ferrocarril. A més, cal donar alternativa als més de 10.000 camions que travessen diàriament la frontera de la Jonquera. No oblidem que només en el sector agroalimentari, tot l’arc mediterrani exporta més de 16.000 milions de kilograms de fruita i verdures.
D’altra banda, la pressió per una logística més sostenible és creixent a Europa, i especialment en els nostres països clients. Ras i curt, si no solucionem el problema, deixarem de poder exportar. Així mateix, tenim la necessitat de solucionar els colls d’ampolla de mobilitat arreu del territori, com el pas de frontera o el nus de Tarragona, entre altres.
Si volem continuar exportant via terrestre és imprescindible anar substituint el camió pel ferrocarril
Vull afegir que sense garantir un servei eficient, en temps i qualitat, no serà possible la migració al ferrocarril del transport terrestre. La seva implementació ha de poder garantir la interoperabilitat i la intermodalitat, que englobi tant serveis regionals com altres prestacions per a passatgers com els serveis peninsulars i internacionals d’autopista ferroviària per a mercaderies. Sense això no podrem respondre als reptes que tenim.
La dura realitat és que som en ratis de transport de mercaderies per ferrocarril i d’intermodalitat de fa 20 anys, i que enviar 40 tones de mercaderies per camió; a Europa no té cap cost de peatges fins a la frontera i si ho fem amb ferrocarril sí. Resumint: missatges grandiloqüents i realitats inexistents.
Tenim colls d’ampolla especialment dramàtics, com és el cas de nus de Tarragona, que és el tercer nus logístic més important d’Europa i on el Ministeri de Transport està implementant solucions com el tercer fil ferroviari que quedarà col·lapsat a curt termini, i que fa més de 15 anys que està en procés de construcció.