A l'hora d'analitzar com anem d'infraestructures, hi ha un indicador utilitzat en el marc europeu específic per ponderar la dotació de xarxes viàries d’autopistes (i autovies) i de ferrocarrils. L’índex combina els kilòmetres de xarxa per cada milió d’habitants i per kilòmetre quadrat de superfície. És una mitjana geomètrica o ponderada, que la Unió Europea ha fet servir alguna vegada, i que conté un cert valor de llei geogràfica, que ara no ens estendrem a justificar, però que permet comparar situacions denses amb poc denses, grans amb menudes.
Intuïtivament, es fonamenta en el següent esquema, molt simple, que ens diu que, per exemple, un milió d’habitants en dos territoris diferents, assoleixen una mateixa dotació, ja que ordenen el seu país (el poden recórrer o organitzar) de la mateixa manera. Poden tenir un mateix nivell de dotació, però cadascun amb un nombre diferent de kilòmetres de xarxa.
Utilitzant aquest principi, els índexs, ordenats per països de major a menor dotació d’autopistes (i autovies) i de ferrocarrils, presenten la següent sèrie:
Val a dir, però, que a la taula manquen països, per manca d'algun dels dos índexs i que hem inclòs Catalunya, a efectes de comparació, tot i que la nostra situació no és gaire diferent de l'espanyola. També s'ha d'aclarir que el valor de la mitjana té en compte els valors dels estats presents a la taula, no de la seva agregació com un sol territori.
La representació gràfica dels valors de la taula il·lustra encara millor el perfil que han pres els diferents països a l’hora d’estructurar-se interiorment amb xarxes de comunicacions viàries i ferroviàries.
La conclusió és molt evident. Ens situem en quotes altes de xarxa viària i baixes en xarxa ferroviària. Aquí hi juguen dècades d’història i decisions que comencen en el segle XIX pel que fa a ferrocarrils, i des de la postguerra mundial per a les autopistes. Alguns països s’han incorporat ràpidament a la dotació mitjana d’autopistes, però la dotació ferroviària no s’improvisa, és més històrica.
Ens situem en quotes altes de xarxa viària i baixes en xarxa ferroviària
Si volem ser més europeus, hem de convergir en ferrocarrils, ja que alguns ens queden molt lluny, com Alemanya o tot el centre d'Europa, però és que quasi tots ens superen, ja que quedem també endarrerits respecte a Itàlia i França. I una altra evidència és que els països europeus amb els quals ens emmirallem es construeixen més amb ferrocarrils que amb autopistes, ja que en la vertical (ferrocarrils) els valors de dotació són molt més elevats (índex quasi de 17) que en l’horitzontal (xarxa viària, amb quasi 4), és a dir, més de quatre cops més.
I sí, a Catalunya la dotació d’autopistes ens l’hem pagat majoritàriament per peatge directe, o a l’ombra, per tal assolir una dotació que, en el conjunt espanyol, tampoc no llueix. Però vaja, tampoc anem sobrats de ferrocarrils, tot i l’esforç que es va fer al segle XIX.