Segons ens diuen, la mobilitat tal com la coneixíem té els dies comptats, és a dir, no té futur. Ens venen que la solució és la mobilitat elèctrica. Actualment, encara es pot escollir entre diverses opcions: des de vehicles híbrids que poden ser endollables i combinar-los amb combustibles fòssils (benzina, dièsel o gas), vehicles només de combustibles fòssils, o d’elèctrics al cent per cent. Però des d’Europa ens indiquen que a la dècada vinent ja no es fabricaran més cotxes amb motors que emetin diòxid de carboni, és a dir, de benzina, dièsel, gas o híbrid, i que tots seran elèctrics.
Els vehicles elèctrics que hi ha en el mercat, en general, tenen una autonomia limitada. A més l’emmagatzematge d’energia s’ha de fer en bateries fabricades amb minerals rars i escassos, pesen més que les tradicionals i, per tant, l’estructura ha d’estar dissenyada per suportar aquesta càrrega addicional. La recàrrega normalment no és ràpida, el que requerirà crear una xarxa eficient i de recàrrega curta. Avui en pocs minuts s’emplena un dipòsit amb combustible fòssil, però no un cotxe elèctric i els seus usuaris han de fer una planificació acurada per tal de no patir un ensurt durant un desplaçament.
Es diu que el vehicle elèctric no contamina, afirmació no del tot certa, ja que la seva fabricació i reciclatge (sobretot de les bateries) és més contaminat que un de convencional. També s’ha de tenir en compte el risc d’incendi: un d’elèctric no s’apaga fàcilment ni ràpidament, doncs les seves bateries generen una reacció en cadena que no s’apaga amb els sistemes tradicionals emprats pels bombers.
"La transició energètica requereix utilitzar energia elèctrica per molts altres usos a banda de la mobilitat i la xarxa elèctrica no està preparada per aquest futur"
L’obtenció dels minerals necessaris per a la seva fabricació generen un impacte ambiental en les zones d’extracció, que generalment són en paratges naturals i en països en vies de desenvolupament. La seva obtenció i transport tampoc es fa emprant energies renovables, sinó més aviat amb utilització de combustibles fòssils amb les seves corresponents emissions de CO2.
La mobilitat elèctrica representa un canvi i un replantejament del model actual, basat essencialment en el vehicle privat. S’ha de bastir una alternativa a la mobilitat privada reduint el nombre de vehicles en circulació. Perquè no serà sostenible només canviar els cotxes tradicionals per uns d’elèctrics. La transició energètica requereix utilitzar energia elèctrica per molts altres usos a banda de la mobilitat i la xarxa elèctrica no està preparada per aquest futur.
Actualment, els carrers de les nostres ciutats estan plens de cotxes aparcats nit i dia. Com es recarregaran aquests vehicles, amb un endoll a la vorera? Quina xarxa i potència es necessitarà per fer-ho? I apareixen les mateixes preguntes pels aparcaments de cada edifici. Ni la xarxa elèctrica de distribució ni la generació d’energia poden suportar la demanda de potència elèctrica necessària per aconseguir que la mobilitat sigui cent per cent elèctrica.
"Que avui s’estigui plantejant com a solució només substituir els vehicles actuals per cotxes elèctrics, no sembla la visió més adequada. S’ha de posar la mirada molt més enllà"
S’ha de pensar en un canvi general d’hàbits, en tots els sectors. Per exemple, molta maquinària és antiga i molts processos són ineficients, energèticament parlant, així com els edificis, que sovint tampoc són eficients energèticament. El llistat no s’acabaria mai. El futur, segurament, passa per l’electricitat o per alguna altra solució alternativa imaginativa que no generi emissions i que sigui sostenible (tant el seu procés de producció com de reciclatge). Que avui s’estigui plantejant com a solució només substituir els vehicles actuals per cotxes elèctrics, no sembla la visió més adequada. S’ha de posar la mirada molt més enllà.
L’enginyeria ha de treballar de valent per resoldre totes aquestes qüestions i incògnites sobre la mobilitat elèctrica.