Des de la Conselleria de Territori de la Generalitat de Catalunya s’ha impulsat el Decret Llei 3/2023 de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic. Aquest Decret va entrar en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC el 8 de novembre passat. En tractar-se d’un Decret Llei requereix la seva convalidació pel Parlament de Catalunya en el termini d’un mes, si bé actualment la seva tramitació parlamentària està pendent del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que han sol·licitat diversos grups parlamentaris.
El contingut bàsic del Decret Llei és:
-Per poder exercir l’activitat de lloguer turístic és necessària l’obtenció d’una llicència urbanística prèvia, en tots aquells municipis considerats “amb problemes d’accés a l’habitatge o bé en risc de trencar l’equilibri de l’entorn urbà per una alta concentració d’habitatges d’ús turístic”.
-Aquesta llicència tindrà una durada de cinc anys i només es podrà concedir en aquelles zones on el planejament urbanístic hagi previst expressament l’ús del lloguer turístic. Això requereix que tots els Ajuntaments afectats hauran de revisar el seu pla urbanístic per a definir en quines zones s’admet aquest ús.
-En cap cas es podran atorgar més llicències que les resultants d’aplicar un màxim de 10 habitatges d’ús turístic per 100 habitants. És a dir, a cada municipi el nombre d’HUT no podran superar el 10% de la població censada.
-En el Decret Llei es relaciona en un annex el llistat de 262 municipis de Catalunya que es consideren afectats per l’aplicació d’aquesta normativa.
-Això significa que la major part dels més de 96.000 HUT actualment legalitzats en queden afectats i en els pròxims cinc anys o bé obtenen aquesta llicència urbanística o bé hauran de cessar l’activitat.
-Els municipis turístics de la província de Girona són que els que en surten més afectats per aquesta normativa, ja que és on concentra el 43% dels HUT de tota Catalunya (41.000 unitats). La limitació d’aquest 10% sobre la població censada comporta que a la demarcació de Girona s’hauran d’eliminar més de 17.000 HUT. És a dir, es perdrà més del 41% de l’actual oferta d’allotjament de lloguer turístic.
Una afectació directa al turisme amb un greu impacte negatiu per a l’activitat econòmica
Si finalment aquest Decret s’acaba aprovant al Parlament tal com està actualment redactat, a més d’afectar el sector del lloguer turístic, és un atac directe i devastador per a l’activitat econòmica i sostenibilitat de molts municipis que tenen una dependència directe i única del turisme. A molts municipis de la Costa Brava els suposa perdre entre el 60% i el 85% de l’actual oferta d’allotjament d’habitatge turístic.
Per exemple, a Roses es perden el 62% (+3.000 HUT), a Castelló d’Empúries el 68% (+2.400), a L’Escala el 69% (+2.200), a Castell-Platja d’Aro el 59% (+1.700), a Begur el 76% (1.300), a Pals el 82% (+1.100), a Llançà el 71% (+1.150), al Port de la Selva el 84% (+500) i a Cadaqués el 71% (+700). Les conseqüències econòmiques i l’impacte negatiu en tots els sectors econòmics d’aquests pobles, especialment pel petit comerç, la restauració i altres serveis, poden ser devastadors. Es preveu que pot representar que a la Costa Brava deixaran de visitar-nos més de 500.000 turistes i es perdin més de 5.000 llocs de treball. Ens aboquem a un empobriment general i tancament de molts negocis.
No servirà per a millorar la manca d’habitatge assequible
L’argument del Govern de la Generalitat per justificar l’aplicació d’aquesta normativa, és que amb la limitació dels habitatges d’ús turístic s’afavorirà l’accés a l’habitatge, perquè molts d’aquests habitatges passaran a ser de lloguer de residència habitual. En el cas de les poblacions turístiques és ben sabut que no serà així perquè s’està incidint sobre una tipologia d’habitatge que és de segona residència.
El perfil de la gran majoria dels propietaris que destinen el seu apartament o casa de segona residència a lloguer turístic, és com a inversió per a obtenir uns rendiments que permetin pagar les despeses de manteniment d’aquesta propietat i com a ús propi fora de les temporades d’estiu. Aquest propietari no està interessat a mantenir ocupat la seva propietat de forma permanent durant un mínim de 5 anys. El deixarà de llogar o bé el posarà a la venda.
La gran contradicció d’aquest Decret és que on realment existeix el problema de l’accés a l’habitatge, que és a les grans ciutats, si apliquem la regla del màxim del 10% d’HUT sobre el cens de població, resulta que a Girona capital actualment hi ha uns 700 HUT i amb aquesta normativa es podria arribar fins als 10.000, a Figueres actualment hi ha 300 HUT i es podria arribar fins als 4.700. La realitat social, econòmica i la problemàtica de manca d’habitatge assequible és totalment diferent a Barcelona, Girona, Figueres o Olot, amb la de les poblacions turístiques. I per tant, no es poden aplicar les mateixes mesures perquè són realitats que no són comparables.
Calen mesures estructurals i efectives
Novament estem davant d’una normativa sobre habitatge, que el seu únic objectiu és el discurs polític. No s’ha efectuat cap estudi ni diagnosi previ, no s’ha dialogat amb els representants del sector ni amb els experts, i una vegada més s’ha optat per traslladar tota la càrrega al propietari privat, sense mesurar ni valorar que els efectes de la seva aplicació seran totalment en sentit contrari del que es pretén. Els representants del sector immobiliari no ens cansarem de repetir que la solució a la problemàtica de la manca d’oferta d’habitatge passa perquè el Govern de la Generalitat proposi i consensuï un pla de mesures estructurals basades en:
-La concertació i compensació perquè al sector privat li resulti atractiu facilitar habitatges de lloguer a preus assequibles.
-Garantir una seguretat jurídica tant pel propietari (en situacions d’impagament o d’ocupacions il·legals) com pel llogater (estabilitat de permanència).
-Sobretot augmentar la dotació del pressupost públic per incrementar el parc d’habitatges socials i per les polítiques públiques d’habitatge.
Confiem que durant la tramitació parlamentària d’aquest Decret es retiri i es recondueixi amb mesures més estructurals i efectives, adaptades a la realitat social i econòmica de cada municipi.
