Enmig de l'Avinguda Diagonal de Barcelona hi ha una oficina molt particular on sembla que no existeixi l'estrès i la mitjana d'edat no supera els 30 anys. I no, no són tot becaris. De les parets pengen diversos pòsters gegants de pel·lícules com Flight of the Conchords o Pulp Fiction. Hi ha dos pufs de color vermell dispersats per terra juntament amb algunes cadires convencionals (però només les necessàries) davant d'una fila de Mac que vesteixen impecables amb post-its i notes. La resta de l'oficina? Sofàs, pilotes de futbol, videoconsoles, neveres, pissarres, rotrings de colors i una paret amb quatre rellotges mundials emulant la borsa de Wall Street, encara que a petita escala i en versió informal.
Aquesta és la seu de FEVER, aquí va ser on vam conèixer a Marc Cercós. En l'actualitat, en Marc ja no està en aquesta empresa, ni tan sols sabem on està ubicada ara FEVER, una altra empresa creada per Pep Gómez, un jove prodigi de 19 anys, que va decidir crear una xarxa social per conèixer els plans que ocorren a la ciutat i saber quins amics hi van i quins no. FEVER ha trepitjat Madrid, Nova York i Marbella, però els vam perdre la pista. De fet, per aquí han d'haver passat desenes de 'cocos joves', rondes d'inversions i altres històries pròpies de les noves companyies d'avui dia. Són tan efervescents que, si et despistes, hauràs de preguntar per elles a Twitter.
Viver de grans emprenedors
En els inicis d'aquesta companyia es van ajuntar moltes ments inquietes, joves que amb 20 ja han estat en diverses empreses, han començat tres projectes i han fracassat en vuit. D'això es tracta. Volem creure que en aquest món de l'emprenedoria són com una gran família, tothom es coneix i han treballat alguna vegada braç a braç envoltats de cables i pissarra.
En el cas de l'oficina de FEVER ha estat el punt de trobada, per exemple també dels creadors de Sèries Yonkis. I aquí s'ajuntaven tots, cadascun amb experiències diferents però disposats a crear, desenvolupar i dissenyar programacions web i apps. És a dir, el que es coïa a les parets de FEVER, el més pròxim a Silicon Valley que hi ha a Barcelona.
Joves bojos amb ànsies de crear, freakys -ho reconeix Marc Cercós- que dediquen el seu temps a jugar amb fireta i dominar la tecnologia. "Jo mai m'he considerat un emprenedor, per a mi és un joc. Jo potser estic en un concert i estic donant-li voltes al cap a alguna cosa... no penso en noies, penso en apps", diu somrient, encara que després deixa clar que també pensa en noies. Ens vam quedar més tranquil·les.
Marc Cercós té 26 anys, 25 acabats de fer quan el vam conèixer, i sempre ha "jugat" així. No ha anat a la Universitat, tampoc ha acabat el batxillerat. Només va fer un curs de formació durant un any a Madrid en Vostock Studio, de Javier Cañada (un dels membres més actius en dissenys d'interacció). Malgrat tot, ara té accions repartides en diferents projectes, mou i disposa dels diners que ell mateix ha creat (o té intenció de) i es fa amb inversors internacionals que aposten per les seves idees. "Quan vaig dir als meus pares, amb 17 anys, que volia crear una empresa i no pensava estudiar, em van tractar de boig i em van dir que estava començant la casa per la teulada, que em deixés de ximpleries".
Però va continuar I aquella va resultar ser eyeOS, el projecte conjunt del qual abans formava part juntament amb Pau Garcia-Milà, un programa per compartir documents que ara resulta ser un dels més cotitzats i que els ha donat prestigi i fama entre el món de 'nerds excel · lents' de la informàtica. Ara, a més, EyeOS ha estat comprat per Telefónica en una jugada que va deixar muts als analistes de mal averany que presagiaven la mort d'eyeOS i va fer fer salts d'alegria a la meitat de les joves start-ups que poblen Barcelona Activa. Pau sempre va al capdavant i aquesta vegada ha demostrat que quan fallen les rondes d'inversió, sempre pot venir un peix gran a rescatar.
En realitat, el Marc no ha viscut tota aquesta aventura boja de la compra de Telefónica d'EyeOS, perquè ell va decidir abandonar l'empresa ja fa més d'un any per motius personals i per necessitat de canvi. Es va involucrar de ple en el seu projecte personal Archy, una eina per optimitzar Google Docs. I tampoc li ha anat gens malament.
Ell admet que li solen dir "boig i freaky", però sembla importar molt poc. És d'aquesta classe de gent -mussol que maquina a les nits i se'n va a dormir de mitjana entre les 02:00 o les 03:00. Defensa, per dir-ho d' alguna manera, la "liberalització horària" en la seva dimensió més individual: "A veure, si jo em vull ficar al llit un dia a dos no matinar l'endemà, vull poder fer-ho", diu convençudíssim, mostrant el seu rebuig total cap a les restriccions horàries que pateixen la resta de mortals. Amb 26 anys diu que li costa un món imaginar treballant per a algú que no sigui ell.
Marc, encara introvertit per fora, parla amb soltesa del que és seu i li diverteix, i mostra amb el seu iPhone i moltíssim orgull patern el projecte que més el motiva i il·lusiona, Archy, que va començar abans de l'estiu de 2012. "Algun dia vull anar a Silicon Valley, és una meta, és clar". Advoca per emigrar d'Espanya (sí, un altre més) perquè diu que, en l'àmbit de tecnologies, aquí no es respecta res. I ara, el dia d'avui, podem dir que ja ho ha aconseguit.
Ja està vivint a la meca de les start-ups. I tot ha estat gràcies a Archy, l'app que ell mateix va desenvolupar i va idear. En realitat, tot va venir una mica per necessitat- obtenir finançament i tirar endavant el seu ' bebé' -i també per circumstàncies de la vida. "Els meus companys de pis de Barcelona tornaven als seus països, havia de mudar-me de totes maneres ... i tenia dos amics que estaven decidits a anar-se'n a San Francisco". Dit i fet. Va preparar les maletes i es va sumar al viatge amb ells. Per què ell havia d'esperar?
Aterrat a San Francisco, el de sempre, que si costa una mica adaptar-se, que si la gent és diferent, que si és difícil trobar un pis per no tenir feina fixa en sòl americà. I altres obstacles que porta sortir de casa i llançar-se a l'aventura. Però l'hauríeu de veure ara. Un més a Silicon Valley. Ens ho volem imaginar amb gorra, got d'Starbucks i patinet. Diu que ara està molt més a prop d'aconseguir una bona ronda d'inversió, que quan parlaven amb inversors tot eren pals "tot el que he après ha estat sempre a base d'hòsties". Però ha estat qüestió d'escoltar el feedback, adaptar el model de negoci al que volen aquí i adaptar a la seva mentalitat. Que no és poc.
I contactes, sempre contactes. Es porten molt bé amb Google i si és una persona, perquè Archy no deixa de ser una app de millora de Google Drive, conèixer un developer que molt amigablement els convidava a passar-se per aquí. Que això és com la fàbrica de Willy Wonka a ulls d'un emprenedor. "Ens convidaven a dinar moltes vegades a les oficines de Google, tot és gratis i sempre és molt divertit. Estar dins és com estar dins d'un somni". Doncs això, com nens.
I la relació amb Google ha anat de bé a millor, a gairebé excel·lent. Van ser l'única empresa espanyola a estar asseguda en una de les taules del Google I/O, unes conferències anuals que Google munta a San Francisco. Entrar és complicat, més que res perquè les entrades volen en qüestió dels minuts. I Archy tenia ni més ni menys que la seva pròpia taula. Marc diu que ho van aprofitar molt -deixar-se veure, parlar, fer networking, ja se sap- i que "va ser divertidíssim".
Ens acomiadem del Marc, a contracor, ja que sortir de la seu de FEVER no va ser fàcil. Infinitat de coses no deixaven d'embovar-nos, xifres i esquemes i fletxes per no entendre res. Abans de sortir ens vam creuar amb el més jove de la plantilla, que se'ns queda mirant somrient mentre xuta una pilota i recull les seves coses. Té 17 anys i viu a San Francisco. Sou aquí només per uns dies. Davant de la porta, un munt de samarretes i dessuadores de colors amb la marca FEVER i revistes de tecnologia amuntegades damunt d'una tauleta. Sortim de l'oficina, sense treure la vista de res i retenint tot, i amb aquesta sensació d'estar creuant, més que la porta, un toll. I, de nou, tornada a Barcelona, a l'altra, la que coneixem.
La secció Joves Extraordinaris és una col·laboració amb el projecte Jóvenes (sobre)salientes.