Un dels principals criteris a l'hora de classificar els vins és pel seu origen. Però no sempre els vins responen amb fidelitat a l'indret que ha vist néixer i madurar els grans de raïm amb que han estats elaborats. En el cas dels vins de Mas Estela, per al Didier Soto i la Núria Dalmau és una necessitat imperiosa que el seu vi reflecteixi el seu entorn, perquè aquest entorn és la raó de ser del celler: es van enamorar de l'indret, una petita vall del Cap de Creus, a tres km del Mediterrani i al peu del monestir de Salt Pere de Rodes, i per això el 1989 van comprar i es van instal·lar al Mas Estela.
No va ser fins aleshores que van decidir que la millor forma de per poder viure en aquest indret era recuperar l'antiga activitat del celler del mas i tornar al conreu de les vinyes, que gairebé havien desaparegut amb el pas dels anys, i fins i tot tornar a conrear antigues feixes abandonades des de la plaga de la fil·loxera a la fi del segle XIX.
Per això, per conservar aquest petit paradís, el conreu és ecològic des de l'inici, sense l'ús de productes químics de síntesi: fungicides, insecticides, adobs o herbicides, i a partir de 1999, a més a més, passen al conreu biodinàmic per mantenir la terra viva i en equilibri natural.
Elaboren una gamma completa de vins, que van des de la tradicional garnatxa d'Empordà, procedent d'una solera iniciada el 1990, un blanc elaborat amb garnatxa roja i moscatell, amb criança en bóta d'acàcia, un moscatell dolç i tres vins negres, un dels quals és aquest Vi de Lluna del 2007, elaborat amb un cupatge de garnatxa negra, sirà i un toc de carinyena.
La criança en bóta ha estat de d'un any i mig i la llarga estada en ampolla l'anat afinat, sense arribar a domesticar la força. Té, doncs, la complexitat cada cop menys habitual dels vins elaborats sense pressa: ja no hi ha gairebé cellers que aguantin les ampolles cinc anys al celler.
D'una banda, per la necessitat econòmica de facturar i cobrar els vins en un temps raonable, i d'altra, perquè no tots els vins, diguem-ne "moderns", aguanten aquest temps sense caure, sense patir una llarga agonia a l'ampolla.
No és el cas d'aquest Vi de Lluna, que agafa el nom d'un relat de l'escriptor de Cotlliure François Bernadí, que il·lustra la convivència de la pesca i la vitivinicultura a la costa rossellonesa i de l'Alt Empordà; i també, perquè a l'elaboració biodinàmica les fases de la lluna tenen una forta influència en els vins.
És un vi de color granat d'intensitat mitjana, amb el voraviu ja matisat pel pas del temps. A les aromes hi domina la melmelada de maduixots, amb tocs de regalèssia, molt ben acompanyada de notes de sotabosc, de bruc i farigola, i al final de tot, de pedra, de la pissarra trencada on s'arrelen els ceps, sense gairebé terra solta.
A la boca és sorprenent: té una entrada voluminosa, però gairebé llaminera. No s'ha d'abaixar la guàrdia, però, perquè un cop arriba al paladar, la musculatura amagada sopa la capa de vellut es mostra amb contundència, gairebé amb excés. És clar que també és excessiva la tramuntana empordanesa que escombra les vinyes del Cap de Creus i li ha cisellat el paisatge. Però sense aquests excessos, el Cap de Creus no seria l'indret dur i fascinant que és, ni podria compartir aquests adjectius amb el Vi de Lluna.
Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi