• Negre Bàrbara Forés 2011: més fruita, menys fusta

Negre Bàrbara Forés 2011: més fruita, menys fusta

Una elaboració que potencia les aromes del raïm

Bàrbara Forés 2011
Bàrbara Forés 2011
Joan Nebot
30 d'Abril de 2014
Act. 30 d'Abril de 2014

El celler Bàrbara Forés va ser un dels primers -si no el primer- celler de la DO Terra Alta que hi va començar a elaborar vins d'alta qualitat. Així durant uns anys els seus vins, el negre Coma d'en Pou i el blanc el Quintà van ser la referència de fins a quins nivells de qualitat es podia arribar amb els vins d'aquesta comarca. Amb el pas dels anys, el camí que van obrir la Carme Ferrer i el Manuel Sanmartín els anys 90 ha estat seguit per molts cellers i cooperatives terraltines i el nivell mitjà dels vins de la comarca ha fet un tomb fins situar-la com la revelació dels últims anys, juntament amb la DO Empordà.

A Bàrbara Forés, però, no s'han quedat plegats de braços veient com altres cellers locals assolien nivells de qualitat similars als seus, i han anat presentat novetats i els seus vins han anat evolucionant. És el cas d'aquest Negre que juntament amb el Templari i l'esmentat Coma d'en Pou, completen la gamma de vins negres del celler.

D'entre aquest tres, el Negre, així, a seques, és el més accessible en preu, a uns 10 euros en botiga. Ja es veu, doncs, que tot i això és un vi de gamma mitja-alta. S'elabora amb un cupatge de garnatxa negra (60%), sirà (33,50%), i carinyena (6,50%) i té una criança en bóta de roure francès d'Allier de 300 litres durant 12 mesos. Aquesta és una de les diferències amb anyades anteriors, quan la criança havia estat de 14 mesos, i en bóta més petita (225 litres), que "marca" més el vi de fusta. Aquest canvi s'ha fet per potenciar les aromes primàries del vi, les de fruita procedents del raïm, més que no pas les de la criança i la fusta.

El resultat és un vi de color de robí, menys fosc del que om espera d'un vi terraltí. A les aromes, un cop oxigenat -i li costa una bona estona- hi ha la fruita que es buscava potenciar en l'elaboració: móres i gerds ben madurs, i fins i tot notes florals, de violes, però també notes de sotabosc mediterrani i de llorer, i només al final hi apareixen lleus matisos de torrat. A la boca hi té una entrada amb nervi, i un cop al paladar es nota amb un punt llaminer i tot i això, fresc. És recomanable, això sí, de beure'l a la temperatura adequada, més aviat fresc, entre 12 i 14 ºC, per evitar que la percepció de l'alcohol el faci massa càlid.

Si ho feu així, podreu gaudir d'un gran vi, representatiu del seu territori i d'un dels cellers capdavanters en el tomb cap a l'alta qualitat dels vins terraltins.

Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi