Els grans esdeveniments globals concentren grans audiències, especialment a les xarxes socials. Catàstrofes, guerres i atacs terroristes són màquines generadores de clics i, per tant, en una economia basada en l’atenció, generadors de capital-núvol. Un punt d’inflexió va ser l’atac terrorista de 2015 a la sala Bataclan de París. Per primera vegada teníem els fets en directe al palmell de la nostra mà via Twitter. Testimonis oculars, periodistes desplaçats al lloc dels fets i fins i tot víctimes que encara eren dins la sala publicaven informació en directe de l’assalt. Aquella nit de novembre, Twitter es va graduar com el canal d’informació en directe 24/7.
Però les coses han canviat molt. Avui Twitter ja no és, i la seva darrera encarnació, X, no acaba de ser. És cert que conserva la capacitat d’atraure la nostra atenció però els darrers esdeveniments de la guerra entre Israel i Palestina ens mostren, amb tota la seva cruesa, les conseqüències de la voladura descontrolada que Musk n’ha fet.
Una mirada a la línia de temps d’X és com una injecció d’Holocaust en vena. Morts, segrestos, bombardejos, atacs —escenes molt dures de païr— barrejades amb imatges d’altres conflictes, fotos manipulades i fins i tot imatges de videojocs que es fan passar per imatges de guerra reals. Junt amb la veritat, en aquesta guerra, també ha mort definitivament Twitter. No es podia saber.
Entre les moltes extravagàncies per mirar de monetitzar X, Musk va decidir de fer pagar per a ser usuari verificat. Amb els 8 euros mensuals que costa, un usuari no només té una marca pública de vanitat si no que els seus tuits són promocionats i arriben a més gent. Què podia sortir malament? Tot. Si et dediques a la desinformació tens tots els incentius per a pagar els 8 euros, canviar el teu nom per un que s’assembli al d’un mitjà fiable i publicar continguts com més frapants millor. Per adonar-vos de la magnitud de la tragèdia podeu seguir el periodista Shayan Sardarizadeh del servei de verificació de la BBC, que es passa el dia fent fils de desmentits d’informacions falses i no dóna a l’abast. Una feina de moderació de continguts que hauria de fer la mateixa X, però que no fa perquè Musk ha purgat els equips de moderació.
Junt amb la veritat, en aquesta guerra, també ha mort definitivament Twitter
El propi Musk, conscient de la gran quantitat de desinformació que circula per la seva xarxa, demanava en un tuit responsabilitat en l’elecció de les fonts i en recomanava dues de fiables com són @WarMonitors i @sentdefender. Estaria bé si no fos perquè aquest mateix tuit és desinformació. El primer compte és obertament antisemita, amb un registre de desenes de tuits insultant ciutadans jueus, i el segon té un historial de publicacions de falsedats i informació dubtosa. Per posar-ho en context: qui desinforma d’aquest manera és l’usuari més seguit d’X amb vora de 160 milions de seguidors, que gaudeix un tractament algorísmic de privilegi perquè les seves publicacions arribin a més gent, i que incidentalment n’és el propietari.
Tot i que Musk va esborrar aquest tuit poc després d’haver-lo penjat, ja era 11 milions de visualitzacions massa tard, una de les quals la del comissari Europeu de Mercat Interior i Serveis Thierry Breton. No sé si ha estat la gota que ha fet vessar el got, però ahir mateix Breton va enviar una carta duríssima a Musk on l’adverteix del mal que fa la desinformació als ciutadans europeus i de com les minvades mesures d’X a l’hora de neutralitzar-la contravé la nova Llei de Serveis Digitals europea. Breton li diu que cal que desplegui “mesures de mitigació proporcionades i efectives per fer front als riscos per a la seguretat pública i el discurs cívic derivats de la desinformació”. Segons la nova legislació europea, les empreses digitals han de respondre en 24 hores a qualsevol petició de supressió de contingut il·legal per part de les autoritats, peticions que X no atén. En cas de persistir, la multa podria arribar fins al 6% dels ja prou minvats ingressos d’X.
Fa uns quants dies Musk tuitava que si mai protagonitzava un escàndol li faria gràcia que s’anomenés “Elongate” (joc de paraules entre Watergate i el seu nom, que traduït vol dir “Allargar”). M’avanço i m’atreveixo a vaticinar que hi haurà un estira i arronsa amb la UE, que marejarà la perdiu tant com podrà amb causes judicials, amenaces de marxar d’Europa, de fer pagar per X, d’apujar els preus de cobertura dels seus satèl·lits d’Starlink o de no vendre’ns Teslas si no ens fem d’X. Qualsevol cosa perquè la seva gracieta d’"Elongate" —allargar— es faci realitat. Guardeu el tuit.