El rumb de Twitter sota la direcció d’Elon Musk no ha estat un camí de roses. Des que el fundador de Tesla i SpaceX es va fer amb el control de la companyia, el seu dia a dia ha estat plagat de decisions controvertides. Repassem les més sorprenents:
1. El preu de les accions
Cal tenir present que la història d’Elon Musk i Twitter es remunta a l’abril del 2022, quan el magnat va comprar un 9,2% de la companyia, assegurant-se així un lloc al consell.
Aquella primera entrada va generar emoció i recel a la plantilla de Twitter a parts iguals. Alguns veien la possibilitat que aquell “rei Mides” que convertia en or tot allò que tocava aconseguís fer el mateix amb una xarxa social imprescindible en l'àmbit informatiu, però que ningú havia aconseguit fer rendible fins al moment. Altres creien que l'avarícia descontrolada del magnat podia tenir efectes devastadors en la companyia, de la mateixa manera que passava en la història mitològica de Mides.
El 14 d’abril del 2022, Musk va fer una oferta per comprar Twitter a 54,20 dòlars l’acció –uns 40.000 milions d’euros en total–, un preu un 38% per sobre al del tancament de les accions del dia anterior.
Musk va admetre en més d’una ocasió estar oferint un sobrepreu per Twitter i fins i tot va intentar desdir-se de la compra. El cas va arribar als tribunals, i la pressió el va obligar a tancar l’acord al preu inicial.
Durant el procés de compra, Musk no va mantenir precisament un perfil baix, arribant a fer una aparició amb una pica al vestíbul de la companyia, mentre deia “let that sink in!”, possiblement un joc de paraules entre Sink –pica– i Sink –enfonsar-se–.
Entering Twitter HQ – let that sink in! pic.twitter.com/D68z4K2wq7
— Elon Musk (@elonmusk) October 26, 2022
2. Acomiadar directius
La seva primera acció com a propietari de la xarxa social va ser la de despatxar-ne els principals executius: Parag Argawal –CEO–, Neg Segal –director financer– i Vijaya Gadde –responsable de polítiques legals i confiança i seguretat.
3. Acomiadaments massius
A finals del 2021, Twitter tenia més de 7.500 treballadors. Després d’una setmana, Musk n’havia despatxat pràcticament la meitat. Uns mesos després la companyia “només” tenia entre 1.000 i 1.500 treballadors a temps complet.
Per justificar els acomiadaments, Musk va comentar en diverses ocasions que a Twitter hi havia “molta gent fent coses d’escàs valor”. De fet, durant una entrevista amb el Wall Street Journal, el propietari de Twitter va assegurar que la majoria de gegants tecnològics de Silicon Valley tenien plantilles molt més grans del que necessitaven, per pura vanitat.
Després de la primera ronda d’acomiadaments massius, Musk va fer saber als treballadors que encara quedaven a l’empresa, que si volien mantenir-se a Twitter, seria necessari treballar “moltes hores i a molta intensitat”.
4. Convertir oficines en habitacions
El desembre del 2022, la BBC va publicar unes fotografies d’espais interns de la seu central de Twitter, com despatxos o sales de conferències, convertits en dormitoris, equipats amb matalassos, sofàs llit i fins i tot rentadores per tal que els empleats poguessin dormir-hi.
NEW: The BBC has obtained pictures of inside Twitter - rooms that have been converted into bedrooms - for staff to sleep in.
— James Clayton (@JamesClayton5) December 7, 2022
The city of San Francisco is investigating as it's a commercial building. pic.twitter.com/Y4vKxZXQhB
Després que les autoritats de San Francisco anunciessin que obririen una investigació, Musk va fer una piulada en la qual acusava London Breed, alcaldessa de la ciutat, d’ocupar-se d’atacar companyies que proporcionen espais de descans als treballadors cansats en lloc de lluitar contra els efectes del fentanil –un potent narcòtic– als carrers.
So city of SF attacks companies providing beds for tired employees instead of making sure kids are safe from fentanyl. Where are your priorities @LondonBreed!?https://t.co/M7QJWP7u0N
— Elon Musk (@elonmusk) December 6, 2022
5. El ridícul amb un treballador discapacitat
A principis de març d’enguany Harldur Thorleifsson –Halli–, un empleat Islandès de Twitter, va veure que no podia connectar-se als servidors de Twitter per treballar. Ni ell, ni uns 200 treballadors més de la companyia.
Des del departament de recursos humans no podien assegurar-li si encara treballava per l’empresa o si havia estat despatxat, així que va decidir escriure un correu electrònic a Elon Musk del qual mai va rebre resposta.
Finalment, va pensar que potser seria una bona idea fer una piulada explicant la seva història i que si aquesta es feia viral, potser podria captar l’atenció del nou propietari de la xarxa social.
Dear @elonmusk 👋
— Halli (@iamharaldur) March 6, 2023
9 days ago the access to my work computer was cut, along with about 200 other Twitter employees.
However your head of HR is not able to confirm if I am an employee or not. You've not answered my emails.
Maybe if enough people retweet you'll answer me here?
La piulada, que avui dia acumula més de 20.000 retweets, va captar l’atenció de Musk, que li va respondre amb un “Tu quina feina fas?”
Després d’un intercanvi de tweets en el que el propietari de Twitter feia servir un to força hostil i de comprovar que la feina que feia Halli era legítima –i que Twitter li hauria de pagar uns 100 milions de dòlars d’indemnització segons el contracte d’adquisició de la startup que Halli havia fundat–, Musk es va veure forçat a disculpar-se públicament.
I would like to apologize to Halli for my misunderstanding of his situation. It was based on things I was told that were untrue or, in some cases, true, but not meaningful.
— Elon Musk (@elonmusk) March 7, 2023
He is considering remaining at Twitter.
6. Moderació de continguts
Des que Elon Musk va fer-se amb el control de Twitter, ha fet desaparèixer equips complets, incloent-hi equips de moderació de contingut i seguretat.
En canvi, Musk assegura que vol fer servir voluntaris i intel·ligència artificial per verificar continguts, fet que no ha agradat gaire a la Comissió Europea, que ha advertit Twitter que si vol complir amb les lleis de Serveis Digitals que entraran en vigor el 2024, cal que contracti més moderadors humans.
7. Premsa? i una merda!
El novembre del 2022, pràcticament tot l’equip de premsa de Twitter es va veure afectat pels acomiadaments massius. A la pràctica, això implica que des de llavors, la companyia no ha donat resposta de manera oficial a cap qüestió formulada pels periodistes.
El 19 de març d’aquest any, Elon Musk anunciava –en una piulada, com no podia ser d’altra manera–, que l’adreça de correu electrònic press@twitter.com tornava a estar activa… i que responia tots els missatges de manera automàtica amb l’emoticona de la caca.
press@twitter.com now auto responds with 💩
— Elon Musk (@elonmusk) March 19, 2023
Actualment l’adreça torna a estar activa i de moment respon amb un “Ens posarem en contacte amb tu aviat".
8. Pagar per ser verificat
Una altra de les dèries personals de Musk després d’adquirir Twitter era el seu procés de verificació. Fins al moment, per ser un usuari validat calia que algú iniciés el procés des del mateix Twitter. Per tant, la majoria d’usuaris validats eren, famosos, periodistes o influenciadors.
La fórmula d’Elon Musk per democratitzar les verificacions no ha estat cap altra que fer passar la gent per caixa. Així doncs, el sistema de verificació de Twitter Blue es va posar en marxa el 5 de novembre del 2022 per 11 euros al mes.
De manera gairebé instantània, centenars de comptes falsos amb el símbol de validat, van començar a aparèixer a la plataforma, com ara un suposat perfil oficial de Nintendo en el qual Super Mario saludava aixecant el dit del mig de la mà, o la coneguda farmacèutica Eli Lilly anunciant que la insulina seria gratuïta.
Així doncs, dies després que el servei de verificació per subscripció debutés, Twitter es va veure obligat a aturar-lo.
9. Límit de piulades que pots veure
A principis de juliol, Musk anunciava al seu perfil personal de Twitter que la xarxa social començaria a limitar el nombre de piulades que els usuaris podien llegir. Així doncs, els usuaris de pagament podien veure fins a 6.000 tweets al dia, mentre que els no verificats, en podien veure fins a 600.
Segons va explicar, aquest fet era degut al fet que les grans empreses d’intel·ligència artificial obtenen dades de Twitter de manera automatitzada per entrenar els seus grans models de llenguatge, i que això havia derivat en grans costos d’infraestructura i fins i tot caigudes de la plataforma. Les males llengües diuen que les caigudes del servei podien tenir més a veure amb la reducció dels centres de dades i fins i tot l’impagament d’algunes factures a Google Cloud –el seu proveïdor de serveis–.
Les caigudes del servei podien tenir a veure amb la reducció dels centres de dades i fins i tot l’impagament d’algunes factures a Google Cloud
El que si és cert és que, per un motiu o per l’altre, Musk es va veure obligat a rectificar un cop més i, després que nombrosos usuaris informessin que no podien navegar i que veien missatges d’error al seu timeline, Twitter va apujar els límits fins a 1.000 piulades al dia per a usuaris no verificats.
10. Canvi de nom i marca
Segurament l’error més sonat des que Musk es va fer amb Twitter i del qual en Josep M. Ganyet ja parlava al seu article de la darrera setmana a VIA Empresa.
Hi ha molt poques marques al món que siguin reconeixibles només amb el seu isotip –ara mateix segur que us venen al cap Apple, Nike o McDonald's, i poques més–. Twitter és una d’elles.
Encara hi ha menys marques que tinguin un verb propi. Google per exemple, quan diem que “googlejarem” alguna cosa. Twitter també n’és una.
Amb el canvi de Twitter a “𝕏”, Musk ha destruït un patrimoni gairebé impossible d’aconseguir.
No només això, sinó que ara mateix, Twitter –o 𝕏–, és un engendre a mig camí entre dues marques. Mig negre, mig blau. Amb usuaris que encara veuen l’ocellet en alguns llocs, i la 𝕏 en molts d’altres. Amb el “Tweet” substituït en molts llocs, però la paraula Twitter que encara apareix en d’altres –per exemple el mateix domini de la web–.
La dèria d’Elon Musk de convertir Twitter en una superaplicació com WeChat, en la qual s’hi pugui comprar, accedir a la banca, transferir diners o fins i tot disposar d’una identitat digital és realment complicada de dur a terme a Europa o els Estats Units.
Com acabarà tot plegat? Ningú ho sap del cert, però el futur no s’augura massa prometedor per la xarxa social abans coneguda com a Twitter.