Fake news és sens dubte el terme de l'any. Una expressió que ve de lluny, de tan lluny com la comunicació humana. De fake news (notícies falses) amb intenció d'influir en l'opinió pública n'hi ha hagut sempre. La fama de faldiller i borratxo d'un Marc Antoni titella de Cleòpatra és una de les grans campanyes d'Octavi August al segle I aC; el pànic que Orson Welles va provocar amb l'emissió radiofònica de La Guerra dels Mons l'any 1938, va ser àmpliament exagerat pels diaris de l'època que veien la ràdio com una amenaça a la seva hegemonia informativa (fins i tot Hitler ho va citar com a exemple de decadència de la democràcia); i la versió oficial cubana que la bomba que va enfonsar el Maine a l'Havana el 1898 la van fer explotar els mateixos nord-americans per poder entrar a la guerra. Podríem seguir.
Si no vaig equivocat en tots aquests casos Facebook, Twitter i Whatsapp no hi van tenir massa a veure. La diferència entre les campanyes d'Octavi, la premsa dels EUA i Castro amb les actuals som nosaltres, que fem de cadena de transmissió i sovint de font. Només cal que mireu el vostre Whatsapp. Si pensem que al món hi ha gairebé el 50% de la població connectada a la xarxa, dels quals 2.000 milions a Facebook, 300 milions a Twitter i 1.300 milions a Whatsapp ja som al cap del carrer.
"En un entorn informatiu basat en 'fake news' no compta la informació sinó les creences"
Al ritme actual i segons la consultora Gartner, l'any 2022 ja hi haurà més notícies falses que vertaderes. Podria semblar que això ja està passant avui —especialment si viviu a Catalunya— però pot anar a molt pitjor. Per començar hi ha la impossibilitat de saber fins a quin punt les prediccions, informes i estudis sobre fake news no són també fake news, inclosa la predicció de Gartner. Al cap i a la fi, Gartner, com qualsevol altra empresa necessita sobresortir en un panorama mediàtic saturat de notícies i de falses notícies, i aital titular té tots els números de triomfar. Qui audita els qui auditen?
I encara pot anar a molt més pitjor com ho demostra la següent paradoxa: com més automatitzem la creació i distribució d'informació a partir de dades —bots, algorismes, IA— menys necessitat de periodistes humans tindrem i més informació es podrà generar per unitat de temps. D'altra banda com més informació es generi, més periodistes humans seran necessaris per a contrastar-ne la seva veracitat. Està clar que aquí també ens guanyaran les màquines. Verificar la informació costa diners —buscar fonts independents, arribar a la font original, traçar-ne la cadena de transmissió, etc.—, que el sector sembla que no té si fem cas dels constants EROs en el sector. En un entorn informatiu basat en fake news no compta la informació sinó les creences i les opinions de cadascú: és més fàcil compartir que comprovar.
"Com més automatitzem la creació i distribució d'informació a partir de dades, menys necessitat de periodistes humans tindrem"
Però si us penseu que això és un panorama apocalíptic i que anem de cap al 2022 que pronostica Gartner, encara no heu vist res. El Partit Popular va presentar el dia 19 de desembre una proposició no de llei que li hauria de permetre detectar i neutralitzar les fake news per "evitar que la desinformació contamini els pilars bàsics del sistema democràtic", tot arran del referèndum de l'1 d'octubre i les darreres eleccions del 21D. Segons el portaveu del PP, Rafael Hernando, "no tots els continguts que es difonen per internet han estat elaborats garantint criteris de veracitat, seguretat i cofiabilitat". El PP crida a institucions públiques, proveïdors d'internet, premsa i usuaris a col·laborar per erradicar les fake news. Que tingueu una bona entrada d'any 1984.