Enguany el Primer de Maig l’hem celebrat en dos capítols.
El primer, el passat diumenge, en les eleccions del 28-A, on la ciutadania vam omplir les urnes de vots per demanar, majoritàriament, un govern progressista a l’Estat. A Catalunya, dels 48 diputats i diputades escollits per representar-nos al Congrés, 34 són de partits d’esquerres. A nivell estatal, ho són 185 de 350. Ja no hi ha excuses. Necessitem un govern que de manera prioritària derogui les reformes laborals i la llei mordassa. Un govern per recuperar drets, que aprovi uns pressupostos socials i que aposti clarament per la democràcia i el diàleg. En aquest sentit, cal reclamar nous pactes democràtics per superar aquests darrers temps en què s’ha abusat de la judicialització de la política i de la presó preventiva –arriba un altre Primer de Maig sense la nostra companya Dolors Bassa- i s’ha criminalitzat la protesta sindical, social i cultural –recordem que més de 300 sindicalistes han estat encausats per fer de piquets informatius a les darreres vagues generals.
"Necessitem un govern que de manera prioritària derogui les reformes laborals i la llei ‘mordassa’"
I aquest dimecres omplirem els carrers de tota Catalunya per exigir de nou més drets, més igualtat i més cohesió, tal com diu el lema del Primer de Maig d’enguany.
Aquest és un Primer de Maig històric. Immersos encara en la celebració del 130è aniversari de la fundació de la UGT a Barcelona, commemorem també el centenari de dues fites pel que fa als drets laborals. D’una banda, la creació de l’Organització Internacional del Treball, el primer gran organisme mundial de diàleg social entre patronals, sindicats i governs. I, d’altra banda, l’aprovació de la jornada laboral de vuit hores a Espanya, gràcies a la vaga dels treballadors i les treballadores de La Canadenca, però també d’altres mobilitzacions anteriors des de finals del segle XIX.
Als treballadors i les treballadores, la història ens ensenya, fonamentalment, dues lliçons. La primera, que ningú s’esperi que li regalin res; els drets només s’aconsegueixen amb la reivindicació, la pressió social i la mobilització, i a més, aquests s’han de defensar permanentment, perquè sempre estan en perill, com ens ha demostrat la darrera crisi econòmica. I la segona, que encara que ens titllin d’il·lusos o utòpics, els canvis de model de societat són possibles.
"Als treballadors i les treballadores, la història ens ensenya dues lliçons: que ningú esperi que li regalin res i que els canvis de model de societat són possibles"
Des de la UGT de Catalunya creiem que aquest ha de ser un Primer de Maig de noves propostes i reivindiquem nous acords per al repartiment del treball i de la riquesa. Ho podríem resumir tot plegat dient que volem treballar millor, treballar menys i cobrar més per tal de viure millor.
Treballar millor significa derogar les reformes laborals, que ens han enfonsat en la més absoluta precarietat, amb un augment de la temporalitat, la parcialitat, els falsos autònoms, la subcontractació i la sinistralitat. Volem que el treball digne, estable i de qualitat sigui el centre del nostre mercat laboral.
Volem treballar menys perquè cal obrir un debat en profunditat al voltant del repartiment del treball, la robotització, la igualtat i la conciliació, i l’element clau ha de ser una nova reducció de la jornada laboral, encaminada cap a les 32 hores setmanals. Perquè està demostrat que si treballem menys produirem més i millor. Que si podem conciliar tots, homes i dones, posarem fi a moltes de les discriminacions laborals de gènere. I que si tenim temps per cuidar de la família, estudiar, fer esport... simplement tenir temps per a les nostres necessitats i interessos personals, siguin els que siguin, segurament serem més feliços.
"L’element clau ha de ser una nova reducció de la jornada laboral a 32 hores setmanals... Necessitem que administracions i empreses paguin salaris dignes, que s’apliquin els increments al voltant del 3% i que l’SMI arribi d’una vegada als 1.000 euros"
I ens cal un nou pacte de rendes per cobrar més i recuperar el poder adquisitiu perdut durant la crisi. La ciutadania, però també l’economia del nostre país, necessita que administracions i empreses paguin salaris dignes, que s’apliquin els increments pactats entre patronals i sindicats al voltant del 3% i que l’SMI arribi d’una vegada als 1.000 euros. Una societat avançada i democràtica no es pot permetre que gairebé 500.000 treballadors siguin pobres.