Aquest passat 6 de febrer l’Agència per la Competitivitat de l'Empresa (Acció) de la Generalitat de Catalunya feia públic el tan esperat Anàlisi de l'ecosistema startup a Catalunya 2023. De l’informe se’n desprenia que aquest any que tot just tanquem, el nombre d’empreses emergents a Catalunya se situava per damunt de les 2.100, una xifra sense precedents i que suposava un creixement del 4% en tan sols un any. Es tracta, principalment, d’un ecosistema molt enfocat a la innovació i la tecnologia, que superava per primera vegada els 20.600 treballadors i que sobrepassava els 2.100 milions d’euros de facturació, això és, un ascens del 14,5% respecte de l’any 2021.
La reacció dels mitjans i de les mateixes institucions va ser de veritable exultació. Perquè indiscutiblement creixem, i hem de sentir-nos fortament orgullosos d’aquesta realitat, particularment quan venim, i encara continuem patint, un context global marcat per la inflació, la guerra d’Ucraïna i, recentment, el retorn de la inestabilitat a l’Orient Mitjà. Un risc geopolític, la fragmentació i la desglobalització que reflecteixen l’entorn complex i inestable en què es mou l’economia internacional en els últims anys.
Ara bé, caldria fer-nos aquesta pregunta: què entenem per startup? Ho poso sobre la taula perquè l’anàlisi empresarial d’Acció s’emmarca justament sota el paraigüa de companyies d’edat fins a deu anys.
Vull recordar que, fins no fa pas gaire, el nostre marc regulador considerava com a startup les empreses de nova creació o edat primerenca, no superior a tres anys, que presentaven grans possibilitats de creixement i comercialitzen productes i serveis a través de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. En definitiva, empreses joves, escalables i tecnològiques.
Amb la recent entrada en vigor de la Llei 28/2022, de 21 de setembre, de foment de l'ecosistema de les empreses emergents, aquesta definició eixamplava la vida d’aquestes companyies fins a cinc anys des de la data d'inscripció en el Registre Mercantil, o fins a set en el cas d'empreses de biotecnologia, energia, indústria i altres sectors estratègics.
"Creixem, sí, però potser caldria esmenar la terminologia startup i reajustar aquestes xifres a la veritable realitat de l’ecosistema"
Dit això, i sense menystenir el valor de les dades proporcionades per Acció, creixem, sí, però potser caldria esmenar la terminologia “startup” i reajustar aquestes xifres a la veritable realitat de l’ecosistema.
Per què, en quin moment una empresa deixa de ser una startup? Hi ha una majoria d'edat que si es materialitza les empreses deixen de ser emergents? Podem dir que una companyia de set, vuit o nou anys, amb una facturació consolidada i ascendent, és encara una startup? Quins són els paràmetres que permeten designar una empresa com a emergent?
Llegia darrerament que l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) distingeix entre empreses joves (de 0 a 5 anys) i empreses madures (més de 6 anys), i que sota aquesta premissa, les startups són aquell subconjunt d'empreses joves en els tres primers anys de funcionament (de 0-3 anys).
Si ens enquadrem, però, en el marc legislatiu espanyol, és perfectament raonable pensar que les empreses de cinc (abans tres) anys de vida, ja no són recents ni novelles, tot i poder mantenir el mateix esperit i la mateixa capacitat de creixement.
"Podem dir que una companyia de set, vuit o nou anys, amb una facturació consolidada i ascendent, és encara una startup? Quins són els paràmetres que permeten designar una empresa com a emergent?"
Podríem dir que és com les persones, que no importa, que és com et sents tu mateix, que la mentalitat d'una empresa pot continuar tenint la filosofia de startup, per la seva identitat, la seva cultura i impedeix que no hi hagi empreses amb cinc, sis, set anys d'antiguitat que es trobin encara en fase d'arrencada, desenvolupant producte o definint encara el seu model de negoci, ans al contrari. Es tracta de ser coherent i definir unes mateixes regles de joc.
Fixem-nos per exemple en la part relativa a la inversió captada per les startups a Catalunya en els darrers cinc anys: 5.276 milions d’euros enfront dels 1.594 milions del quinquenni anterior, un creixement superior al 231%. I esmenta Acció empreses de la magnitud de Wallapop (11 anys, del 13 de novembre de 2013, 253 milions d’euros captats), Wallbox (9 anys, del 22 de maig de 2015, 199 milions d’euros captats), TravelPerk (9 anys, del 27 de febrer de 2015, 321 milions d’euros captats), o Paack (9 anys, del 28 de maig de 2015, 186 milions d’euros captats), per citar-ne alguna d’elles. Totes quatre fregant la línia dels deu anys.
Podem realment incorporar aquestes xifres al còmput de capital captat per empreses emergents? Sóc de l’opinió que s’ha fet un retrat esbiaixat de la realitat de l’ecosistema startup català. Insisteixo, creixem. I ho fem de manera sostinguda en el temps. Però no oblidem que en les anàlisis quantitatives cal ser escrupolosament objectius i no barrejar naps amb cols.