L'empresa familiar va començar per l'emprenedoria d'algú. Per algú disposat a acceptar riscos, amb sensació de controlar el seu destí, que veia oportunitats on altres veien problemes, amb intuïció i proactivitat, amb energia i perseverança; segur de si mateix.
Si es perd aquest esperit emprenedor, és difícil que la família empresària afronti amb èxit la regeneració estratègica que en algun moment del futur serà necessària per a la seva continuïtat com a família empresària.
Els negocis i mercats tenen un cicle de vida. Els cotxes de cavalls varen ser substituïts pels de benzina, i aquests potser ho seran pels elèctrics. Cal adaptar-se als canvis del mercat, i inclòs estar disposat a abandonar-los. Els voltants del Born del segle XIX i del XXI tenen poca similitud pel que respecta a l'activitat econòmica.
Hi ha empreses zombi que estan mortes i continuen caminant. El seu sector ha canviat i elles no s'han adaptat. Continuen existint, per exemple, perquè paguen lloguers baixos; perquè no veu alternativa a deixar de pedalejar, o perquè no poden assumir el cost de deixar de fer-ho.
La família empresària ha de reflexionar, per exemple, sobre com afectarà l'omnicanalitat, la intel·ligència artificial, la impressió 3D, la robòtica i l'economia circular al seu negoci. Sobre quines són les habilitats (capacitats desenvolupades) que seran claus al futur de l'empresa, pels seus integrants i per als propietaris. Cal tenir en compte que la nostra capacitat de reciclatge és més lenta que l'evolució de la tecnologia; que el més difícil d'aprendre el que és nou és oblidar el que és vell. Encertar el futur és ben difícil, una cosa segura és que serà diferent de com imaginem. Una altra cosa certa és que el futur va començar ahir; no comença demà, estem construint avui.
Curiosament a les empreses familiars és on en principi es respecta més la tradició. Els directius i governadors familiars solen estar més temps als càrrecs que els no familiars, això té l'avantatge de la coherència i perseverança de les polítiques, però té l'inconvenient de retardar la incorporació de noves formes de fer, de nous productes.
A més a més, avui el problema es veu agreujat pel fet que el cicle de vida dels negocis s'està escurçant, mentre que el de les persones s'està allargant. Una forma de potenciar l'emprenedoria és donant suport, amb requisits professionals, els nous projectes empresarials que plantegin les noves generacions. Millor inclús incentivant-les, i premiant el fracàs. Un problema és l'excessiu respecte a la tradició que sol haver a l'empresa familiar. El massa pes de la dita "sabater a les teves sabates". No és estrany que la família consideri una "traïció" que algú enceti un negoci diferent del familiar.
També poden existir els imprevistos, com el de la Immobiliària Amat en la qual el jove fundador va morir deixant a una viuda amb una filla de dos anys i una altra que va néixer l'endemà de l'enterrament. Sense l'emprenedoria de Concepció Amigo, l'empresa avui no existiria.