L’efecte incentivador dels fons Next Generation EU

Amb el mecanisme Next Generation EU, la Comissió Europea vol reactivar l’economia dels països més afectats per la crisi de la COVID-19 de cara a construir un nou futur. I ho vol fer finançant reformes i projectes d’inversió que siguin innovadors, transformadors, disruptius, escalables i amb impacte a llarg termini sobre el creixement, l’ocupació, l’economia i la societat.

Ara bé, no partim d’una bona situació a Espanya pel que fa a la inversió pública en projectes d’innovació.

D’una banda, Grècia i Polònia superen per primer cop la inversió en R+D d'Espanya, segons el darrer informe​ de la Fundación COTEC. Ens distanciem en caiguda lliure del pòdium. L’any passat, la despesa en R+D a Espanya va suposar l'1,25% del PIB espanyol i l’1,4% del PIB en el cas de Catalunya, molt lluny de l’objectiu europeu del 3% i encara més allunyats dels països que encapçalen el rànquing a nivell mundial com són Israel (4,9%), Corea del Sud (4,2%), i Suècia (3,3%).

"No partim d’una bona situació a Espanya pel que fa a la inversió pública en projectes d’innovació"

D’altra banda, les dades relatives a la capacitat d’executar els fons públics d’Espanya en els darrers anys també són alarmants: només s’han executat un 34% dels fons planificats pel període 2014-2020. Aquí també ens situem a la cua d’Europa. Amb aquestes dades, un dels principals reptes als quals s’enfronta el Govern central és com gestionar fins a 140.000 milions d’euros del mecanisme Next Generation EU en sis anys (2021-2026), que equival a quatre vegades més dels fons assignats en el període anterior. El risc de no ser capaços de gestionar tots els fons en aquest interval de temps és evident i molt preocupant. 

Si volem revertir aquesta situació, calen mesures contundents. Per millorar el rati de fons executats, cal facilitar l’accés als fons europeus a les petites i mitjanes empreses, i això passa per agilitzar els procediments administratius, dur a terme reformes legals i digitalitzar al màxim el procés de presentació, execució i validació de projectes.

Per reforçar l’economia territorial cal fer una aposta clara per apropar els fons europeus de recuperació a les pimes, que són més del 99% del nostre teixit empresarial. Cal que les convocatòries es dissenyin pensant en els projectes i particularitats de les pimes i no caure en el parany de fer convocatòries només dirigides a grans empreses que tenen una major capacitat per gestionar projectes d’imports més elevats.

Per millorar la nostra posició competitiva, cal impulsar la re-industrialització i fomentar la innovació tecnològica. Hem de facilitar el camí a les empreses d’alta tecnologia per a que puguin invertir en projectes d’R+D que permetin l’atracció de talent, la creació de llocs de treball qualificats i millorin la competitivitat del país. La Comissió Europea ha deixat molt clar que aquests fons no han d’anar dirigits a millorar infraestructures ni a dur a terme actuacions pal·liatives sinó que han d’invertir-se en projectes disruptius que impulsin la transició ecològica, la transformació digital i la competitivitat industrial.

Els sectors més beneficiats seran les energies renovables (hidrogen verd), la mobilitat sostenible i connectada (vehicle elèctric), la connectivitat digital (5G), l’eficiència energètica i la indústria 4.0 (ciberseguretat, intel·ligència artificial, IoT, salut intel·ligent).

"La Comissió Europea ha deixat molt clar que aquests fons no han d’anar dirigits a millorar infraestructures ni a dur a terme actuacions pal·liatives sinó que han d’invertir-se en projectes disruptius"

El Mecanisme de Recuperació i Resiliència posa la mirada a mitjà i llarg termini, però moltes empreses necessiten un suport més immediat. Complementàriament al mecanisme de recuperació, cal que les Administracions Públiques impulsin noves convocatòries d’ajuts o que reforcin les que ja funcionen i que tenen una execució més ràpida, que han de servir per estimular aquells sectors més perjudicats per la crisi, com és el cas del Turisme.

La gestió de projectes europeus és una carrera de fons, un repte que cal afrontar amb preparació, equipats i ben acompanyats. Les empreses que vulguin optar als fons europeus de recuperació hauran d’elaborar el seu pla d’inversions per als propers anys prioritzant projectes que tinguin impacte en tota la cadena de valor del seu sector o ecosistema, que tinguin un efecte multiplicador sobre la inversió privada i que comptin amb un lideratge clar i aliances publicoprivades que en garanteixin la sostenibilitat a llarg termini.

Des de la Cambra, volem assessorar les empreses en la preparació de bones propostes de projectes competitius, posant en valor la nostra experiència gestionant projectes europeus durant més de 10 anys. Volem que aquests fons europeus arribin a les empreses i les ajudin a ser més innovadores, sostenibles i competitives en el mercat global.

Ara és l’hora de donar pas a l’ambició i l’optimisme. Els fons Next Generation EU seran una oportunitat única si sabem aprofitar-la.

Més informació
El fons React-EU destina 1.706 milions d'euros a Catalunya
Cecot demana al Govern central que revisi els criteris dels fons europeus
Avui et destaquem
El més llegit