L’any 1854 l’italià Antonio Meucci va construir el primer prototip de telèfon, que ell va anomenar teletròfon, però per dificultats econòmiques no el va poder patentar i va tardar gairebé vint anys, fins el 1871, a presentar tot just una breu descripció del seu invent a l’Oficina de Patents dels Estats Units. Pel mig un altre inventor, l’alemany Johann Philipp Reis, va fer també un altre prototip de la mateixa idea. Però qui va fer bé els tràmits formals i va patentar l’andròmina cinc anys més tard, el 1876, va ser Alexander Graham Bell, considerat l’inventor del telèfon durant molts anys però finalment el 2002 el Congrés dels Estats Units va fer justícia i va reconèixer que el veritable inventor era Antonio Meucci.
Els primers antecedents de telefonia mòbil són de l’any 1940 de la mà de la nordamericana AT&T i mès tard, ja a la dècada dels 50, el soviètic Leonid Ivanovich Kupriyanovich va patentar el primer aparell que ja mereix el nom de telèfon mòbil: el Model KL-1 que fent servir ones de ràdio podia arribar a operar a una distància de 30 kms. Després ja va venir Martin Cooper, de Motorola, considerat el pare de la telefonia cel·lular posant en marxa el 1973 el primer ràdio-telèfon als Estats Units, i després ja arriba la primera xarxa comercial del món, NTT a Japó, i ja als anys 80 trobem els serveis d’Ericsson i Mobira, l’antecedent de Nokia, a Suècia, Dinamarca, Noruega i Finlàndia.
Som doncs als anys 80 i tenim diferents solucions de telefonia mòbil, però no teníem encara un estàndard que permetés garantir la compatibilitat entre els diferents serveis. És a dir, una trucada mòbil no es podia transferir d’un servei a un altre, o dit d’altra manera, les trucades es tallaven quan anaves a parar a una antena d’una altra companyia. Una trucada iniciada a un país es tallava quan creuaves la frontera. Per treballar aquest repte i començar a dissenyar protocols estàndards de telefonia mòbil es va constituir el 1982 el grup de recerca Groupe Special Mobile, GSM, que el 1984 va rebre el suport de França i Alemanya i amb el temps va acabar canviant el significat del seu acrònim per passar a l’anglès i voler dir Global Systems Mobile Telecommunications. No va ser fàcil i varen tardar uns quants anys a construir aquesta norma però finalment el 1989 GSM va ser acceptat com estàndard internacional de telefonia cel·lular. La primera trucada telefònica amb el sistema GSM es va fer el 1991 a Finlàndia, i el primer acord d’itinerància entre dues operadores de telefonia gràcies a aquest estàndard, una finlandesa i una anglesa, es va signar el 1992, mentre aquí fèiem les Olimpíades. GSM és un invent europeu i les nostres operadores s’hi anaven adherint, i el 1993 s’hi apunta la primera operadora no europea, que va ser una australiana. Poc a poc GSM anava esdevenint un estàndard mundial.
El 2006 el GSMA Mobile World Congress arriba a Barcelona, i al món ja hi ha 2.000 milions de línies telefòniques amb aquest sistema. És l’època del 3G i la reina és Nokia
L’any 1994 hi havia un milió de línies telefòniques mòbils operant amb l’estàndard GSM, i les diferents operadores que feien servir aquesta norma volien trobar-se per coordinar-se i aprendre, doncs compartien el repte de desplegar la xarxa, gestionar el creixement, comprar noves infraestructures, establir tarifes... i el resultat va ser la creació de l’associació de companyies de telecomunicacions que fan servir l’estàndard GSM: la GSMA. La primera reunió mundial de la GSMA, el que ara anomenem Mobile World Congress, es va fer el 1995 a Madrid. L’any següent, el 1996, es traslladen a Cannes i l’ús de l’estàndard continua creixent. El 1998 ja hi havia 100 milions de línies.
El 2006 el GSMA Mobile World Congress arriba a Barcelona, i al món ja hi ha 2.000 milions de línies telefòniques amb aquest sistema. És l’època del 3G i la reina és Nokia, i Barcelona ha vist com aquesta tecnologia canviava el món. Vam veure com marxava Nokia i arribava Blackberry, i com marxava Blackberry i arribaven Apple i Samsung, com també hem vist arribar el 4G, el 5G i ja sentim parlar del 6G. El 2012 hi havia 6.000 milions de línies de telefonia mòbil, 8.000 el 2018. Hi ha més línies de telefonia mòbil que persones al món.
A risc de resumir massa, amb la norma 2G la telefonia mòbil estava pensada per operar trucades de veu, i les factures es calculaven en funció del número de trucades, durada i distància. Amb el 3G (any 2000 aproximadament) ja es varen adaptar a les noves necessitats relacionades amb el tràfic de dades, i vàrem començar a parlar de Megas. A les tarifes ens parlaven de quants minuts de trucades podríem fer, i quants Mb de dades ens podríem descarregar. Amb aquest 3G ens acostumem ja al tema de les dades, i cada cop en volem i en necessitem més. Estem al 2010 i arriba el 4G per servir millor els usos relacionats amb dades, sobre tot als usos relacionats amb el vídeo. Sense el 4G no hauríem pogut parlar mai de Netflix, Spotify i totes aquestes categories de servei basades en el tràfic de dades. I ja cap el 2018 ens arriba el 5G, la solució per poder connectar múltiples dispositius a la xarxa, ja no només els nostres terminals sinó també cotxes, rellotges, roba, neveres, contenidors... sense 5G no podríem imaginar la internet de les coses, les ciutats intel.ligents o Tesla.
Sense el 4G no hauríem pogut parlar mai de Netflix, Spotify i totes aquestes categories de servei basades en el tràfic de dades. Sense 5G no podríem imaginar la internet de les coses, les ciutats intel.ligents o Tesla
Què serà 6G?. De la mateixa manera que les dades arriben amb el 3G, però va ser 4G qui va acabar de consolidar l’aposta, 6G serà la consolidació del camí iniciat pel 5G: la connexió de múltiples dispositius, la creació d’entorns virtuals i situacions immersives. Si ens ho mirem bé, cada salt de 3G a 4G, i de 4G a 5G ha suposat canvis en el model de negoci i transformacions severes de sectors industrials. El 4G ens va portar Netflix i el canvi radical de la indústria televisiva. El 5G podria portar canvis radicals als serveis de salut. I el 6G també ens portarà noves oportunitats i canvis profunds en serveis i indústries que avui ens envolten.
Estiguem atents. El Mobile World Congress no és el lloc on es presenten els nous models de telèfons, més plans, més rodons o amb més colors, sinó que és el lloc on la indústria mundial de les telecomunicacions es reuneix per explorar com canvia el seu negoci, i per tant el món.