Innovació social: la nova frontera

En els darrers anys, una nova forma d'innovació està emergint amb força: la innovació social. Resoldre part dels problemes del capitalisme mitjançant les mateixes lleis del capitalisme. Desenvolupar iniciatives empresarials que tinguin un dividend econòmic però, a l'hora, resolguin una problemàtica social.

Tres grans col·lectius d'usuaris conformen el mercat de la innovació social: en primer lloc, la precària "base de la piràmide", milions de persones amb necessitats bàsiques al Tercer Món, persones amb ingressos inferiors a 5$ diaris, un mercat immens necessitat d'energia, alimentació, aigua potable i salut, que pot ser servit amb productes bàsics, pels quals hi ha tecnologia disponible al Primer Món.

C.K. Prahalad, professor americà d'origen hindú, explicava com un senzill forn, comercialitzable per 1 $, que utilitzava excrements de vaca com a combustible per cuinar, va frenar la desforestació (evitant el tall d'arbres per obtenir fusta per cuinar) a àmplies zones de la Índia.

El forn tenia un mercat potencial de centenars de milions de llars. Senzills dispositius per potabilitzar aigua, o petites làmines de plaques solars per carregar mòbils en zones sense accés a electricitat són exemples de productes simples amb ingents mercats low cost. Nous serveis financers com els micro-crèdits són també grans exemples d'innovació social.

Un segon mercat és el de les classes mitges que estan emergint dels països en desenvolupament en àmplies zones de Sudamèrica, Europa de l'Est, Àsia, i, de forma incipient, a l'Àfrica, que reclama electrodomèstics, automòbils, fàrmacs i serveis sanitaris. I, aquest mercat, extremadament sensible al cost, s'està fusionant amb un tercer mercat: el de les classes mitjanes dels països occidentals, que, com a resultat de la crisi, s'han empobrit i s'han vist dramàticament perjudicades pel retrocés del sector públic en àrees assistencials i de salut.

Els tres mercats, fusionats, configuren una immensa "base de la piràmide" internacional ampliada que supera els 5.000 milions de persones. A això podem afegir, segons McKinsey, més de 250 milions de microempreses sense accés al sistema financer internacional.

Paradoxalment, en aquest moment, existeix possiblement tecnologia suficient per donar servei i incrementar dramàticament la qualitat de vida d'aquestes persones, mitjançant nous dissenys de productes (productes lean, senzills, bàsics, desproveïts de tot el que sigui accessori), nous models de negoci, o noves formes d'organització i captació de recursos (com el crowfunding).

Les nostres empreses poden innovar en format social, diferenciant-se (La Fageda és un exemple). Els nostres territoris poden incidir en formes competitives més socials (mantenint activitats productives locals a canvi de que els empleats es comprometin a la seva competitivitat global). I els nostres emprenedors tenen grans oportunitats en els immensos mercats d'innovació social. La innovació (com pot ser el propi capitalisme) serà social o no serà.
Avui et destaquem
El més llegit