Hi ha pocs conceptes més coneguts i utilitzats en el món de la gestió d'empreses que el de l'avantatge competitiu que va posar de moda el gran acadèmic Michael Porter el 1985. Segons la seva definició, avantatge competitiu és qualsevol característica basada en uns atributs –o marca- que ens ofereix aquesta superioritat perquè ens aïlla dels competidors immediats. Aquest avantatge ha de ser únic en el seu sector, apreciada pel client final i capaç de mantenir-se en el temps. Aquest s'aconsegueix seguint tres estratègies que poden ser úniques o combinades: estratègia de costos, de diferenciació o d'enfocament. Quants de vostès són capaços de respondre amb exactitud a la recurrent pregunta quin és el teu avantatge competitiu?
Si bé ja fa anys que és difícil fer-ho, imaginin-se avui en plena pandèmia de la COVID-19, en un moment en el qual els sectors es difuminen, els costos s'antullen incontrolables amb cadenes de subministrament trencades i cada vegada és més difícil definir qui és el nostre veritable client.
Davant tal caos, potser caldrà assumir que no sabem el que hauríem de saber i que allò que donem per bo, demà o potser en uns minuts podria deixar de ser-ho. Ha arribat el moment d'abraçar a la incertesa, d'assumir -com diuen en anglès- que "planning is guessing" i que el nostre millor avantatge competitiu pot ser l'adaptabilitat, allò que ens permet aprendre i reflexionar sobre el que està succeint, amb la finalitat d'adaptar-nos i incorporar aquest aprenentatge de manera constant a la nostra activitat.
"Potser caldrà assumir que no sabem el que hauríem de saber i que allò que donem per bo, demà o potser en uns minuts podria deixar de ser-ho"
En aquest cantó de l'hemisferi, probablement l'agost ha estat un moment per a descansar, després de mesos de confinament i màxima exigència telemàtica; però, hem aprofitat per a reflexionar? o, dit d'una altra manera, hem pensat sobre que ha funcionat i que no de la nostra accelerada presa de decisions?
No fa molt, un estudi de Harvard va constatar que la reflexió augmenta de manera destacada els resultats. El treball venia a concloure que qui dedica temps a pensar sol millorar els seus resultats, concretament qui reflexiona 15 minuts al dia incrementa els seus resultats en un 23% respecte als que simplement continuen treballant. I em pregunto, ho fem?
L'avantatge competitiu és estàtic i parla de superioritat estable en el temps. L'adaptativa és flexible i, molt probablement, transitòria i amb data de caducitat constant. Les persones i companyies amb avantatge adaptatiu no sols són més àgils, més innovadores, sinó que s'equivoquen més i aprenen més en reflexionar de manera constant sobre el que va succeint, per a afegir-ho al seu nou "jo" que és una cosa variable. Potser ha arribat el moment de deixar de pensar i definir el nostre avantatge competitiu en funció de la nostra posició per preu, qualitat i influència sobre els diferents stakeholders i fer-ho per la seva constant capacitat adaptativa i d'aprenentatge.