Me too Ebitda?

Al VIII Congrés de l’ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció) vaig assistir a una sèrie de conferències sobre valoració d’empreses i l’Ebitda. Aquesta columna és fruit d'aquestes conferències, i no pretén assentar càtedra. Vaig assistir amb la intenció de posar una mica de llum a la qüestió de si Ebitda vol dir Earnings Before Interest Taxes Depreciations and Amortizations (Beneficis abans d'Interessos, Impostos, Depreciacions i Amortitzacions) o Earnings Before I Trust Donkey Auditor (Beneficis Abans que Jo Enganyi al Burro de l'Auditor –dit sense voler ofendre a tan difícil professió).

"L'Ebitda va aparèixer perquè els banquers americans volien una fórmula per saber si cobrarien els seus crèdits quan finançaven fusions. I es va posar de moda perquè facilitava donar un resultat en negre (positiu) quan en realitat era vermell (pèrdues)"

Sembla que l'Ebitda va aparèixer perquè els banquers americans volien una fórmula per saber si cobrarien els seus crèdits quan finançaven fusions. I es va posar de moda perquè facilitava donar un resultat en negre (positiu) quan en realitat era vermell (pèrdues). Com que és difícil d'entendre és fàcil d'utilitzar per ocultar la realitat. La seva utilització va arribar a extrems d'utilitzar-se com a base pels incentius de l'equip de direcció, com en el cas de TERRA, que va arribar a pagar-los ben alts sense haver guanyat mai diners.

Pel que diuen els entesos, sembla que és un indicador que complementa, però no substitueix el resultat, la rendibilitat i la solvència. La CNMV adverteix sobre la seva utilització i les NIIF (Normes Internacionals d’Informació Financera) no l’accepten.

L'Ebitda no té en compte la política d'endeutament, reflectida per exemple en el crèdit a clients o en la política d'existències. Considera l'amortització com un cost, i no té en compte la vida útil dels actius. Multiplicar l'amortització per un coeficient no garanteix que allò que se n'obtingui sigui el valor dels actius.

Bé i si segons sembla l'Ebitda no val gaire, què hem de fer? Utilitzar el flux futur de caixa? Té el problema que avui en dia moltes vegades ni les empreses es creuen les seves previsions; el paper ho aguanta tot. A més, quina taxa de descompte s'aplica? I de risc? I de liquiditat en el seu cas? Sembla que pensar en el valor residual a més de 5 anys és pura ciència-ficció.

Utilitzar el PER (Price Earning Ratio)? És a dir, la relació amb els beneficis. Quins? Els històrics, els previstos? I amb la mitjana aritmètica o amb la mediana? Cal tenir en compte els beneficis extraordinaris.

S'utilitzi la ràtio que s'utilitzi allò que sembla important recordar és que la informació comptable és manipulable. Fins i tot, la caixa ho és. No existeixen veritats absolutes.

"S'utilitzi la ràtio que s'utilitzi allò que sembla important recordar és que la informació comptable és manipulable. Fins i tot, la caixa ho és. No existeixen veritats absolutes"

Sigui quin sigui la ràtio que s'utilitza s'ha de trobar un multiplicador en relació a operacions d'empreses comparables. I quines són aquestes? Que siguin del mateix sector és condició necessària, però no suficient. Han de tenir comparables l'equip humà, l'estructura financera, el risc, la mida, les expectatives de creixement...

Un interessant exemple sobre la validesa de les ràtios va ser el valor de les empreses elèctriques de l'Íbex durant els anys 2008, 2011 i 2018. Els multiplicadors respecte a l'Ebitda van ser de mitjana 8 - 3 i 5. Respecte al PER 9 - 6 i 10. El seu valor de cotització respecte al valor en llibres va ser de 2,5 - 1,1 i 1,7.

Bé, llavors, per què serveixen tots aquestes ràtios inútils? Per establir un rang de preus, per assentar las bases de negociació, el marc. Francisco de Quevedo va dir, i Antonio Machado va popularitzar, que "quien confunde valor y precio es un necio". El preu és fruit d'una negociació en què intervenen factors com el poder de negociació de cada part, el calendari, las alternatives, els motius....