Un canvi de model alimentari que no es pot ajornar

La primavera de 2026 marcarà un punt d’inflexió per al conjunt del sector agroalimentari i de la distribució. La nova normativa espanyola, la Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario, estableix, per primer cop, una sèrie d’obligacions concretes per a les empreses per tal de prevenir, reduir i gestionar de manera responsable els excedents en totes les fases de la cadena de subministrament. L’objectiu és arribar a l’any 2030 amb una disminució dràstica del malbaratament. Per tant, no es tracta només d’un nou marc normatiu: és una crida necessària a redefinir com produïm, distribuïm i consumim aliments en un moment en què les dades de pobresa, d’una banda, i les de malbaratament alimentari, de l’altra, són prou eloqüents i greus.

Segons la Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya 2024, les famílies catalanes destinen 330 euros anuals a aliments que acaben llançant sense consumir, una xifra de malbaratament que suposa una mitjana anual de 112 euros per persona. En conjunt, més de 900 milions d’euros que acaben a les escombraries cada any. La dimensió ambiental tampoc és menor: 462 milions de quilos de CO₂ emesos inútilment per produir aliments que no arriben al seu destí. I en termes estrictament materials, 21,56 kg d’aliments per habitant i any es perden només a les llars.

"Les famílies catalanes destinen 330 euros anuals a aliments que acaben llançant sense consumir"

Aquest volum d’aliments equival al que seria necessari per alimentar 274.948 persones durant un any, és a dir que es podrien cobrir les necessitats alimentàries del 14 % de la població catalana en risc de pobresa. Una dada significativa que, per si sola, interpel·la el conjunt de la societat i obliga a actuar amb determinació.

Oportunitat, i responsabilitat, per a les empreses

La nova llei estatal és clara: la prevenció del malbaratament ja no pot dependre únicament de la voluntat de cada empresa. Cal disposar de plans de prevenció, sistemes de mesura, mecanismes d’aprofitament i protocols de donació segurs i traçables. Aquesta transició no és només un tràmit normatiu; és una transformació cultural i operativa que requereix aliances. I aquí, el nostre paper com a Banc dels Aliments és decisiu.

Des de fa dècades, des del Banc dels Aliments hem desenvolupat una infraestructura logística, uns protocols de seguretat i hem adquirit una gran experiència en la gestió d’excedents alimentaris. Treballem sempre amb rigor, amb criteris sanitaris molt estrictes i amb objectius inequívocs: transformar els excedents en oportunitats, i els recursos abans que es perdin en aliments per a les persones que els necessiten.

"Cada quilo d’aliments que evitem que es perdi és un estalvi en emissions, en costos de gestió i en recursos naturals"

Acompanyem empreses productores, indústries, distribuïdores i operadores del canal Horeca en la implantació de sistemes de recuperació d’aliments, en la formació dels seus equips, en la gestió eficient de les donacions i, en conjunt, en el compliment dels requisits legals. La nostra tasca no és només social: és també ambiental i econòmica. Cada quilo d’aliments que evitem que es perdi és un estalvi en emissions, en costos de gestió i en recursos naturals.

La normativa no només obliga: també ordena prioritats, estableix la jerarquia. Situa l’aprofitament per a consum humà al centre de qualsevol estratègia de prevenció del malbaratament alimentari, per davant de la transformació per a alimentació animal o altres usos industrials. I això converteix els bancs d’aliments en agents imprescindibles.

Les empreses que tanquin acords de col·laboració amb el Banc dels Aliments arribaran més preparades als canvis que obliga la llei: tenir acords per a la donació. Estaran alineades amb els objectius de sostenibilitat europeus, minimitzaran riscos reputacionals, reduiran costos de gestió i tindran garantit un circuit segur i social per als excedents que es generin. Però sobretot, estaran donant suport a una iniciativa basada en l’ajuda mútua i en l’aprofitament dels aliments excedents per posar-los al servei de la comunitat i de les famílies que més ho necessiten.

Un camí inevitable

En una societat que disposa dels recursos, del coneixement i de la tecnologia per evitar el malbaratament, no actuar és un error. La llei ordena un camí que ja era inevitable. Però les empreses tenen l’oportunitat d’anar més enllà del compliment normatiu i situar-se com a protagonistes d’un canvi estructural que el país necessita.

El Banc dels Aliments i tota la seva organització, som un aliat fiable, expert i preparat per donar resposta a les necessitats logístiques, normatives i socials que la nova etapa exigirà. El 2026 és molt a prop. El repte és gran, però el benefici —per al planeta, per a l’economia i per a les persones— és immens. Actuar avui no és només preparar-se per a una llei: és assumir la responsabilitat d’un futur més just i sostenible.