Fiscalitat ambiental sí, però amb criteri industrial

La indústria del plàstic fa temps que està immersa en una transformació profunda. Les empreses estan invertint en nous materials, eficiència de processos, reciclatge, ecodisseny i economia circular. Ho fan perquè el mercat ho exigeix, perquè la regulació avança en aquesta direcció i, sobretot, perquè el sector és conscient de la seva responsabilitat en la transició cap a un model productiu més sostenible.

Precisament per això, des de l’AIPC considerem legítim qüestionar aquelles mesures que, sota l’etiqueta de fiscalitat ambiental, no acrediten prou la seva capacitat per generar una millora ambiental proporcional als costos que imposen a les empreses. És el cas de l’Impost Especial sobre els Envasos de Plàstic No Reutilitzables.

Des de la seva entrada en vigor, les empreses han hagut d’assumir no només un cost econòmic addicional, sinó també una important càrrega administrativa vinculada a la gestió documental, les adquisicions intracomunitàries, les justificacions i els procediments de devolució. Una complexitat que afecta especialment les petites i mitjanes empreses, essencials en el nostre teixit industrial. A més, el sobrecost associat a l’impost es pot traslladar al llarg de la cadena de valor i acabar encarint determinats productes per al consumidor final.

"La fiscalitat ambiental només té sentit si aconsegueix transformar comportaments i generar millores ambientals reals"

La fiscalitat ambiental només té sentit si aconsegueix transformar comportaments i generar millores ambientals reals. Quan es limita a incrementar costos i burocràcia, cal revisar-ne el plantejament.

Aquesta és la raó per la qual l’AIPC va participar en la consulta pública prèvia impulsada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per modificar la Llei 7/2022, el termini de la qual va finalitzar el 3 de setembre de 2026. Valorem positivament que s’hagi obert aquest espai de participació. Les polítiques públiques són més eficaces quan incorporen el coneixement directe de les empreses i de les persones que afronten cada dia els reptes del sector. Escoltar la indústria no significa rebaixar l’ambició ambiental, sinó conèixer la realitat productiva per dissenyar mesures que realment funcionin.

Per això, hem traslladat al ministeri una posició clara: considerem que aquest impost s’hauria de suprimir definitivament. Defensar la sostenibilitat no significa acceptar qualsevol instrument fiscal, sinó exigir que cada mesura ambiental sigui eficaç, proporcional i coherent amb la realitat productiva.

La nostra proposta, però, va més enllà de demanar-ne l’eliminació. Si el Govern decideix mantenir un mecanisme de fiscalitat sobre els envasos, considerem imprescindible superar una visió basada exclusivament en el tipus de material. L’impacte ambiental d’un producte és molt més complex i s’hauria d’analitzar tenint en compte el conjunt del seu cicle de vida.

"L’impacte ambiental d’un producte és molt més complex i s’hauria d’analitzar tenint en compte el conjunt del seu cicle de vida"

La reutilització, la reciclabilitat, el contingut de material reciclat, la petjada de carboni o el consum de recursos són factors que haurien de formar part d’una fiscalitat ambiental moderna. Penalitzar un material sense valorar el comportament ambiental real del producte pot conduir, fins i tot, a decisions que no siguin les millors des del punt de vista ambiental.

També defensem que, si hi ha una recaptació vinculada a objectius ambientals, aquesta tingui un retorn clar sobre la transformació del sistema productiu. Els recursos generats per la fiscalitat ambiental haurien de revertir en el sector en forma d’innovació, reciclatge, noves tecnologies i capacitat industrial.

Un impost de caràcter finalista, amb ingressos destinats a projectes concrets del sector, permetria convertir una figura avui eminentment recaptatòria en una eina que ajudés les empreses a accelerar aquesta transformació.

I aquí hi ha una qüestió especialment important: sostenibilitat i competitivitat no poden plantejar-se com dos objectius incompatibles. Sense empreses competitives no hi haurà inversió en tecnologia. I sense capacitat d’inversió serà molt més difícil incorporar materials reciclats, desenvolupar nous productes, millorar processos o avançar cap a models més circulars. La transició ambiental necessita una indústria forta.

"La millor política ambiental no és la que més frena la indústria, sinó la que té més capacitat per transformar-la"

Per això també defensem una simplificació significativa de les obligacions administratives associades a l’impost, especialment per a les pimes. Una regulació ambiental exigent pot ser perfectament compatible amb procediments més senzills, proporcionals i eficients. Les aportacions que hem presentat a la consulta pública no neixen únicament d’una reflexió interna de la Junta Directiva de l’AIPC. Són fruit de les inquietuds, experiències i suggeriments que ens han traslladat les empreses del sector.

Aquesta és, precisament, una de les funcions essencials d’una associació empresarial: escoltar les empreses, transformar les seves preocupacions en propostes concretes i defensar-les davant les administracions amb arguments i voluntat constructiva. Una indústria que participa en el debat regulador no és una indústria que es resisteix al canvi; és una indústria que vol formar part de la solució.

La indústria del plàstic té reptes importants al davant. La circularitat, el reciclatge, la descarbonització i la innovació en materials continuaran transformant el sector durant els pròxims anys. Les empreses els afrontarem. El que demanem és que aquest esforç vagi acompanyat d’un marc regulador que incentivi la transformació en lloc de limitar-se a penalitzar; que reconegui les inversions de les empreses que avancen en aquesta direcció, i que entengui la competitivitat industrial com una part imprescindible de qualsevol política ambiental.

Per això hem participat en aquesta consulta, i per això continuarem a disposició de les administracions per treballar en les solucions. La millor política ambiental no és la que més frena la indústria, sinó la que té més capacitat per transformar-la.