Quan una empresa espera setmanes -o mesos- per una llicència, un permís o una resolució administrativa, no és només el temps el que es perd. Es perd competitivitat. Es perd capacitat de planificació. I, sobretot, es perden oportunitats que difícilment tornen.
A Catalunya, aquesta lentitud s’ha convertit en un factor estructural que condiciona el creixement. I afecta tant les corporacions que volen expandir-se com a les pimes, als professionals i emprenedors que intenten fer créixer els seus projectes amb seguretat jurídica.
Avui, una autorització urbanística pot endarrerir una inversió estratègica. Una subvenció pendent pot tensar la tresoreria d’una empresa. Una simple resposta d’un organisme públic pot allargar-se fins a límits que resulten incomprensibles en un mercat globalitzat. En un escenari on la rapidesa decideix avantatges competitius, aquesta burocràcia lenta esdevé un cost ocult que erosiona oportunitats i desmotiva inversors.
"En un escenari on la rapidesa decideix avantatges competitius, aquesta burocràcia lenta esdevé un cost ocult que erosiona oportunitats i desmotiva inversors"
Com a advocada especialitzada en dret corporatiu, veig clar que el problema no resideix en el marc normatiu -que és ric i garantista-, sinó en la seva aplicació. Massa sovint, les administracions confonen el compliment procedimental amb el servei públic. Centrar-se només en el tràmit, i no en la finalitat, porta a un escenari on el rigor es confon amb rigidesa i la garantia amb paràlisi.
La digitalització ha estat un primer pas, però és insuficient si el que hi ha darrere continua funcionant amb la mateixa lentitud. Una plataforma moderna no resol res si els processos són opacs i la presa de decisions segueix essent imprevisible. La tecnologia no pot convertir-se en una cortina; ha de ser una eina que simplifiqui, acceleri i doni traçabilitat.
Per això cal un canvi cultural profund: una administració que entengui que facilitar activitat econòmica també és fer política econòmica. Que la responsabilitat dels gestors públics ha d’anar lligada a resultats, no només a procediments. Que la simplicitat normativa i la claredat en els terminis són factors de competitivitat.
"La lentitud administrativa és, en definitiva, un símptoma d’un model que encara associa administrar amb controlar, quan el veritable progrés es construeix des de la facilitació"
Catalunya lidera sectors d’alt valor afegit -indústria, recerca, innovació- gràcies a la capacitat de les seves empreses. Però aquesta potència necessita una administració que treballi amb el mateix ritme. No podem aspirar a un model d’alt rendiment amb engranatges institucionals de manteniment lent.
La lentitud administrativa és, en definitiva, un símptoma. Un símptoma d’un model que encara associa administrar amb controlar, quan el veritable progrés es construeix des de la facilitació. Només quan entenem aquesta diferència podem avançar cap a una administració que impulsi, i no freni, les empreses.
Aquí és on es troba la veritable modernització: en la trobada entre dret corporatiu i eficiència administrativa. És en aquest punt on podem generar un entorn més àgil, més segur i més competitiu. I és aquí on comença, realment, el creixement d’un país.