Com la majoria dels empresaris saben, la reforma introdueix modificacions en la regulació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques que semblen aconsellar la possessió dels anomenats "programes de compliment" o "corporate compliance". Però aquesta no és l'única ni potser la més important modificació que pateix el Dret penal econòmic.
A més, la reforma incideix en temes tan diversos i la majoria dels quals tan desapercebuts com:
- Les condicions per a la suspensió o substitució de les penes privatives de llibertat, a les que es poden acollir els condemnats per delictes econòmics amb penes de curta duració i pronòstic favorable de reinserció, especialment previstes per als defraudadors fiscals.
- La regulació del comís que pot seguir a la comissió del delicte patrimonial o econòmic.
- La regulació dels delictes d'apropiació indeguda i administració deslleial, que obre el dubte de si castiga més supòsits, com anuncia l'Exposició de Motius, o molts menys, com es pot defensar a la llum de la interpretació literal i sistemàtica.
- Les insolvències punibles, a les que s'incorpora la nova figura de frustració de l'execució, i on descriu d'una forma totalment nova la "fallida" o "bancarrota" que, per cert, inclou la de caràcter imprudent.
- La regulació dels danys informàtics o sabotatge informàtic, que s'adequa a les exigències europees, introduint, entre altres qüestions, la tipificació dels actes preparatoris.
- Els delictes contra la propietat intel·lectual i industrial, que succeeixen a la nova regulació civil de la primera per L 21/2014, 4-11
- El delicte de corrupció als negocis, que amplia notablement les seves possibilitats aplicatives, en tot cas condicionades a la futura pràctica interpretativa dels tipus.
- La receptació de béns procedents del delicte, que veu ampliades les modalitats agreujades.
- El nou delicte de finançament il·legal dels partits polítics, que s'introdueix precisament, entre els delictes econòmics i el frau fiscal, la capacitat de rendiment del qual és especialment qüestionada.
- Els delictes contra els drets dels treballadors, recentment afectats per la LO 7/2012, que es continuen reformant en un sentit no requerit pels experts.
- Els delictes contra els drets dels ciutadans estrangers que poden ser objecte d'ocupació per part de les empreses.
És evident que en un article és impossible tractar tots els temes afectats per la reforma amb la profunditat que mereixen per donar a conèixer als seus possibles destinataris o víctimes l'efectiva extensió de la tutela penal en la matèria. Per això, sense perjudici d'ulteriors aprofundiments en les qüestions que resulten més polèmiques o de difícil interpretació, a continuació es fa un resum de les principals preguntes formulades.
1. Des que s'ha anunciat la reforma de la responsabilitat penal de les persones jurídiques (RPPJ), s'ha estès la venda de "programes de compliment" (o "compliance"), amb els que suposadament una empresa pot eludir el risc de responsabilitats penals. És cert que la possessió d'una compliance evita possibles responsabilitats penals de l'empresa? I, inversament, Es pot sancionar penalment les que no la tinguin?
El fet de posseir una compliance pot afavorir l'elusió de responsabilitats penals (arts. 31 bis CP), sempre que sigui indicador de què l'empresa ha fet tot el possible per evitar la comissió de delictes per part dels seus empleats o representants, quan actuen en el seu nom o exercici de les seves funcions.
Ara bé les empreses no poden ser sancionades pel sol fet de no posseir una compliance penal (a diferència del que preveia la versió original del Projecte de reforma del Codi penal, de 4-10-2013, a l'art. 286 bis PCP).
2. La (tan reclamada) modificació de l'excusa absolutòria de parentiu de l'art. 268 CP facilitarà la denúncia dels administradors societaris que, en el si de les empreses familiars, abusen de la confiança dels seus parents per a enriquir-se a costa d'ells?
No, la reforma es limita a facilitar la persecució dels que abusen dels familiars en situació de vulnerabilitat.
Per a la resta, es manté l'excusa absolutòria i l'obligació d'acudir a la via civil per a la reclamació de la reparació del dany i indemnització dels perjudicis.
3. Per a perseguir el nou delicte d'insolvència punible (art. 259 CP) cal esperar a la declaració de concurs, com fins ara exigia l'art. 260 CP?
No, la reforma permet perseguir el delicte a partir del moment en què s'hagin deixat de complir regularment les obligacions exigibles. Per tant, igual que fins ara, no es podran perseguir les entitats que en consideració al seu caràcter "sistèmic" aconsegueixen evitar l'impagament i el concurs gràcies a l'arribada d'ajut públic. Ara bé, a diferència d'ara i d'acord amb la nova redacció de l'art. 259.5 CP, respecte de la resta, no caldrà esperar a la declaració del concurs per a la seva persecució.
4. La reforma del delicte contra la propietat intel·lectual, emmarcada en una política criminal especialment repressiva de les vulneracions dels drets d'autor, permetrà castigar el consumidor final que no abona el preu del bé o servei?
No. Fins ara, s'havia discutit si el fet que l'art. 270 CP exigís l'actuació amb ànim de lucre permetia castigar a qui, pel fet de no pagar el bé o servei, s'estalviava el preu (al respecte, Circular FGE 1/2006, 5-5). Tanmateix, la substitució d'aquella expressió per la qual fa esment a l'"ànim d'obtenir un benefici econòmic" implica restringir definitivament el tipus delictiu a les conductes realitzades amb finalitat comercial, i per tant, amb exclusió del consumidor final.
Ara bé, el fet que ara es digui que el benefici econòmic pot ser directe o indirecte obre la possibilitat (que s'haurà de matisar per via interpretativa) de perseguir els empresaris que, sense comercialitzar directament el producte protegit pels drets de la propietat intel·lectual (venent CDs), l'utilitzi en benefici propi, p.e. emetent la música als seus locals sense pagar el seu cost.
5. La reforma introdueix un nou delicte de finançament il·legal de partits polítics. ¿En quins casos pot l'empresari realitzar donacions a partits polítics sense por a l'amenaça penal?
A partir de la reforma de la Llei de finançament de partits polítics per Llei 3/2015, 30-3, deixen d'estar permeses les donacions als partits procedents de persones jurídiques [arts. 4. Dos, a) y 5 U, c) de la Llei de finançament de partits].
Tanmateix, aquesta norma té excepcions, doncs cap a la donació a les Fundaciones y entidades vinculadas a partidos políticos o dependientes de ellos, en virtut de la Disposició addicional sèptima, Quatre: "En el caso de las donaciones, estarán sometidas a los límites y requisitos previstos en el capítulo segundo del título II, si bien, no será de aplicación lo previsto en el artículo 5.Uno, letras b) y c)."
6. L'empresari pot cometre un delicte pel sol fet d'ocupar a ciutadans estrangers sense permís de treball?
Aparentment sí, a la vista del nou delicte 311 vis CP. Ara bé, caldrà esperar al desenvolupament jurisprudencial de la nova infracció penal, que s'haurà de delimitar de les corresponents infraccions de caràcter administratiu (art. 54.1,d) LOEx).
7. Una de les novetats més importants de la reforma és la desaparició del Llibre III del Codi penal que regulava les faltes. Significa això que, a partir de l'u de juliol ja no es podran denunciar les estafes o apropiacions indegudes per valor inferior a 400 euros en via penal?
No, aquestes dues tipicitats, com la majoria de les que fins ara eren constitutives de falta, amb la reforma, passen a ser delicte lleu (arts. 248 s y 252 ss. CP). Per tant, es manté la possibilitat de denunciar-les en via penal.