27
de Març
de
2014
El món, la nostra manera de relacionar-nos, comunicar-nos, estudiar i buscar feina ha canviat i ja no tornarà a ser com era abans. Amb la introducció d'Internet i les noves tecnologies 2.0, l'accés al coneixement cada vegada és més obert i accessible. Per tant, el professional del futur ha de començar a tenir molt clar que als títols acadèmics s'afegeix una variable molt important: el seu capital social.
I què és? Podem dir que és el conjunt de persones, i en extensió "relacions humanes" (personals i professionals) que configuren la nostra xarxa de contactes. I com podem mesurar el seu valor?
1. Ser actiu aportant contingut de valor.
Per mi el contacte efectiu és aquell que a) et pot ajudar quan ho necessites, fet pel qual tu ja ho has hagut de fer abans perquè si bé no hi ha normes explícites, la premisa fonamental per fer xarxa és "donar per rebre" o b) s'enrecorda de tu quan rep alguna cosa. Per tant, no hi ha cap secret però si una clau: ser actiu i aportar valor als altres mitjançant la participació online continuada. I això afavoreix les mètriques: molts més retweets a Twitter, augment de seguidors en un canal de Youtube, més likes a Facebook, etc.
2. Però no obsessionar-se MAI amb el número.
Internet i les eines més interactives de la Web 2.0 han potenciat i, perquè no dir-ho, facilitat la realització d'aquests contactes. Aquestes eines posen al nostre abast arribar a connectar amb persones que abans potser hagués estat inimaginable. I, a més, per la seva estructura interna afavoreixen tenir un nombre elevat perquè es basen en la famosa teoria dels 6 graus que permet "arribar a més gent".
Però a mi personalment llegir coses com "no ets ningú sino tens més de 5.000 seguidors a Twitter" o escoltar "cómo puedo utilizar mis 1.000 contactos en Linkedin para que me ayuden a encontrar trabajo" sincerament… m´esgarrifa. El número ajuda a valorar però no podem obsessionar-nos amb les mètriques automàtiques perquè estem parlant de relacions humanes. I si en tenim molts però a l'hora de la veritat no ens responen a les nostres peticions professionals, el seu nivell d'efectivitat baixa en picat.
3. No cal que exageris.
Una reflexió en veu alta. Cal fer-li saber a tothom "que la tenim gran"? Personalment, i tot i que per suposat ho respecto, no entenc a les persones que de molt variades maneres ens anuncien que així és. Les plataformes virtuals ja tenen els seus mecanismes oficials. Per exemple, quan a LinkedIn superes els 500 contactes ja t´ho indica amb un "més". O fins i tot, hi ha la figura internacionalment coneguda de LION (Linkedin Open Networker). Però trobo que posar coses en el nom com "más de 26.000 contacos" o "os recuerdo que fui el nº1 de los perfiles más visitados de LinkedIn" no cal.
4. Fem servir, amb seny, eines de medició.
Hi ha aplicacions online específiques que ens proporcionen ranquings concrets. Potser una de les més conegudes és Klout per mesurar l'impacte de la nostra activitat per LinkedIn i Facebook. També tenim Twitaylzer que ens retorna, entre d'altres coses, l'impacte i el tipus d'usuari que som.
I què és? Podem dir que és el conjunt de persones, i en extensió "relacions humanes" (personals i professionals) que configuren la nostra xarxa de contactes. I com podem mesurar el seu valor?
1. Ser actiu aportant contingut de valor.
Per mi el contacte efectiu és aquell que a) et pot ajudar quan ho necessites, fet pel qual tu ja ho has hagut de fer abans perquè si bé no hi ha normes explícites, la premisa fonamental per fer xarxa és "donar per rebre" o b) s'enrecorda de tu quan rep alguna cosa. Per tant, no hi ha cap secret però si una clau: ser actiu i aportar valor als altres mitjançant la participació online continuada. I això afavoreix les mètriques: molts més retweets a Twitter, augment de seguidors en un canal de Youtube, més likes a Facebook, etc.
2. Però no obsessionar-se MAI amb el número.
Internet i les eines més interactives de la Web 2.0 han potenciat i, perquè no dir-ho, facilitat la realització d'aquests contactes. Aquestes eines posen al nostre abast arribar a connectar amb persones que abans potser hagués estat inimaginable. I, a més, per la seva estructura interna afavoreixen tenir un nombre elevat perquè es basen en la famosa teoria dels 6 graus que permet "arribar a més gent".
Però a mi personalment llegir coses com "no ets ningú sino tens més de 5.000 seguidors a Twitter" o escoltar "cómo puedo utilizar mis 1.000 contactos en Linkedin para que me ayuden a encontrar trabajo" sincerament… m´esgarrifa. El número ajuda a valorar però no podem obsessionar-nos amb les mètriques automàtiques perquè estem parlant de relacions humanes. I si en tenim molts però a l'hora de la veritat no ens responen a les nostres peticions professionals, el seu nivell d'efectivitat baixa en picat.
3. No cal que exageris.
Una reflexió en veu alta. Cal fer-li saber a tothom "que la tenim gran"? Personalment, i tot i que per suposat ho respecto, no entenc a les persones que de molt variades maneres ens anuncien que així és. Les plataformes virtuals ja tenen els seus mecanismes oficials. Per exemple, quan a LinkedIn superes els 500 contactes ja t´ho indica amb un "més". O fins i tot, hi ha la figura internacionalment coneguda de LION (Linkedin Open Networker). Però trobo que posar coses en el nom com "más de 26.000 contacos" o "os recuerdo que fui el nº1 de los perfiles más visitados de LinkedIn" no cal.
4. Fem servir, amb seny, eines de medició.
Hi ha aplicacions online específiques que ens proporcionen ranquings concrets. Potser una de les més conegudes és Klout per mesurar l'impacte de la nostra activitat per LinkedIn i Facebook. També tenim Twitaylzer que ens retorna, entre d'altres coses, l'impacte i el tipus d'usuari que som.