L'hora dels servidors públics per la transformació de les administracions catalanes

El sector públic català —la Generalitat, l’administració local i el conjunt dels seus organismes i ens dependents— representa aproximadament un 20% del PIB català. Per fer efectiva la seva missió, disposa d’uns 400.000 treballadors i treballadores entre personal funcionari, laboral, eventual i electes. Si hi afegim totes les persones que treballen en empreses i entitats socials vinculades a la prestació de serveis públics, la seva dimensió és encara més gran.

Per això, tal com expressa el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA), “no pot haver-hi un bon país sense una bona administració”. El pes dels números ho fa més que evident.

El debat sobre la necessària reforma o transformació de les nostres administracions, doncs, s’ha fet inajornable.

"El sector públic català representa aproximadament un 20% del PIB català i disposa d'uns 400.000 treballadors i treballadores"

En primer lloc, perquè existeix un convenciment cada cop més estès que hem arribat a l’obsolescència del model actual. Malgrat els esforços de digitalització i modernització de serveis i estructures, la bretxa entre les necessitats socials i la resposta pública cada dia és més gran. Pagesos, professionals de l’educació, sanitaris, entitats socials i organitzacions empresarials coincideixen sovint en una mateixa reclamació: reduir burocràcia i millorar els temps de resposta per adaptar-los al que demana la societat. Cada dia els mitjans de comunicació i les xarxes socials recullen exemples d’aquesta realitat.

La mateixa Generalitat ho reconeix implícitament amb iniciatives com el CETRA o amb documents com les “50 propostes per la reforma de l’Administració”.

Aquesta necessitat de transformació de les administracions també se sustenta en dos aspectes més. D’una banda, en els deu anys vinents es jubilarà més d’un terç dels treballadors públics actuals. La generació dels baby-boomers, després de dècades ocupant els llocs de responsabilitat, deixarà pas a les noves generacions. És una oportunitat extraordinària per incorporar talent jove a partir d’un canvi radical en el sistema de selecció i de revisar els sistemes de selecció i de desenvolupament professional, per tal d’adaptar-nos a les expectatives de les noves generacions i a les noves maneres de treball.

"És una oportunitat extraordinària per incorporar talent jove a partir d’un canvi radical en el sistema de selecció"

De l’altra, assistim a una tendència global, que planteja aprimar l’administració no des de la cirurgia fina, sinó des de plantejaments més dràstics, en format “motoserra”. Precisament per això és important que el debat sobre la reforma de les nostres administracions es faci des del coneixement, l’experiència i la voluntat de generar valor públic.

I és aquí on la veu dels gestors públics esdevé especialment rellevant.

Les persones que treballen cada dia en les organitzacions públiques són qui millor coneixen les dificultats de transformar una política pública en un servei útil per a la ciutadania. També són les qui detecten amb més claredat les oportunitats de millora.

Avui en dia els grans reptes públics ja no es poden abordar des d’una sola administració ni des d’una única disciplina. Requereixen coordinació, confiança, capacitat de gestió i una mirada compartida.

Un bon exemple és el sistema d’atenció a la dependència. Atorgar els graus de dependència en persones vulnerables requereix totes les administracions: normativa estatal, valoració i prestacions autonòmiques, elaboració dels PIAS (Plans Individuals d’Atenció) per part dels ajuntaments, consells comarcals. El ciutadà no té un interès especial en saber qui té la competència ni quin és el procés. El que necessita és un resultat àgil i efectiu en el menor temps possible.

"El ciutadà no té un interès especial en saber qui té la competència ni quin és el procés. El que necessita és un resultat àgil i efectiu en el menor temps possible"

Han passat vint anys des de la celebració del II Congrés de Gestió Pública sota el lema “Reflexió, Acció i Valor públic”. Aquella trobada va reunir més de 300 servidors i servidores públics de les diferents administracions catalanes. Tot i que, malauradament, moltes de les aportacions que s’hi van fer continuen sent sorprenentment vigents, els canvis tecnològics, socials, organitzatius i normatius viscuts durant aquestes dues dècades fan necessari tornar a generar un espai de reflexió i proposta.

Per això, des de l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP) hem convocat el III Congrés Català de Gestió Pública els dies 18 i 19 de juny al TecnoCampus de Mataró. Un espai on sentir la veu i l’opinió dels gestors públics i d’altres actors rellevants.

En aquest espai serem presents totes i tots els qui volem participar en el procés de reforma de l’administració pública a Catalunya, aportar el nostre coneixement amb voluntat innovadora i renovadora i, sobretot, des d’una òptica constructiva i propositiva. Volem ser actors del canvi.

Per això hem organitzat el Congrés entorn de sis grans àmbits:

1. Millorar els serveis públics i la relació amb els ciutadans i sectors socials (simplificació, comunicació clara, cocreació...)
2. Govern i administració al segle XXI
3. Organitzar l’acció pública mirant la nova societat
4. Explorar les oportunitats de les noves eines de gestió: digitalització eficient, IA, dades...
5. Talent jove i renovació generacional
6. Aprofundir en el bon govern, la transparència i l’avaluació de les polítiques públiques

A la cita hi participaran uns 600 gestors de totes les administracions catalanes, dels diversos territoris i de posicions professionals que van des de tècnics a directius. Parlaran més de 100 persones en ponències, taules rodones i comunicacions i experiències. Hi haurà un espai per escoltar als ciutadans i un altre per conèixer l’opinió de tots els congressistes sobre alguns aspectes referencials.

Volem participar en el procés de reforma de l’administració pública a Catalunya a partir del nostre coneixement, amb voluntat innovadora i renovadora, des d’una òptica constructiva i propositiva. Volem ser actors del canvi. Volem que la nostra veu, autoritzada i potent, sigui escoltada i atesa, i que arribi al conjunt de les administracions. Perquè si el conjunt no participa d’un model renovat, només millorarem una part dels processos, però no el seu conjunt.

"Volem participar en el procés de reforma de l’administració pública a Catalunya a partir del nostre coneixement, amb voluntat innovadora i renovadora"

És hora de passar de l’anàlisi, de la diagnosi i del disseny a l’execució. I això requereix organitzacions sòlides, talent gestor i també passió per la cosa pública.

Ens hi juguem molt més que una reforma administrativa. Ens juguem la capacitat de les nostres institucions per continuar generant confiança, cohesió i prosperitat en els pròxims anys.