El poder del relat: quan les narratives canvien l'opinió pública

Els últims dies, amb els diferents esdeveniments que han ocorregut al nostre voltant, estem assistint a una pràctica cada vegada més estesa entre organismes, entitats i organitzacions de tota mena: la generació de relats. En temps de sobreinformació, crear un relat coherent i persuasiu s'ha convertit en una eina clau per influir en l'opinió pública. Un relat no és només una narració de fets, és una construcció estratègica que dóna sentit als esdeveniments, mobilitza emocions i orienta percepcions. La seva eficàcia rau en la seva coherència interna, la seva rellevància social i la seva capacitat de connectar amb valors compartits.

El primer pas per construir un relat eficaç és definir amb claredat el propòsit. Què es vol aconseguir? Canviar una percepció, generar adhesió, legitimar una acció? A partir d'aquí, s'han d'identificar els elements centrals: els protagonistes (herois o víctimes), els antagonistes (responsables del problema) i la trama que connecta els fets amb una visió desitjada del futur.

El relat ha de ser consistent en el temps, evitar contradiccions i alinear-se amb dades verificables. No n'hi ha prou amb repetir un missatge, cal construir una narrativa amb lògica interna i ressonància emocional. Utilitzar metàfores, analogies i símbols ajuda a traduir idees complexes en conceptes accessibles i memorables. L'apagada, per exemple.

"En temps de sobreinformació, crear un relat coherent i persuasiu s'ha convertit en una eina clau per influir en l'opinió pública"

Així mateix, és fonamental conèixer el públic objectiu: les seves pors, aspiracions, creences i llenguatge. Un relat eficaç no imposa, sinó que dialoga amb el que l'audiència ja creu o sent. No apel·la només a la raó, sinó també a l'emoció i la identitat. Per exemple: els àrbitres contra el Barça al partit de semifinals de la Champions.

Finalment, un relat ha de ser adaptable. L'entorn canvia, els actors es mouen, i la narrativa ha d'evolucionar sense perdre la seva essència. En el nostre món on l'atenció és fugaç i la desinformació abunda, dominar l'art d'explicar històries coherents és una eina de poder i responsabilitat per influir en l'esfera pública. Per exemple: el robatori de cable de l'Ave.

En aquest sentit, els mitjans de comunicació juguen un paper central en la projecció i legitimació d'un relat. Actuen com a amplificadors, filtres i, en molts casos, validadors del discurs que es vol posicionar davant de l'opinió pública. Sense la seva mediació, fins i tot el relat millor construït pot perdre força, abast i credibilitat. Un relat que troba ressò en els mitjans guanya presència a l'agenda pública i s'instal·la en el debat col·lectiu.

"En el nostre món on l'atenció és fugaç i la desinformació abunda, dominar l'art d'explicar històries coherents és una eina de poder i responsabilitat per influir en l'esfera pública"

Per altra banda, els mitjans doten el relat de legitimitat. La seva cobertura i tractament editorial poden validar (o desacreditar) la narrativa que s'intenta construir. Això depèn en gran mesura de la relació que hi hagi entre els emissors del relat i els mitjans. En els tres exemples citats hem pogut detectar i constatar aquesta íntima relació entre emissor i receptor.

A més, els mitjans no només transmeten, sinó que interpreten. A través de titulars, anàlisis i opinions, contribueixen a modelar com es percep un relat. Fins i tot quan el critiquen, poden contribuir a la seva difusió, donant-li més visibilitat.

En l'era digital, els mitjans tradicionals conviuen amb xarxes socials, influencers  i plataformes independents. Tot i això, els grans mitjans continuen sent nodes d'autoritat que ajuden a validar narratives davant d'audiències amplies i diversos sectors socials.

En resum, perquè un relat tingui impacte en l'opinió pública, no només ha d'estar ben construït, sinó també estratègicament projectat a través dels mitjans adequats, i adaptat a les seves lògiques i temps. Quan llegeixin, escoltin o vegin, recordin interpretar.