• Opinió
  • L'expert
  • La creació de polítiques públiques i privades efectives laborals en l’àmbit juvenil: un encert
President d'Àgora Jove Relacions Laborals de Catalunya

La creació de polítiques públiques i privades efectives laborals en l’àmbit juvenil: un encert

18 de Gener de 2025
Arnau Boixaderas i Puig

L’entorn per afavorir a les empreses en matèria d’una gestió proactiva per al desenvolupament de polítiques laborals entorn dels joves en l’espectre del treball serà especialment important. Ho serà si volem continuar creixent en talent i, alhora, també a l'hora d'assolir els bons resultats econòmics que tota corporació lògicament busca.

 

Cal fer una especial consideració en el fet que l’alt atur espanyol i l’alt efecte de la temporalitat són, tots ells, factors que expliquen aquest estancament de dades que tenim fins avui. Només al segon trimestre de 2024, les dades van situar-se al 14,1% de la població activa juvenil, la qual cosa suposa, de forma evident, una caiguda respecte del trimestre anterior (16,3%) i de l’any passat (15,2%). Per tant, es fa més que palès que les polítiques efectives laborals, privades o públiques, resulten útils i necessàries més que mai per revertir aquests contrapunts que arrosseguem de forma negativa de forma estructural.

La diferència de drets entre col·lectius no hauria d’existir per evitar precisament aquestes discriminacions salarials, contractuals, etc. parlant d’un context més econòmic i legal. Però continuen existint-hi. No deixen de ser barreres a l’accés a tenir un projecte de vida dignificant. Tenir la voluntat de fer canvis ja és un gran pas, però cal traslladar-ho a un pla estratègic factible que tingui en compte l’opinió d’organismes oficials, entitats especialitzades i associacions més enllà de manifestar informacions que tothom ja coneix de primera mà.

 

"No cal recordar que l’actor principal de l’economia nacional recau en la pime, tot definint el 99,8% de les empreses catalanes, el 61,4% del VAB i el 68% de la generació en l’òrbita de generar llocs de treball"

No obstant això, no podem deixar totes aquestes obligacions morals en mans de les principals patronals perquè, a efectes pràctics, seria absurd fer-ho. El contracte social precisament ha de tractar de millorar molt, en part, les condicions per a la creació d’empreses i, per se, abonir les que ja fan un esforç, a voltes innocu, per sobreviure. No cal recordar que l’actor principal de l’economia nacional recau en la pime, tot definint el 99,8% de les empreses catalanes, el 61,4% del VAB i el 68% de la generació en l’òrbita de generar llocs de treball. En quin moment algú ha pensat que era una bona idea estrènyer el cinturó a la maquinària de fabricar llocs de treball? Cal fer, encara, pedagogia.

Quan parlem de polítiques actives, també vol dir fer-ho de drets i de propostes concretes com ara el desenvolupament per part del ministeri de Joventut del govern espanyol d’una Llei de Joventut i Justícia Intergeneracional que esperem que resolgui qüestions rellevants en un dels aspectes clau per al desenvolupament social i econòmic del país per aquestes pròximes dècades. En això, anem per bon camí.

Si bé és cert que han figurat plans estratègics en el passat en tota aquesta temàtica, no han estat gens efectius. Com comenta Marc Miro (Converses de Catalunya, 2020): “una condició bàsica per a qualsevol política pública és que el seu impacte estigui subjecte a una anàlisi rigorosa de la seva eficiència”.

"Equilibrar l’oferta i demanda laboral ha de ser un dels eixos que s’han de potenciar per la creació de llocs de treball estables que permetin dignificar les professions i les persones joves"

Han coexistit el programa marc dirigit a l’ocupació juvenil Plan de choque por el empleo juvenil 2018-2021, on es feia una esmena directa a 50 mesures de distinta índole amb un impacte financer de 2.000 milions d'euros i abans també el precedia la Estrategia de Emprendimiento y Empleo Joven 2013-2016, aquest últim, aportant 100 mesures i una inversió de 1.800 milions d'euros que van ser una autèntica desfeta, donat que no hi va haver l’existència d’aquesta “condició bàsica” de la qual parlàvem i, al seu torn, no s’ha pogut avaluar mai amb xifres els seus resultats.

Equilibrar l’oferta i demanda laboral ha de ser un dels eixos que s’han de potenciar per la creació de llocs de treball estables que permetin dignificar les professions i, de rebot, les persones joves a través del reforç d’aquestes polítiques actives d’ocupació. També ho ha de ser la reubicació amb caràcter urgent del concepte de la Formació Professional. Hem de deixar de parlar de “capacitats” i les pugnes cognitives de l'“aviam qui és més i qui menys” a un costat en dependència del nivell d’estudis que té o deixa de tenir un o una. La realitat també parla per si sola. Accedeixen abans a llocs qualificats els tècnics que els graduats universitaris. I no ho fan per les capacitats, que a vegades també, sinó, en la majoria dels casos, per la sobresaturació del mercat de treball en posicions laborals més reconegudes en l'àmbit social. I això va en auge per la intervenció de la intel·ligència artificial.

En síntesi, els mecanismes que hi ha fins ara són el resultat de tot allò que no ha funcionat o, altrament, tot allò que ha deixat de funcionar, que ve a ser exactament el mateix. La generació Z té ara altres reptes que vol afrontar, amb unes altres circumstàncies i això haurà de ser prou significant per als organismes públics amb capacitat d’incidència i decisió, de les patronals i dels sindicats perquè, d'acord amb l’anterior, sense cap mena de dubte, són aquests qui han de resoldre i corregir, quant a les seves possibilitats i obligacions en diferents termes, aquest parèntesi tan incòmode.