• Economia
  • Líders en atur juvenil i manca de talent

Líders en atur juvenil i manca de talent

Les transicions digital i verda estan modificant les demandes del mercat laboral i el problema és que el sector educatiu no genera els perfils que el teixit empresarial i social demanden

L'impacte de la pandèmia ha alterat les dinàmiques laborals | ACN
L'impacte de la pandèmia ha alterat les dinàmiques laborals | ACN
Oriol Amat | VIA Empresa
Catedràtic de la UPF BSM i president de l'Observatori de la PIME de Pimec
Barcelona
08 de Febrer de 2024

Cada dia s’escolten més les preocupacions de moltes empreses en el sentit que no troben les persones que necessiten. És un problema que perjudica molt i com a mostra, aquest és un dels grans riscos globals que tenim ara, segons l'informe d'Anàlisi de riscos i tendències globals 2024, recentment publicat pel Departament d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat. A escala global, l'informe destaca un augment significatiu en les empreses amb problemes de talent, passant del 55% el 2019 al 75% el 2022. La manca de talent té moltes causes, entre les que podem destacar-ne algunes:

 

Falta d’adequació entre oferta i demanda de llocs de treball: Les transicions digital i verda estan modificant les demandes del mercat laboral i el problema és que el sector educatiu no genera els perfils que el teixit empresarial i social demanden. Recordem que tenim un atur juvenil que és dels més elevats del món (24,1% a Catalunya, 29,8% a Espanya i 14,5% a la Unió Europea).

 

Un dels factors que incideix és l’abandonament escolar i Espanya és el segon país europeu (el primer és Romania) en abandonament escolar (13% quan la mitjana de la UE és el 9,6%), segons dades del Ministeri de Treball. I al mateix temps, Espanya lidera un altre rànquing europeu: el de sobrequalificació. Segons l’Estudi econòmic d’Espanya 2023 de l’OCDE, un 34% dels ciutadans tenen una formació superior a la necessària per al lloc de treball que ocupen, mentre que la mitjana europea se situa en el 21%.

Un 34% dels ciutadans de l'Estat tenen una formació superior a la necessària per al lloc de treball que ocupen

Entrada de la generació Z al mercat laboral: Aquesta generació, nascuda entre mitjan 1990 i mitjan 2010, es caracteritza per estar criada en un entorn digital, ja que són persones que destaquen per la seva agilitat tecnològica i capacitat per adaptar-se ràpidament als canvis. Això va bé en l’entorn actual de revolució tecnològica, però al mateix temps, aquesta generació dona prioritat a un equilibri saludable entre la vida personal i professional, impulsant la demanda de flexibilitat i treball remot. Sovint això provoca manca de compromís a la feina, si no hi ha les condicions adequades.

Emigració de joves a la recerca de millors condicions laborals i salarials: La manca de talent s’agreuja pels joves ben preparats que marxen a països amb salaris més elevats i millors oportunitats laborals. Exportem talent molt qualificat i, en canvi, una part important de les persones que venen d’altres països tenen un nivell menor de formació.

Impacte pandèmia: L'impacte de la pandèmia ha alterat les dinàmiques laborals, impulsant el treball remot i augmentant la competència global per als millors talents. Això ha creat un escenari on les empreses han de competir no només amb altres organitzacions locals, sinó amb empreses internacionals que ofereixen condicions més atractives. I per a moltes persones, poder teletreballar bona part de la jornada laboral és una demanda creixent.

Síndrome de burnout (persones cremades a l’empresa): Està vinculat a l'estrès crònic en l'àmbit laboral, manifestant-se amb esgotament físic i mental; i desconnexió emocional. Aquesta síndrome, que s’ha agreujat arran de la covid, provoca baix rendiment, errors freqüents, absències i molta rotació a les empreses. 

L'impacte de la pandèmia ha alterat les dinàmiques laborals, impulsant el treball remot i augmentant la competència global per als millors talents

En definitiva, la manca de talent és un altre dels grans problemes estructurals que tenim. Calen actuacions urgents amb respostes innovadores i coordinades. Això afecta per descomptat a les persones que no tenen el perfil que les empreses demanden; i també al sector educatiu, que ha de revisar i actualitzar la seva oferta de formació, a l’Administració i els agents socials que han d’aconseguir un marc laboral més atractiu i competitiu; i a les empreses que han de ser proactives en l'adopció de noves estratègies de recursos humans per assegurar-se d'atraure, retenir i desenvolupar el talent necessari per afrontar amb èxit les complexitats del mercat laboral actual. Si totes les parts premen l’accelerador hi guanyarem tots. Com diu sovint Warren Buffett, guru de les inversions: "La inversió en coneixement paga els millors dividends".