Professionals de la direcció i directius públics professionals

La consolidació de la institució “direcció pública professional” en els països amb millor qualitat de govern significa un salt qualitatiu a la simple professionalitat de la direcció. Tractaré d’explicar-ho.

Fa alguns anys, sobretot en els ajuntaments de ciutats grans, alguns alcaldes van decidir nomenar per als càrrecs de caràcter gerencial a persones atenent criteris de mèrits i capacitats. Tenien clar que l’adjudicació d’aquests llocs amb la simple credencial de pertinença al partit polític del govern municipal era manifestament insuficient. I això no implicava alterar l’autèntic espai de la política.

Si vols saber-ne més

 

   

Què cal fer per desburocratitzar l'administració?

El resultat ha estat beneficiós per aquells ajuntaments que van adoptar aquesta pràctica: millora en la gestió econòmica, dels recursos humans, de la tecnologia utilitzada, etc. Ara bé, aquests càrrecs continuaven estan associats als cicles polítics. És a dir, els directius eren nomenats i cessats pels alcaldes del govern municipal de torn.

El passat 21 de juliol, el conseller de la Presidència de la Generalitat ha presentat l’inici d’un procés legislatiu de regulació de la direcció pública professional, tot i que circumscrita a l’administració de la Generalitat. És un salt important. La direcció pública professional no és, simplement, la professionalitat de la gestió sinó una institució que descansa sobre aquestes bases:

1. Una clara distinció entre dos espais: l’espai de la política i l’espai de la gestió pública. La gestió sense la política és cega, però la política sense una bona gestió és buida. És en aquest darrer espai allà on troba el seu encaix el directiu públic professional.
2. La selecció d’aquests directius es fa sota criteris de mèrit i capacitat entre professionals del servei públic i persones provinents del món privat i mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència. Aquests criteris de selecció no anul·len el criteri de la confiança política que en última instància pot exercir el conseller o el govern, però sempre entre aquelles persones que han acreditat els seus mèrits i capacitats directives davant un òrgan expert i amb neutralitat política.
3. La relació entre l’òrgan del govern competent i el directiu públic es materialitza en un contracte de relacions, aplicable al mitjà termini (per exemple, cinc anys) i un contracte programa, en el qual s’especifiquen els objectius i els recursos per a cada període pressupostari.
4. L’avaluació del directiu públic és per resultats i no pot ser destituït (exceptuant causes excepcionals) si no és per l’incompliment dels resultats previstos en els contractes. Per tant, perd tot el sentit per aquestes figures les massives remocions que es produeixen amb els canvis en el govern. La garantia d’una bona gestió pública no sol necessita una adequada selecció, sinó també de l’estabilitat derivada d’aquest sistema.

"Esperem que el Parlament sàpiga interpretar aquest projecte de llei com el que és: un pas en la direcció correcte d’una millora imprescindible en l’administració de la Generalitat"

En els darrers anys, a l’administració de la Generalitat s’han produït errades vergonyoses atribuïbles estrictament a una deficient gestió. No és que la política no tingui problemes, però les seves regles són diferents de les de la gestió. Aquestes errades haurien estat molt més difícils de donar-se amb una direcció pública professional.

La iniciativa legislativa no inventa res. Aquesta institució fa anys que s'aplica als països que, com he dit abans, millor puntuen en qualitat de govern, com són Suècia, Noruega, Dinamarca, Regne Unit o Països Baixos. Esperem, per tant, que el Parlament sàpiga interpretar aquest projecte de llei com el que és: un pas en la direcció correcte d’una millora imprescindible en l’administració de la Generalitat.