26
d'Agost
de
2015 - 05:30
La crisi econòmica que començà amb la caiguda de Lehman Brothers el setembre de 2008 va interrompre per a moltes empreses i individus l'accés al crèdit bancari, agreujant encara més els seus efectes pel teixit empresarial del nostre país. La manca de liquiditat del sector financer i un escenari de gran exigència en termes de provisions per als bancs, però, va obrir a la vegada una finestra d'oportunitat per a l'arribada i consolidació al nostre país de noves vies de finançament, que comencen a erigir-se en un sòlid complement al canal bancari.
Entre aquests nous models es troba el crowdlending, una modalitat de l'anomenat micromecenatge on un grup d'inversors –que poden integrar des de petits estalviadors fins a inversors de banca privada, institucionals o family offices– realitzen un préstec col·lectiu a una empresa, individu o projecte a canvi d'un determinat tipus d'interès.
El context temporal de contracció del crèdit bancari i la recent regulació de la seva activitat al nostre país –sota el paraigua de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d'Espanya– han convertit al crowdlending en una alternativa o complement als bancs per a moltes empreses. La seva proposta de valor manté a més vigència i interès fins i tot ara que el préstec bancari es recupera, ja que permet a les empreses un accés més ràpid al crèdit, reduir la seva dependència envers els bancs, i fins i tot assolir una millor experiència d'usuari enfront les no sempre senzilles relacions entre petites i mitjanes empreses i bancs.
Per la seva banda, els inversors que destinen una part dels seus estalvis o patrimoni al crowdlending accedeixen a un nou actiu rendible, amb un perfil de risc atractiu, accessible per a tot tipus d'inversors i, molt important en el context actual de notables riscos sistèmics globals, amb una descorrelació respecte als mercats de capital.
A uns i altres –pimes i inversors–, el crowdlending planteja també una nova manera de concebre les finances, alineada amb la creixent demanda de transparència per part del gruix de la societat. I és que el tipus d'interès d'un préstec sol·licitat a través d'una plataforma de crowdlending no el determina la fluctuant política comercial i de riscos d'una entitat de crèdit, sinó la simple oferta i demanda generada per cada operació.
En total, el crowdlending per a empreses va concedir l'any passat 13,7 milions d'euros de crèdit a l'estat espanyol, consolidant un creixement interanual en els darrers exercicis de l'ordre del 350%. Pel que fa a l'Europa continental, en 2014 aquesta modalitat de finançament va habilitar préstecs a empreses per valor de 93,1 milions d'euros.
Les claus del creixement del crowdlending a l'Estat
Tot i que el crowdlending ja compta amb un llarg recorregut en altres països com el Regne Unit o els Estats Units, es tracta d'una modalitat d'accés al crèdit relativament nova a l'estat, on està fent-se un forat i guanyant credibilitat a un ritme considerable.
Per una banda, aquesta evolució respon a una presa de consciència col·lectiva sobre l'insostenible dependència del crèdit bancari del nostre teixit de petites i mitjanes empreses. Aquesta modalitat de crèdit representa el 80% del total al que accedeixen les empreses espanyoles, una xifra inèdita tant a països anglosaxons –on el crèdit no bancari predomina i representa entre un 70 i un 80% del total–, com a països com Alemanya o França, on voreja el 50%.
D'altra, la regulació del crowdlending per part del govern espanyol el passat mes d'abril –que entre altres mesures converteix la CNMV en supervisora de l'activitat de les plataformes–, ha donat un gran impuls a aquesta activitat, percebuda com a més segura tant per a les empreses com pels inversors. I, per últim, aquest accés alternatiu al crèdit ha rebut el suport d'entitats públiques com ara ACCIÓ, l'agència per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat, molt instrumental en la difusió i progressiva popularització del servei de plataformes.
Les plataformes de crowdlending
El funcionament de les plataformes de crowdlending és molt senzill tant per a l'empresa que vol sol·licitar un crèdit com per a l'inversor que vol destinar-hi una part del seus estalvis. Uns i altres hi accedeixen via web i reben informació en temps real sobre el decurs de totes les operacions a on participen.
Entre aquests nous models es troba el crowdlending, una modalitat de l'anomenat micromecenatge on un grup d'inversors –que poden integrar des de petits estalviadors fins a inversors de banca privada, institucionals o family offices– realitzen un préstec col·lectiu a una empresa, individu o projecte a canvi d'un determinat tipus d'interès.
El context temporal de contracció del crèdit bancari i la recent regulació de la seva activitat al nostre país –sota el paraigua de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d'Espanya– han convertit al crowdlending en una alternativa o complement als bancs per a moltes empreses. La seva proposta de valor manté a més vigència i interès fins i tot ara que el préstec bancari es recupera, ja que permet a les empreses un accés més ràpid al crèdit, reduir la seva dependència envers els bancs, i fins i tot assolir una millor experiència d'usuari enfront les no sempre senzilles relacions entre petites i mitjanes empreses i bancs.
Per la seva banda, els inversors que destinen una part dels seus estalvis o patrimoni al crowdlending accedeixen a un nou actiu rendible, amb un perfil de risc atractiu, accessible per a tot tipus d'inversors i, molt important en el context actual de notables riscos sistèmics globals, amb una descorrelació respecte als mercats de capital.
A uns i altres –pimes i inversors–, el crowdlending planteja també una nova manera de concebre les finances, alineada amb la creixent demanda de transparència per part del gruix de la societat. I és que el tipus d'interès d'un préstec sol·licitat a través d'una plataforma de crowdlending no el determina la fluctuant política comercial i de riscos d'una entitat de crèdit, sinó la simple oferta i demanda generada per cada operació.
En total, el crowdlending per a empreses va concedir l'any passat 13,7 milions d'euros de crèdit a l'estat espanyol, consolidant un creixement interanual en els darrers exercicis de l'ordre del 350%. Pel que fa a l'Europa continental, en 2014 aquesta modalitat de finançament va habilitar préstecs a empreses per valor de 93,1 milions d'euros.
Les claus del creixement del crowdlending a l'Estat
Tot i que el crowdlending ja compta amb un llarg recorregut en altres països com el Regne Unit o els Estats Units, es tracta d'una modalitat d'accés al crèdit relativament nova a l'estat, on està fent-se un forat i guanyant credibilitat a un ritme considerable.
Per una banda, aquesta evolució respon a una presa de consciència col·lectiva sobre l'insostenible dependència del crèdit bancari del nostre teixit de petites i mitjanes empreses. Aquesta modalitat de crèdit representa el 80% del total al que accedeixen les empreses espanyoles, una xifra inèdita tant a països anglosaxons –on el crèdit no bancari predomina i representa entre un 70 i un 80% del total–, com a països com Alemanya o França, on voreja el 50%.
D'altra, la regulació del crowdlending per part del govern espanyol el passat mes d'abril –que entre altres mesures converteix la CNMV en supervisora de l'activitat de les plataformes–, ha donat un gran impuls a aquesta activitat, percebuda com a més segura tant per a les empreses com pels inversors. I, per últim, aquest accés alternatiu al crèdit ha rebut el suport d'entitats públiques com ara ACCIÓ, l'agència per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat, molt instrumental en la difusió i progressiva popularització del servei de plataformes.
Les plataformes de crowdlending
El funcionament de les plataformes de crowdlending és molt senzill tant per a l'empresa que vol sol·licitar un crèdit com per a l'inversor que vol destinar-hi una part del seus estalvis. Uns i altres hi accedeixen via web i reben informació en temps real sobre el decurs de totes les operacions a on participen.