El repte del finançament en el comerç de proximitat a Barcelona

L’univers botiguer que descrivia Josep Pla amb la seva mirada punyent pertany avui a un món ja desaparegut. El sector comercial fa temps que és una peça clau del teixit empresarial, conformant el 13% del PIB barceloní, amb més de 60.000 establiments i 152.000 persones ocupades. L’apocalipsi del retail que pronosticaven els més pessimistes s’ha girat en contra seu: ni Amazon ni els centres comercials han acabat amb el comerç de proximitat. És més, la digitalització, més que matar el sector, l’ha imbuït d’un dinamisme renovat.

Negocis nascuts com a marques digitals, com Cocunat o Freshly Cosmetics, han fet el salt a la botiga física, mentre que comerços de tota la vida, com la sabateria Tascon, han llançat el seu e-commerce amb èxit. Sobren exemples, però el que és clar és que aixecar un comerç avui dia requereix coneixements empresarials especialitzats, infraestructura tecnològica i, sobretot, finançament. Per complicar l’equació, fons de private equity han irromput en negocis on tradicionalment el petit comerç dominava: comprar el pa avui dia o fer el menú diari s’ha convertit en un acte purament financer.

Per als petits comerços, doncs, l’accés al finançament és clau per mantenir la competitivitat a l’hora d’invertir en tecnologia, optimitzar processos, reforçar el màrqueting o millorar la gestió de l’estoc. Advertència: cal valorar molt bé les inversions que es fan amb IA ara mateix i veure quin retorn se n’espera per no enganxar-se els dits. També és essencial el finançament a curt termini per resistir la volatilitat de les vendes i la seva estacionalitat. La mala notícia és que els directors d’oficina de bancs i caixes han perdut autonomia. L’aprovació d’un préstec o d’una pòlissa de crèdit ja no depèn tant d’una persona com d’un algoritme. Negocis sense històric o amb vendes irregulars tenen greus dificultats per accedir a finançament.

"Per als petits comerços, l’accés al finançament és clau per mantenir la competitivitat a l’hora d’invertir en tecnologia, optimitzar processos, reforçar el màrqueting o millorar la gestió de l’estoc"

Davant d’aquest escenari, és recomanable planificar les necessitats financeres a llarg termini, demanar finançament quan encara no es necessita i anar amb compte amb els canvis de cicle econòmic perquè no t’agafin a peu canviat. En aquest context, les polítiques públiques com els BCrèdits de Barcelona Activa són una solució de valor per al comerç, ja que faciliten l’accés al finançament amb unes condicions més atractives que les que ofereix el mercat.

No hi ha dubte que el comerç a Barcelona és un cas d’èxit, tal com sosté David Nogué de l’observatori econòmic EIXOS, i que per això ha estat nomenada Capital Europea del Comerç Local el 2026. La ciutat desplegarà més de 200 activitats als deu districtes, amb la implicació de més de 70 organitzacions, en una aposta clara per posar en valor el comerç de proximitat com un dels principals actius econòmics, socials i culturals de la ciutat. La capitalitat és molt més que visibilitat, és llegat: comerços més competitius, més resilients i, sobretot, més solvents.