Lideratge clau a Catalunya: reptes a l’horitzó

A hores d’ara encara és una incògnita saber qui rebrà la confiança del Parlament de Catalunya per a liderar el país en els pròxims anys i formar Govern. Tot i això, el que segur que no ho és són els reptes als quals el següent executiu haurà de donar resposta, entre d’altres: l’habitatge, l’educació, el canvi climàtic (la sequera, la transició energètica...), la reforma de l’Administració pública i reducció de traves burocràtiques, el règim de finançament, la transformació cap a un model productiu sostenible, l’equilibri demogràfic o la situació de la llengua.

L’èxit a donar-hi resposta dependrà en bona part de la capacitat de comprensió vers aquestes problemàtiques dels futurs interlocutors del Govern de Catalunya, i el posterior encert en la tria dels instruments de política pública més adequats per a cada situació. Sovint, partint de la premissa que la mesura més adequada no és sempre la més evident i viceversa -la més evident no sempre és la més adequada.

Un dels aspectes crítics per garantir-ho serà la transversalitat disciplinària dels perfils que integrin el futur Govern de Catalunya com a quelcom rellevant que condiciona tant l’aproximació, com la capacitat de comprensió, i deformacions professionals dels membres de l’Executiu en l’exercici del seu càrrec.

"Sorprèn que només un 13% dels membres tinguin formació en l’àmbit de l’economia o l’empresa"

Si observem l’actual composició del Govern de Catalunya, el 40% dels membres de l’Executiu tenen formació en l’àmbit jurídic, seguit d’un 30% de consellers que són politòlegs de formació. En canvi, sorprèn que només un 13% dels membres tinguin formació en l’àmbit de l’economia o l’empresa. La resta de disciplines representades en l’actual Govern en funcions són filologia, història i medicina.

Aquesta tendència de “sobrerepresentació” de juristes al capdavant dels executius no és quelcom exclusiu del Govern de Catalunya; a l’Ajuntament de Barcelona coopten el 70% del Govern municipal, mentre només un 10% són economistes; i al Govern espanyol els juristes són gairebé el 50% del Consell de Ministres, tot i que un 22% són economistes.

He volgut fer l’exercici d’analitzar la transversalitat disciplinària dels governs estatals dels països de la UE que encapçalen l’Índex de Competitivitat Global que elabora el Fòrum Econòmic de Davos:

• Països Baixos: 27% de juristes i 18% d’economistes. També destaca per tenir físics, químics, enginyers, etc.
• Alemanya: 35% de juristes i 12% d’economistes.
• Suècia: 22% de juristes i 13% d’economistes.
• Dinamarca: 12% de juristes i 24% d’economistes.

Aquesta anàlisi comparativa permet principalment concloure que els països a la nostra avantguarda solen tenir també governs amb menys juristes i més diversos a escala disciplinària i, per tant, capaços d’integrar l’òptica de diverses disciplines sobre un mateix problema per a donar-hi resposta.

La transversalitat dels reptes que el futur govern haurà d’afrontar demanarà respostes des d’una visió interdisciplinària i defugir una visió des d’una òptica excessivament jurídica als problemes, que sovint ens condemna a respostes fonamentades exclusivament en l’exercici de legislar, introduir més obligacions a tercers i afegir capes de burocràcia com a solució.

"Governar és l’art de comprendre els problemes per donar respostes efectives a les necessitats dels ciutadans"

Governar és l’art de comprendre els problemes per donar respostes efectives a les necessitats dels ciutadans, així com d’assignar recursos que són escassos per atendre demandes socials que són creixents. Igual que succeeix en el món de l’empresa, no es pot ser expert en tot i la transversalitat sovint és la clau per integrar les diferents habilitats imprescindibles per reeixir en el propòsit de trobar solucions als reptes de futur d’empreses i ciutadans, i així contribuir a generar prosperitat.