Amb el mòbil a l'Everest

No fa gaires dies vam saber que aviat el cim de l'Everest tindrà cobertura mòbil, com d'altres grans cims ja tenen. La justificació, de ia la notícia és que d'aquesta forma es podrà establir contacte amb eventuals equips d'ajuda en cas de necessitat. I cal suposar que es podran enviar selfies per justificar l'arribada.

Més enllà de l'anècdota, el fet objectiu és que un espai fins fa ben poc pràcticament inaccessible, i que ara ja pateix els efectes d'una sobreutilització que, per exemple, té un elevat impacte en forma de residus abandonats, serà encara més fàcil i més segur d'arribar-hi.

La tecnologia gairebé mai és bona o dolenta per si mateixa, depèn de l'ús que se'n faci. En termes de sostenibilitat, les innovacions tecnològiques destinades a disminuir les necessitats d'energia en els processos productius, a generar energies netes, a recuperar i valorar residus com a noves primeres matèries, o a disminuir les necessitats d'aigua i a recuperar-ne la ja utilitzada i tants d'altres, són quasi sempre un aliat de primera magnitud de l'economia verda.

Sempre hi ha el perill però que, igual que si a casa substituïm les bombetes incandescents per altres tipus led perquè gasten molt menys, en comptes de dos llums encesos alhora, en tinguem deu i l'estalvi se'ns evapori. És a dir, cal evitar que els avenços tecnològics disparin les produccions i els consums i quedin, ambientalment parlant, ràpidament amortitzats.

I pel que fa a la tecnologia mòbil? En termes econòmics, la tecnologia mòbil posa en el mapa de llocs del món on o des d'on, eventualment, es poden realitzar activitats econòmiques, indrets fins no fa gaire verges per allunyats o inhòspits. De la mateixa manera que l'invent de l'ascensor va permetre construir gratacels i la concentració de capital que hi està associada, o que l'aire condicionat va fer possible que zones sotmeses a altes temperatures poguessin començar a competir amb les zones temperades del planeta, ara la tecnologia mòbil està fent que les darreres regions fins ara inabastables passin a incorporar-se a la globalització econòmica mundial.

És això dolent, necessàriament? Segur que no, depèn de com ho fem. A l'Àfrica, grans extensions de territori on pràcticament no tenen accés a l'electricitat, l'aigua, o el clavegueram, estan ara sota la cobertura mòbil i els massais. Per exemple, poden anar a pasturar els seus ramats als altiplans de l'Àfrica oriental amb el telèfon a la butxaca. De fet, un dels habituals a la cita del Mobile de Barcelona, tot i que enguany no vindrà Mark Zuckerberg, ha manifestat repetidament el seu interès de fer arribar internet i la cobertura mòbil a tots els indrets d'Àfrica. Té un afany filantròpic aquest interès? Segurament està més vinculat a la voluntat d'incorporar els africans com a clients de Facebook que no pas d'altra cosa.

Com tots els processos civilitzadors, siguin a través del tren, dels vaixells de vapor o d'altres ginys similars, el resultat final presentarà llums i ombres i un dels reptes que caldrà abordar és com es pot fer compatible la preservació dels valors ambientals d'un territori fins ara verge i aïllat amb la seva entrada en la modernitat mòbil. Potser podrem ajudar el pastor massai a no perdre animals del seu ramat implantant-hi un xip vinculat al GPS. Tot i que també podem pensar que si han passat sense GPS fins ara, també ho podrien fer en el futur. En darrer terme, tant el pastor com els alpinistes de l'Everest hauran de decidir si les facilitats que els ofereix la tecnologia, mòbil, en aquest cas, serviran per preservar o per malmetre el seu entorn.