Aneu a passeig
07
de Juliol
de
2016
Literalment. Aneu a passeig. Us passeu vuit hores davant d'una pantalla a la feina esperant tancar-la per poder llegir Twitter al mòbil de camí cap a casa per mirar una pel·lícula a Netflix quan arribeu. Apagueu-ho tot i aneu a passeig. Passejar, sí; allò que fa la gent gran quan més temps té quan menys li'n queda.
Passejar va molt bé: tonifica el cos i estimula la circulació; distreu el cap i convida a badar. La gràcia de passejar és que el temps passa d'escala electrònica a escala humana, de quan les distàncies es comptaven en hores i no en les passes que ens marca el rellotge intel·ligent.
Un gran passejador va ser el filòsof i matemàtic grec Pitàgores de Samos, creador de l'Acadèmia l'any 518 aC. Una part important de l'Acadèmia era el gran jardí que servia per passejar; sol i en silenci per dedicar temps al pensament o conversant amb d'altres reflexionant. L'estada a l'Acadèmia era de franc i de tant en tant s'hi feien una mena de TED Talks amb professors convidats de fora que excel·lissin en algun coneixement.
Charles Baudelaire, Charles Dickens, Robert Louis Stevenson o Virginia Woolf també van ser grans practicants de l'art del passeig com a mètode per a abstraure's de les obligacions quotidianes i com a estímul de la imaginació i la creativitat. Un passeig sense brúixola ni rellotge per racons inexplorats de la ciutat et pot portar a situacions sorprenents i inesperades amb girs argumentals novel·lescos.
Però potser els més grans passejadors de la història són els Guugu Ymithirr, una tribu aborigen australiana de la banda de Queensland. Aquests aborígens són —eren abans de ser forçats a parlar anglès— grans exploradors capaços de caminar durant dies i fins i tot setmanes per territoris inexplorats al desert i tornar a casa. Durant dècades això va fascinar els antropòlegs que no entenien com algú es podia orientar en un entorn sense punts de referència externs i tornar a casa sense l'ajut de brúixoles ni de mapes.
Resulta que la resposta la va donar la lingüística. La visió del món dels Guugu Ymithirr no està centrada en l'individu i la informació espacial del món no és relativa a la posició que el parlant ocupa. "Dues passes a la dreta" o "més cap a l'esquerra" no tenen sentit pels Guugu Ymithirr. El seu sistema d'orientació és relatiu al sol i per ells parlar de la seva mà nord-est és tan natural com per nosaltres parlar de la mà dreta. L'única diferència és que mentre per nosaltres la mà dreta sempre es diu igual —encara que ens girem—, per ells canvia de nom segons la seva posició relativa al sol: en girar-se, la mà nord-est passa a ser la mà sud-oest. Els Guugu Ymithirr porten una brúixola incorporada que aprenen de petits amb la mateixa facilitat (o dificultat) que nosaltres aprenem a distingir la dreta de l'esquerra. La gran contribució dels Guugu Ymithirr, a banda de la paraula cangur (/gaNurru/), és fer-nos veure que hi ha altres maneres de veure el món i que no són necessàriament egocèntriques.
Però, els Guugu Ymithirr no són els únics parlants amb brúixola incorporada a la llengua. A Austràlia i a Àfrica hi trobem parlants de llengües que utilitzen els punts cardinals com per expressar llocs. Tots tenen una privilegiada memòria espacial i grans capacitats d'orientació, ja que de manera inconscient el seu cervell afegeix la informació geo-espacial —meta informació— als esdeveniments que viuen.
Aneu doncs a passeig. Sense brúixola, sense mapa, sense rumb i sense un objectiu. Passejar va bé pel cor, per les cames, fomenta la creativitat, estimula la imaginació, activa la memòria espacial i tal com va dir la gran passejadora Virgina Woolf: "Mentre esteu passejant no esteu dient imbecil·litats a Twitter".
Passejar va molt bé: tonifica el cos i estimula la circulació; distreu el cap i convida a badar. La gràcia de passejar és que el temps passa d'escala electrònica a escala humana, de quan les distàncies es comptaven en hores i no en les passes que ens marca el rellotge intel·ligent.
Un gran passejador va ser el filòsof i matemàtic grec Pitàgores de Samos, creador de l'Acadèmia l'any 518 aC. Una part important de l'Acadèmia era el gran jardí que servia per passejar; sol i en silenci per dedicar temps al pensament o conversant amb d'altres reflexionant. L'estada a l'Acadèmia era de franc i de tant en tant s'hi feien una mena de TED Talks amb professors convidats de fora que excel·lissin en algun coneixement.
Charles Baudelaire, Charles Dickens, Robert Louis Stevenson o Virginia Woolf també van ser grans practicants de l'art del passeig com a mètode per a abstraure's de les obligacions quotidianes i com a estímul de la imaginació i la creativitat. Un passeig sense brúixola ni rellotge per racons inexplorats de la ciutat et pot portar a situacions sorprenents i inesperades amb girs argumentals novel·lescos.
Però potser els més grans passejadors de la història són els Guugu Ymithirr, una tribu aborigen australiana de la banda de Queensland. Aquests aborígens són —eren abans de ser forçats a parlar anglès— grans exploradors capaços de caminar durant dies i fins i tot setmanes per territoris inexplorats al desert i tornar a casa. Durant dècades això va fascinar els antropòlegs que no entenien com algú es podia orientar en un entorn sense punts de referència externs i tornar a casa sense l'ajut de brúixoles ni de mapes.
Resulta que la resposta la va donar la lingüística. La visió del món dels Guugu Ymithirr no està centrada en l'individu i la informació espacial del món no és relativa a la posició que el parlant ocupa. "Dues passes a la dreta" o "més cap a l'esquerra" no tenen sentit pels Guugu Ymithirr. El seu sistema d'orientació és relatiu al sol i per ells parlar de la seva mà nord-est és tan natural com per nosaltres parlar de la mà dreta. L'única diferència és que mentre per nosaltres la mà dreta sempre es diu igual —encara que ens girem—, per ells canvia de nom segons la seva posició relativa al sol: en girar-se, la mà nord-est passa a ser la mà sud-oest. Els Guugu Ymithirr porten una brúixola incorporada que aprenen de petits amb la mateixa facilitat (o dificultat) que nosaltres aprenem a distingir la dreta de l'esquerra. La gran contribució dels Guugu Ymithirr, a banda de la paraula cangur (/gaNurru/), és fer-nos veure que hi ha altres maneres de veure el món i que no són necessàriament egocèntriques.
Però, els Guugu Ymithirr no són els únics parlants amb brúixola incorporada a la llengua. A Austràlia i a Àfrica hi trobem parlants de llengües que utilitzen els punts cardinals com per expressar llocs. Tots tenen una privilegiada memòria espacial i grans capacitats d'orientació, ja que de manera inconscient el seu cervell afegeix la informació geo-espacial —meta informació— als esdeveniments que viuen.
Aneu doncs a passeig. Sense brúixola, sense mapa, sense rumb i sense un objectiu. Passejar va bé pel cor, per les cames, fomenta la creativitat, estimula la imaginació, activa la memòria espacial i tal com va dir la gran passejadora Virgina Woolf: "Mentre esteu passejant no esteu dient imbecil·litats a Twitter".