Apostes no, estratègia si
17
de Juny
de
2013
Sovint, quan es parla de polítiques de recerca, innovació o indústria, es sent la típica frase "apostem per tal o qual sector o tecnologia" (pel sector agroalimentari, per l'aeronàutica, per la logística…). Quan un govern aposta, tira la bola en una ruleta, surt un número, i es treballa un parell d'anys en aquella direcció, fins que un nou govern torna a apostar i (com que és difícil que surti el mateix número), canvia les directrius, s'abandona allò que es feia i es comença a fer quelcom nou. Així, la suma de n vectors aleatoris té resultant nul·la.
No es tracta d'apostar. Es tracta d'aconseguir un consens estratègic amb la societat civil per definir i implementar polítiques de llarg termini, amb persistència i tenacitat. Polítiques de competitivitat que només tindran sentit si van orientades a cobrir les fallades del mercat (fer allò que el mercat sol no farà, per exemple impulsar projectes de molt alt risc tecnològic), generant efecte addicional sobre el que l'economia faria per sí sola. I que són certes només si estan dotades pressupostàriament.
I, l'"aposta", en tot cas, ja està determinada per Europa: excel·lència científica i lideratge industrial. Com? "Apostant" per un conjunt de tecnologies habilitadores (key enabling tecnologies) que configurin la base d'una indústria innovadora: nous materials, TIC, manufacturing avançat, nanotecnologia, biotecnologia, fotònica i electrònica.
Si volem tornar a ser un país competitiu i pròsper, no val apostar. Cal aconseguir el consens estratègic per invertir sistemàticament, de forma mixta (pública i privada) en el desenvolupament concurrent (científic i industrial) de noves capacitats en aquestes tecnologies. Per sort, el món que ve tornarà a ser un món industrial. No podem perdre el lideratge de la nova revolució que està arribant.