Ben trovato, el nou paradigma de París
27
de Novembre
de
2015
Aquest dilluns comença a París la 21a Cimera sobre el Canvi Climàtic.Des de la cèlebre cimera de Kyoto del 1997 no s'han produït gaires avenços –més aviat retrocessos- en els compromisos internacionals per reduir l'emissió de CO2 i la resta de gasos que generen l'escalfament accelerat del planeta. Tanmateix, en un aspecte no menyspreable sí que hem avançat. Avui ja pràcticament ningú, tant en l'àmbit científic com en el polític o mediàtic, posa en dubte l'origen humà d'aquest sobreescalfament i la necessitat de frenar-lo. Podem dir que el relat del canvi climàtic s'ha imposat a escala global, condició necessària però no suficient per abordar-lo amb èxit.
Ara, doncs, estaríem en la fase que, tot i reconèixer la gravetat creixent de la situació i la urgència d'actuar-hi, cadascú –països, empreses, ciutadans- intenta escapolir-se de les seves responsabilitats i que l'esforç l'assumeixin els altres. Des d'Europa parlem sovint de la manca de col·laboració d'una Xina que augmenta el consum de carbó –l'única font d'energia convencional pròpia- de manera exponencial per generar l'electricitat que requereix el seu creixement accelerat. O dels Estats Units, on malgrat els esforços d'Obama, els estats amb importants explotacions també de carbó s'oposen fermament a l'assumpció de compromisos ambientals rellevants.
Tot plegat és cert, però hauríem també de mirar cap a casa nostra. Tres casos recents ens exemplifiquen les dificultats internes que el nou paradigma d'una economia lliure d'emissions de carboni ha de superar per ser una realitat irreversible. El primer i ben obvi és el de Volkswagen i el seu frau en les emissions dels seus vehicles. Primer, reconegudes amb el NOx, que no té efectes climàtics però que a curt termini és encara més nociu per a la contaminació atmosfèrica i la salut de les persones.
Però, després, el frau també s'ha reconegut en les emissions de CO2, en què les subvencions que molts estats occidentals han ofert als vehicles poc contaminants han estat una temptació massa forta perquè Volkswagen, una vegada el camí del frau obert, s'abstingués també de fer trampes. El temor que el de Volkswagen no sigui un cas aïllat dins la indústria automobilística ja ha fet anunciar al Govern espanyol una inspecció generalitzada de totes les marques que anunciant uns baixos nivells d'emissió de CO2 s'han beneficiat de les subvencions públiques. Tot plegat, doncs, com si estiguéssim fent-nos trampes al solitari.
Ja hem parlat en aquesta columna de l'anomenat impost al sol que el Govern espanyol acaba d'aprovar per gravar l'autogeneració i l'autoconsum d'energia i com aquesta decisió va en contra de qualsevol compromís elemental en favor del medi ambient i només vetlla per garantir la màxima activitat de les instal·lacions de generació elèctrica convencionals, altament sobredimensionades. Ara, ha transcendit l'estudi que el Boston Consulting Group (BCG) va fer per al Govern en relació amb l'impacte de l'autogeneració. Segons aquesta prestigiosa consultora internacional, l'autogeneració podria arribar en pocs anys al 10% del consum total si no s'hi posava cap penalització. Una amenaça massa gran per als interessos de les grans companyies energètiques, de manera que, amb la regulació aprovada per l'Estat, el mateix BGC preveu que aquesta penetració es limitarà a l'1%.
I per acabar, un altre vell conegut d'aquesta columna, Repsol, que –igual que totes les grans petrolieres - ha anunciat una reducció substancial dels seus beneficis i una forta depreciació dels seus actius. D'una banda, la caiguda del preu de petroli actua directament sobre els beneficis, però el que resulta més preocupant per als interessos de les petrolieres a mitjà termini és que les reserves en els jaciments que té per explotar també cauen radicalment de valor perquè, amb el nivell tecnològic actual, els costos d'extracció són massa elevats per fer-ne rendible l'explotació en un mercat baixista.
De fet, ja hi ha qui diu que aquestes reserves de més difícil extracció s'acabaran per deixar en el subsòl si el nou paradigma d'una economia baixa en carboni s'imposa i que una de les raons perquè l'Aràbia Saudita i els països del Golf han forçat la caiguda de preus és per poder eliminar competidors amb costos d'extracció més elevats que els seus i així assegurar-se que exploten fins al màxim els recursos petrolífers de què disposen abans que la demanda caigui definitivament per les restriccions climàtiques.
I se non è vero, è ben trovato. Tothom es posiciona davant l'emergència inevitable d'una economia baixa en carboni. Uns per mirar d'alentir la transició, els altres per mirar de treure el màxim de beneficis d'aquesta transició i del nou paradigma que s'acosta.
Ara, doncs, estaríem en la fase que, tot i reconèixer la gravetat creixent de la situació i la urgència d'actuar-hi, cadascú –països, empreses, ciutadans- intenta escapolir-se de les seves responsabilitats i que l'esforç l'assumeixin els altres. Des d'Europa parlem sovint de la manca de col·laboració d'una Xina que augmenta el consum de carbó –l'única font d'energia convencional pròpia- de manera exponencial per generar l'electricitat que requereix el seu creixement accelerat. O dels Estats Units, on malgrat els esforços d'Obama, els estats amb importants explotacions també de carbó s'oposen fermament a l'assumpció de compromisos ambientals rellevants.
Tot plegat és cert, però hauríem també de mirar cap a casa nostra. Tres casos recents ens exemplifiquen les dificultats internes que el nou paradigma d'una economia lliure d'emissions de carboni ha de superar per ser una realitat irreversible. El primer i ben obvi és el de Volkswagen i el seu frau en les emissions dels seus vehicles. Primer, reconegudes amb el NOx, que no té efectes climàtics però que a curt termini és encara més nociu per a la contaminació atmosfèrica i la salut de les persones.
Però, després, el frau també s'ha reconegut en les emissions de CO2, en què les subvencions que molts estats occidentals han ofert als vehicles poc contaminants han estat una temptació massa forta perquè Volkswagen, una vegada el camí del frau obert, s'abstingués també de fer trampes. El temor que el de Volkswagen no sigui un cas aïllat dins la indústria automobilística ja ha fet anunciar al Govern espanyol una inspecció generalitzada de totes les marques que anunciant uns baixos nivells d'emissió de CO2 s'han beneficiat de les subvencions públiques. Tot plegat, doncs, com si estiguéssim fent-nos trampes al solitari.
Ja hem parlat en aquesta columna de l'anomenat impost al sol que el Govern espanyol acaba d'aprovar per gravar l'autogeneració i l'autoconsum d'energia i com aquesta decisió va en contra de qualsevol compromís elemental en favor del medi ambient i només vetlla per garantir la màxima activitat de les instal·lacions de generació elèctrica convencionals, altament sobredimensionades. Ara, ha transcendit l'estudi que el Boston Consulting Group (BCG) va fer per al Govern en relació amb l'impacte de l'autogeneració. Segons aquesta prestigiosa consultora internacional, l'autogeneració podria arribar en pocs anys al 10% del consum total si no s'hi posava cap penalització. Una amenaça massa gran per als interessos de les grans companyies energètiques, de manera que, amb la regulació aprovada per l'Estat, el mateix BGC preveu que aquesta penetració es limitarà a l'1%.
I per acabar, un altre vell conegut d'aquesta columna, Repsol, que –igual que totes les grans petrolieres - ha anunciat una reducció substancial dels seus beneficis i una forta depreciació dels seus actius. D'una banda, la caiguda del preu de petroli actua directament sobre els beneficis, però el que resulta més preocupant per als interessos de les petrolieres a mitjà termini és que les reserves en els jaciments que té per explotar també cauen radicalment de valor perquè, amb el nivell tecnològic actual, els costos d'extracció són massa elevats per fer-ne rendible l'explotació en un mercat baixista.
De fet, ja hi ha qui diu que aquestes reserves de més difícil extracció s'acabaran per deixar en el subsòl si el nou paradigma d'una economia baixa en carboni s'imposa i que una de les raons perquè l'Aràbia Saudita i els països del Golf han forçat la caiguda de preus és per poder eliminar competidors amb costos d'extracció més elevats que els seus i així assegurar-se que exploten fins al màxim els recursos petrolífers de què disposen abans que la demanda caigui definitivament per les restriccions climàtiques.
I se non è vero, è ben trovato. Tothom es posiciona davant l'emergència inevitable d'una economia baixa en carboni. Uns per mirar d'alentir la transició, els altres per mirar de treure el màxim de beneficis d'aquesta transició i del nou paradigma que s'acosta.