Capacitats, competències, en què em puc diferenciar?
28
de Juny
de
2014
La capacitat de diferenciació
La competitivitat es basa en la capacitat de diferenciació de les empreses. Quan treballes en estratègia empresarial aprens ràpidament que no hi ha dos projectes empresarials idèntics. Cada empresa és única i cada projecte ha de buscar el seu espai en un entorn molts cops dur i hostil, i ara especialment caracteritzat per viure canvis a velocitat de vertigen. L'estratègia és avui dia construir camins sobre la millor manera d'ocupar aquest espai "reservat per a la nostra organització".
És cert que la competitivitat residirà tant en les empreses com en els entorns innovadors on aquesta visqui. Cal ser conscients de la necessitat de tenir un ecosistema innovador i treballar per al seu desenvolupament.
Simplificant molt, tenim dues grans perspectives: D'una banda, la provinent de l'anàlisi i les estratègies de l'entorn competitiu amb, per exemple, el model de les cinc forces competitives de Porter i en segon lloc, la que correspon a l'anàlisi de l'organització mateixa i dels seus recursos i capacitats com a font d'avantatge competitiu, sostenible en el llarg termini.
En aquest sentit se sosté que les organitzacions que disposen de recursos i capacitats més adequats per competir en un sector, acumulats al llarg de la seva història, escassos, difícilment imitables o substituïbles, disposaran d'avantatge competitiu.
Les organitzacions han d'identificar, desenvolupar, protegir i desplegar aquells recursos i capacitats que tenen aquest "valor d'avantatge competitiu sostenible". Són específics de cada empresa, i no hi ha mercat on adquirir-los. Són la seva identitat.
Conformen la identitat d'una organització els successos viscuts per l'organització en el passat, la seva història o codi genètic però també les limitacions i oportunitats derivades del seu present. Però sobretot el somni sobre el futur de l'organització, la seva visió de l'espai que desitja ocupar. D'acord amb Gary Hamel, l'objectiu no és "especular" sobre què podria succeir en el futur, sinó imaginar què podem fer perquè passi. Les empreses fracassen en crear futurs no perquè no aconsegueixen predir, sinó perquè no aconsegueixen imaginar.
Educar per competències: un nou repte
Els elements que intervenen en una estratègia d'èxit són la definició del propòsit i dels objectius empresarials, el coneixement profund de l'entorn competitiu, però de manera cabdal la valoració objectiva de les pròpies seves capacitats, competències i recursos, procés que crec també ha de ser implementat en l'àmbit personal.
Les competències són un conjunt de capacitats que inclouen coneixements, actituds, habilitats i destreses que una persona s'aconsegueix mitjançant processos d'aprenentatge.
Avui vivim immersos en entorns d'incertesa, de canvi constant, de complexitat creixent, i cal que tots siguem capaços d'adaptar-nos. Igual que demanem als altres agents, necessitem que el sistema educatiu s'adapti per ser capaç d'ajudar-nos a desenvolupar noves competències; habilitats relacionals, de treball en equip, de comunicació, de lideratge, d'empatia, de saber gestionar la incertesa...
Ser capaç de diferenciar-se, d'entendre i reforçar les mateixes fortaleses és un repte que el mercat reclama constantment a les empreses. Crec, però, que ho hem de demanar també a les persones, a les organitzacions i potser, més que mai, al nostre país.
La competitivitat es basa en la capacitat de diferenciació de les empreses. Quan treballes en estratègia empresarial aprens ràpidament que no hi ha dos projectes empresarials idèntics. Cada empresa és única i cada projecte ha de buscar el seu espai en un entorn molts cops dur i hostil, i ara especialment caracteritzat per viure canvis a velocitat de vertigen. L'estratègia és avui dia construir camins sobre la millor manera d'ocupar aquest espai "reservat per a la nostra organització".
És cert que la competitivitat residirà tant en les empreses com en els entorns innovadors on aquesta visqui. Cal ser conscients de la necessitat de tenir un ecosistema innovador i treballar per al seu desenvolupament.
Simplificant molt, tenim dues grans perspectives: D'una banda, la provinent de l'anàlisi i les estratègies de l'entorn competitiu amb, per exemple, el model de les cinc forces competitives de Porter i en segon lloc, la que correspon a l'anàlisi de l'organització mateixa i dels seus recursos i capacitats com a font d'avantatge competitiu, sostenible en el llarg termini.
En aquest sentit se sosté que les organitzacions que disposen de recursos i capacitats més adequats per competir en un sector, acumulats al llarg de la seva història, escassos, difícilment imitables o substituïbles, disposaran d'avantatge competitiu.
Les organitzacions han d'identificar, desenvolupar, protegir i desplegar aquells recursos i capacitats que tenen aquest "valor d'avantatge competitiu sostenible". Són específics de cada empresa, i no hi ha mercat on adquirir-los. Són la seva identitat.
Conformen la identitat d'una organització els successos viscuts per l'organització en el passat, la seva història o codi genètic però també les limitacions i oportunitats derivades del seu present. Però sobretot el somni sobre el futur de l'organització, la seva visió de l'espai que desitja ocupar. D'acord amb Gary Hamel, l'objectiu no és "especular" sobre què podria succeir en el futur, sinó imaginar què podem fer perquè passi. Les empreses fracassen en crear futurs no perquè no aconsegueixen predir, sinó perquè no aconsegueixen imaginar.
Educar per competències: un nou repte
Els elements que intervenen en una estratègia d'èxit són la definició del propòsit i dels objectius empresarials, el coneixement profund de l'entorn competitiu, però de manera cabdal la valoració objectiva de les pròpies seves capacitats, competències i recursos, procés que crec també ha de ser implementat en l'àmbit personal.
Les competències són un conjunt de capacitats que inclouen coneixements, actituds, habilitats i destreses que una persona s'aconsegueix mitjançant processos d'aprenentatge.
Avui vivim immersos en entorns d'incertesa, de canvi constant, de complexitat creixent, i cal que tots siguem capaços d'adaptar-nos. Igual que demanem als altres agents, necessitem que el sistema educatiu s'adapti per ser capaç d'ajudar-nos a desenvolupar noves competències; habilitats relacionals, de treball en equip, de comunicació, de lideratge, d'empatia, de saber gestionar la incertesa...
Ser capaç de diferenciar-se, d'entendre i reforçar les mateixes fortaleses és un repte que el mercat reclama constantment a les empreses. Crec, però, que ho hem de demanar també a les persones, a les organitzacions i potser, més que mai, al nostre país.