Periodista i soci-director de Sibilare

Les cinc passes que has de fer si vols que la IA parli bé de tu

24 d'Agost de 2025
Marc Argemí  | VIA Empresa

No descobreixo res si afirmo que cada vegada menys persones escriuen paraules clau a Google esperant deu enllaços, i que, en canvi, cada vegada més persones formulen una pregunta a una IA esperant una resposta. És l’impacte de GPT en la quotidianitat, que comença a estar prou documentada per no considerar-lo un simple hype oportunista.

 

Que un hàbit tan fonamental com la manera d’entrar a Internet hagi canviat està provocant un moviment sísmic sobre les estratègies de comunicació i màrqueting, que obliga a fer un seguit de passes de forma ràpida i decidida si una marca no vol quedar fora.

En concret, cinc.

 

Primera passa. Si canviem la cerca per la conversa vol dir que passem de centrar-nos en paraules clau a fer-ho en llenguatge natural: la unitat d’informació que ens contacta amb els nostres públics no serà primerament la pàgina web, sinó la resposta d’una IA. Per això, els continguts de valor ja no seran els que entrin primers dins el rànquing top 10, sinó els que responguin millor. Passem de la posició orgànica o pagada, a la visibilitat i la reputació.

Segona passa. Si les IA ofereixen respostes elaborades, la conseqüència immediata és que es redueixen els clics. Això altera la importància del tràfic orgànic, i per governar l’estratègia de presència digital caldrà complementar aquest indicador tradicional amb nous indicadors, com és, per exemple, la quota de presència que tenim en les respostes de les IA. Passem d’indicadors de trànsit a indicadors d’influència.

Tercera passa. Per als negocis on el pes dels clics -per SEM o per SEO- és significatiu, l’embut d’adquisició evolucionarà: menys volum de clics via Google a canvi de clics via GPT de molta més qualitat -perquè en la seva explicació haurà prescrit un servei o un producte- però de molt més difícil adquisició. Caldrà treballar com la IA pot qualificar la mateixa web i el contingut propi en llocs de tercers com a fonts fiables, de manera que estiguin inspirant les respostes que ens interessen. Passem de pescar clics a inspirar respostes.

"Cal monitorar què diu la IA, com ho diu, amb quines fonts, amb quin to i amb quins biaixos"

Quarta passa. Si l’experiència d’Internet en molts casos es queda reduïda a la resposta de la IA, cal saber què està responent la IA. És essencial fer una auditoria GEO: un buidatge de la base de coneixement que la IA té de la mateixa marca, mitjançant sistemes que permetin cobrir tots els públics objectius i totes les temàtiques. Cal monitorar què diu, com ho diu, amb quines fonts, amb quin to i amb quins biaixos, segons el perfil de l’usuari i el moment del seu procés de presa de decisió. Aquí és molt útil traslladar el coneixement que es té del Social Media Listening a l’estudi de la IA. O, cosa que és el mateix, passar d’analitzar converses de molts amb molts, a analitzar les converses d’una sola veu amb tothom.

I cinquena passa. Si el punt de contacte amb l’audiència són aquestes respostes elaborades, que gràcies a l’auditoria ja sabem quines són, convé revisar tota l’estructuració del contingut per fer-lo més atractiu per la IA. I no és un SEO evolucionat: la coincidència de les respostes de GPT amb els resultats de Google és molt petita. El tipus de contingut que necessiten les IA són bones preguntes i respostes, dades amb referències, fonts fiables, referències actualitzades… Paradoxalment, anem cap a una internet amb textos més ben redactats, que no seran llegits per humans, sinó per IAs que les usaran per fer-ne els resums. Passem de fer continguts, a curar coneixement.

El repte és gran, però també ho és l’oportunitat: qui curi coneixement amb qualitat, coherència i transparència i qui monitori què diu la IA de la seva marca, guanyarà pes en el nou embut de decisió.